París va honorar aquest passat divendres a Francesc Boix, el jove fotògraf català que va arriscar la vida per donar a conèixer la realitat del camp d’extermini de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. Les despulles de Boix, que va morir el 4 de juliol de 1951 a París, van ser traslladades del cementiri de Thiais al del Père Lachaise, una de les necròpolis més conegudes del món, on hi ha enterrades nombroses celebritats, de Frederic Chopin a Jim Morrison, passant per Oscar Wilde, Edith Piaff o Marcel Proust, entre moltes altres.
L’acte, que va estar presidit per l’alcaldessa parisina Anne Hidalgo i al qual va acudir el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, va comptar amb els discursos de les nebodes de l’homenatjat, així com de persones vinculades a la seva figura i al moviment republicà. Però no hi va acudir Mariano Rajoy (que es trobava en visita oficial a la capital francesa) ni cap membre del seu govern; la representació de l’estat es va limitar al conseller de Cultura de l’embaixada.
El 1937 es va incorporar a la 30a divisió de l’Exèrcit Popular de la República, on va exercir l’activitat de reporter. Va fotografiar el front de l’Ebre i del Segre des de les trinxeres
Francesc Boix i Campo, nascut a Barcelona el 31 d’agost de 1920, va passar a la història com el fotògraf de Mauthausen, tot i que també va documentar la Guerra Civil espanyola des del bàndol republicà, entre els anys 1937 i 1938, quan en tenia 17. Abans d’això, Boix va créixer al barri del Poble-Sec de Barcelona, on el seu pare tenia una sastreria, i a la rebotiga, un estudi fotogràfic. El 1934, amb 14 anys, Boix va començar a treballar a la casa de fotografia Romagosa i més endavant va col·laborar amb la revista Juliol, editada per les Joventuts Socialistes Unificades, branca juvenil del PSUC.
El 1937 es va incorporar a la 30a divisió de l’Exercit Popular de la República, on va exercir l’activitat de reporter. Va fotografiar el front de l’Ebre i del Segre des de les trinxeres, així com el dia a dia de les tropes republicanes: balls populars, banys a les gorges o soldats escrivint cartes són algunes de les escenes quotidianes que va captar amb la seva càmera Leica.
De camp en camp, i a la resistència
Al període de la guerra va seguir de l’exili a França. Boix va ser internat al camp de refugiats de Vernet, reservat al que les autoritats franceses consideraven persones amb idees extremistes. També va passar pel camp de Sètfons abans d’allistar-se als Régiments de Marche de Volontaires Étrangers, que van usar aquest indret com a centre de reclutament. El gener de 1941 va ser capturat per l’exèrcit alemany i, més tard, traslladat al camp de concentració austríac de Mauthausen.
Donada la seva formació fotogràfica, va ser destinat al departament d’identificació de preses, on va disposar de millors condicions d’higiene, allotjament i alimentació que moltes de les seves companyes. Després de la batalla de Stalingrad, Berlín va ordenar eliminar els negatius que contenien imatges de l’interior dels camps; Mauthausen era el nucli de la xarxa de camps austríaca. Boix, amb la col·laboració d’un grup de recluses espanyoles, va treure les pel·lícules, que la veïna Anna Pointner va anar amagant en un mur del poble, fins a l’alliberament.
Aquest material gràfic es va usar com a prova contra el funcionarat del Tercer Reich en el judici de Nuremberg, en el que l’heroi català va prestar testimoni. Francesc Boix va continuar treballant com a reporter a París fins que va morir de problemes de salut a 31 anys. Tot i que mai es va establir la causa exacta de la seva mort, es pensa que les seqüeles de la guerra i l’internament a camps de concentració li van acabar costant la vida.
