“Ya que ella es la compañera indispensable de los indígenas, la izquierda es su primer adversario”
Sadri Hiari
Sí, estimades blanques. Em dirigeixo a vosaltres concretament perquè ja és hora d’encarar aquest debat, un debat constantment postergat perquè sempre se’ns ha dit que no és el moment. Un debat que si bé s’ha intentat encarar, no s’ha fet amb les nostres regles del joc, és a dir, amb el nostre llenguatge, lideratge i autonomia. Quan s’ha parlat de racisme, si és que alguna vegada s’ha donat, s’ha fet des de la simplicitat dels prejudicis i els estereotips, traslladant la responsabilitat a les classes populars, i evitant, així, assenyalar la causa estructural d’aquest fenomen. Això no vol dir que les classes populars blanques no tinguin cap tipus de responsabilitat, la tenen en la reproducció i el manteniment del racisme, així com la invisbilització en les lluites polítiques i socials, perquè, al cap i a la fi, “en el fons és una qüestió de classe”, com diuen. Però no només, la classe no s’explica per sí sola, com sinó explicarem l’esclavitud, la colonització, l’apartheid i la neteja ètnica? Doncs mostrant la inferiorització i deshumanització de les Altres que es realitza a través de la raça.
Deixem de dir que és necessari promoure la diversitat, el que cal és lluitar i combatre la desigualtat que marca que una determinada diversitat sigui problematitzada
Cal començar a parlar de la importància i la centralitat de la raça a les nostres societats actuals i, sobretot, en la construcció històrica d’estats-nació. No cal mencionar que quan ens referim a raça, partim d’una construcció social, històrica i política que es materialitza en uns cossos concrets. Això xoca de manera frontal amb el discurs de la diversitat, que molt sovint s’ha utilitzat com antídot contra el racisme, ja que posa sobre la taula que la diferència no és preexistent sinó que és la desigualtat la condició que possibilita la seva existència. Deixem de dir que és necessari promoure la diversitat, la diversitat ja és promociona per sí sola, el que cal és lluitar i combatre la desigualtat que marca que una determinada diversitat sigui problematitzada. Per què, llavors, les persones blanques no són considerades com a diferents? No són diferents perquè ocupen una posició de poder que en l’eix racial es considera la norma. Dic posició de poder per fer explícit que no es tracta d’un color de pell, que tampoc és una opció individual, sinó que s’insereix en el complex sistema de relacions socials. En conseqüència, passa que, el mateix que amb el gènere, una persona blanca que no sosté les opressions racials directament ha de ser conscient de la posició que ocupa en la societat per no acabar en la mateixa dinàmica del “not all men”.
Tampoc s’està negant la quantitat d’eixos que poden estar afectant la vida de les persones blanques, ser blanca no vol dir ser una privilegiada en tot, és cert que es donen situacions de precarietat laboral, desigualtats de gènere, discriminacions per orientació sexual, etc. Però quan es tracta de la raça, les persones blanques han d’aprendre a fer un pas cap endarrere i callar, de la mateixa manera que demanem als homes que ho facin en la lluita feminista.
De fet, si tenim una comprensió fanoniana del racisme, entendrem per què és problemàtic parlar d’altres desigualtats quan insistim en la raça. Segons Frantz Fanon, hi ha una línia divisòria que separa la zona del Ser i la zona del No-Ser. Aquesta divisió és racial, de manera que les persones racialitzades queden en la zona del No-Ser i les persones blanques en la zona del Ser. En la zona del Ser es donen múltiples opressions (de gènere, de classe, etc.) però existeixen mecanismes de lluita com el dret. En canvi, en la zona del No-Ser també existeixen aquestes opressions però estan imbricades amb l’opressió de raça. Això vol dir que ni els drets humans, ni el dret internacional operen en aquesta zona. Hi opera la violència, la despossessió i si cal l’extermini. I sinó, per què creieu que les resolucions de les Nacions Unides o els tractats internacionals són paper mullat a Palestina? Precisament, perquè les palestines estan en la zona del No-Ser, de manera que, les palestines només existeixen mortes, como deia Santiago Alba Rico.
Quan es tracta de la raça, les persones blanques han d’aprendre a fer un pas cap endarrere i callar, de la mateixa manera que demanem als homes que ho facin en la lluita feminista
Hi ha qui pensarà que això de parlar de “blanques” és racisme o, com diuen altres, racisme invers. Però no, el racisme invers no existeix de la mateixa manera que el femellisme tampoc, perquè qui es troba en la cúspide de la piràmide dels privilegis té totes les condicions materials i simbòliques al seu favor, de manera que, qui qüestiona aquest poder ho fa de manera contestaria, de baix cap a dalt.
També se’ns dirà que ens hem equivocat d’enemic, sobretot tenint en compte que tenim l’extrema dreta campant amb total impunitat, però quan es vol avançar s’ha de fer bé i en l’antiracisme no s’està fent bé. Tenim clar qui és l’enemic, precisament per això donem pas al debat, perquè sense debat la lluita no avança.
