Els procediments judicials relacionats amb el procés polític català no s’aturen. Demà és el torn de la Intersindical-CSC que seurà al banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver convocat la vaga del 8 de novembre. La patronal Foment de Treball Nacional va presentar una demanda el passat mes de desembre per declarar il·legal la vaga a posteriori, en considerar que no va ser una vaga laboral, sinó “política”.
Després del 3 d’octubre, el sindicat la Intersindical va presentar un avís de convocatòria de vaga per al 8 de novembre, argumentant motius laborals: reivindicar drets laborals perduts, combatre la precarietat i els efectes de la crisi, així com rebutjar el decret de fuga d’empreses. Tot i això, ja aleshores, Foment va sol·licitar a la Sala Social del TSJC que se suspengués cautelarment la vaga, però es va desestimar. La CGT de Catalunya no va comptar amb prou temps per registrar un preavís per a la vaga, ni per debatre-ho i va deixar-ho en mans de la lliure decisió de les sectorials.
Sota l’acusació d’haver utilitzat “el dret a vaga d’una forma anormal per satisfer un interès polític”, Foment demana la condemna del sindicat Intersindical i del Comitè de vaga integrat per set persones, així com una indemnització mínima de 100.000 euros per danys i perjudicis. Marc Sallas, delegat sindical alerta que una condemna podria tenir un impacte “inassumible” per al sindicat.
Foment demana la condemna del sindicat Intersindical i del Comitè de vaga integrat per set persones, així com una indemnització mínima de 100.000 euros per danys i perjudicis
La vaga general està reconeguda a l’article 28.2 de la Constitució espanyola com una eina dels treballadors “per a la defensa dels seus interessos”, i la llei estableix que s’ha de fer un preavís deu dies naturals abans de l’execució del dret. Per a la Intersindical, que ha fet una roda de premsa aquest matí amb el suport de la CUP, ERC i Junts per Catalunya al Parlament, la demanda s’emmarca en la “restricció i limitació de drets fonamentals i llibertats” a l’Estat espanyol.
Declaracions, pancartes i sindicats majoritaris
Durant la vaga del 8-N es van produir un total de 65 talls a diverses vies a Catalunya i alhora també es va aturar la circulació de l’AVE a l’estació de Sants de Barcelona i de Girona. Segons la demanda de Foment, l’impediment de la lliure circulació de persones i mercaderies a Catalunya “abona el caràcter polític de l’esmentada vaga”, tot i que històricament les vagues sempre han comportat aturades de la circulació terrestre i fins i tot aèria i marítima.
La demanda es basa sobretot en el fet que en declaracions públiques o imatges a mitjans de comunicació quedessin reflectits missatges contra la repressió i per la llibertat dels presos polítics. El text subratlla la posició de la CGT i entrevistes a membres de la Unió de Pagesos, USTEC i la Intersindical. Alhora, posa èmfasi en els missatges de les pancartes de vaguistes, com “Llibertat presos polítics”, “Defensem la República” o “Contra la repressió i per les llibertats”.
Però a més, Foment recorre a CCOO i UGT per intentar reforçar el caràcter il·legal de la convocatòria. Assenyala que ambdós sindicats majoritaris es van desmarcar de la vaga general “en considerar-la de caràcter polític”. I cita declaracions com la del Secretari General de CCOO: “hi ha incomoditat quan s’intenta convertir un conflicte polític en un de caràcters laboral”. Alhora, assegura que una vaga general sense la convocatòria dels sindicats majoritaris, “per més que el dret de vaga general pugui ser exercit per un sindicat majoritari, no sembla respondre a una situació de caràcter laboral”.
Foment esgrimeix que la vaga “va suposar un temerari increment de la inseguretat jurídica a Catalunya”, que va provocar el trasllat de “domicili social, fiscal i deslocalització de multitud d’empreses”
A l’apartat de Fonaments de Dret, Foment esgrimeix que aquella vaga “va suposar un temerari increment de la inseguretat jurídica a Catalunya”, que va provocar el trasllat de “domicili social, fiscal i deslocalització de multitud d’empreses”. No obstant això, les empreses van traslladar la seu social -que no fiscal- i a més, ho van començar a fer abans de la vaga del 8 de novembre. El Banc Sabadell, per exemple, va fer-ho el 5 d’octubre, un dia després van anunciar-ho Caixabank i Abertis, després Agbar i el dia 10, va ser el torn de Planeta. Precisament, en roda de premsa prèvia a la vaga, la Intersindical va exposar que també es protestava contra el decret del Govern espanyol que facilitava la sortida de les empreses de Catalunya.
La Federació Sindical Mundial, que aplega més de 92 milions de treballadors i treballadores i 300 sindicats d’arreu del món, s’ha solidaritzat amb la Intersindical a través d’un comunicat i alerta del precedent que es pot crear contra un dret fonamental, com és el dret a vaga, a tot l’Estat espanyol.
