Aquest article volia ser la crònica de la ràbia i de la indignació per la sentència de “La Manada”, el relat de l’aixecament de les dones contra el sistema patriarcal i, probablement acabarà sent-ho, però el fenomen #Cuéntalo ens sacseja i ens incita a parlar de les violències sexuals com l’epicentre de totes les violències, com l’element estructural i estructurador de les societats patriarcals que travessa totes les dones. Les altres formes de violència son rèpliques del mateix sisme.
Centenars de milers de dones han vençut la culpa i la vergonya associades a la violència sexual, han fet font al trauma i al dolor i han fet públics els seus testimonis, compartint les seves vivències d’assetjament, abusos i agressions; experiències de dones que no volien tenir sexe i s’han vist forçades, coaccionades o intimidades, dones supervivents que han trencat el silenci i la impunitat i han fet visibles les violències sexuals, que són les més invisibles, ocultes i silenciades de totes les formes de violència sexista. La iniciativa ha mobilitzat i remogut consciències adormides per la quotidianitat del silenci, que és l’arma més eficaç i poderosa contra les injustícies i les discriminacions, perquè normalitza situacions que ni poden ni han de ser normalitzades.
#Cuéntalo és el #MeToo nacional, una mostra de solidaritat amb la jove violada a Pamplona, una resposta al seu qüestionament, el crit de milers de dones anònimes contra el masclisme depredador
#Cuéntalo és el #MeToo nacional, una mostra de solidaritat amb la jove violada a Pamplona, una resposta al seu qüestionament, el crit de milers de dones anònimes contra el masclisme depredador. Les dones hem sortit de l’armari, ens escoltem, ens llegim, ens creiem, ens apoderem i ens donem suport; parlar de que hem patit violacions agressions o abusos ja no és un estigma i això permet que la por, la vergonya i la culpa canviïn de bàndol, un canvi de discurs que trasllada la responsabilitat de la víctima a l’agressor, un nou model que vol acabar amb un ordre social en el que les dones hem patit l’estigma i els agressors s’han passejat triomfants.
Les dades que facilita l’ONU indiquen que un 35% de les dones de tot el món han patit en algun moment de la seva vida, violència física i/o sexual pel part del seu company sentimental o violència sexual per una persona que no era el seu company, però les dones no volem ser només un apunt comptable, un número més en les estadístiques internacionals, volem eradicar les violències sexuals. No ens conformen en ser objectes del desig masculí, volem ser subjectes, ciutadanes, volem tenir visibilitat com a persones, com a dones, com a éssers únics amb veu pròpia, no com a mares, esposes, companyes o filles.
Des dels inicis de la humanitat, l’imaginari patriarcal del món assenyala a la dona com la font i la representació del mal, dones destructores, perverses que han utilitzat els seus encants per seduir i, de passada, destruir els homes
Des dels inicis de la humanitat, l’imaginari patriarcal del món assenyala a la dona com la font i la representació del mal, dones destructores, perverses que han utilitzat els seus encants per seduir i, de passada, destruir els homes, la mitologia n’és plena de sirenes, bruixes, sibil·les i fetilleres. Eva provoca l’expulsió del paradís i és la portadora de la mort i el pecat, i el personatge mitològic de Pandora desferma les desgràcies de la malaltia, la guerra i la pobresa quan obre la caixa.
Mary Beard en Mujeres y Poder explica que en la tradició literària occidental, el primer exemple documentat d’un home dient-li a una dona que es calli te quasi tres mil anys, quan Telèmac a l’inici de la Odissea li diu a la seva mare, Penélope, que la seva veu no havia de ser escoltada en públic i l’envia a ocupar-se de les tasques que li eren pròpies.
El silenci imposat a les dones, la seva exclusió de la vida pública, ha arribat al seu fi, les dones ja tenim relat, #MeToo #Cuéntalo #YoTambién i altres iniciatives internacionals estan canviant la cultura de la violació, alleujant el pes del silenci i la impunitat, establint un nou territori discursiu: que la vergonya torni a qui correspon. Recordem, una, cent, mil vegades: resignar-se, doblegar-se o sotmetre’s no és consentir.
La nostra socialització ha estat travessada per la por a les violències sexuals. Fastiguejades, impotents, totes les dones hem sentit por al tornar a casa per les nits
La nostra socialització ha estat travessada per la por a les violències sexuals. Fastiguejades, impotents, totes les dones hem sentit por al tornar a casa per les nits. Ara ja no estem soles, alguna cosa està canviant, però no baixem la guàrdia; les discriminacions i els abusos tornen una i una altra vegada, polimòrfics, amb noves formes, de vegades disfressades d’igualtat.
Gràcies Carla, gràcies Paula, gràcies Auri, gràcies amigues, germanes, supervivents, guerreres. Per vosaltres i per totes les dones testimonis de la iniquitat, gràcies per compartir-ho amb nosaltres, gràcies per superar la por, les ferides i la vergonya.
