No és conseqüència de l’aplicació de l’article 155, sinó que fou una decisió acordada per la Generalitat de Catalunya amb anterioritat al 27 d’octubre de 2017. Els serveis jurídics del Govern català, la Fiscalia i l’empresa Red Eléctrica Española (REE) sumen forces en l’embat contra sis activistes mediambientals que van participar en el que es va coneixer com les mobilitzacions de la Torre 66. La col·locació d’aquesta gran estructura de ferro culminava el traçat de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) a les comarques gironines i s’havia convertit en un tot un símbol de resistència. El 27 i 28 de febrer i l’1 i 2 de març de 2018 se celebrarà a l’Audiència de Girona el judici contra la persona que va resistir l’actuació policial des de l’interior d’un vehicle soterrat en el punt exacte on s’havia d’alçar la torre i altres cinc persones identificades en les manifestacions que es van succeir en el perímetre policial.
Els fets es van desencadenar el matí del 8 de gener de 2014 –ara fa quatre anys–, quan el cap de la comissaria dels Mossos del Gironès i els responsables de l’empresa Grupo de Arquitectura y Obra Civil SLU –subcontractada per REE– van arribar al lloc en litigi, a només quinze metres d’una masia habitada, al poble de Fellines (municipi de Viladasens, al Gironès). Veïnes de la zona i activistes havien col·locat una autocaravana en el punt sobre el qual s’havia de fer l’excavació i, per sorpresa dels policies, sota terra també hi havia enterrat un vehicle, on un dels veïns hi resistia amb el braç lligat a una estructura de ciment.
La resistència es va perllongar durant tot el dia, amb l’arribada de desenes d’activistes solidàries i de nombrosos efectius policials, alguns dels quals traslladats des de Barcelona. Càrregues policials i enfrontaments se succeiren. En una d’aquestes escomeses el sotsinspector M. C. M. –cap dels antiavalots de Girona– va actuar amb contundència i, segons detalla la denúncia presentada per l’afectada, li va trencar el braç quan s’intentava protegir d’un cop de porra al cap. És per això que l’agent també s’asseurà a la banqueta dels acusats el pròxim 27 de febrer. L’acusació particular demana per a ell una pena de cinc anys i sis mesos de presó pels delictes de lesions agreujades i tortures, i una indemnització de 7.000 euros pels 120 dies que van trigar a curar-se les ferides i les posteriors seqüeles de dolor i mobilitat. La Fiscalia en demana l’absolució. Quatre policies que van participar en les càrregues asseguren que van patir lesions per pedres o objectes llançats pels manifestants, i reclamen indemnitzacions que oscil·len entre els 245 i els 1.375 euros.
El gruix de l’acusació penal a tres bandes es concentra contra les activistes. La Fiscalia demana penes d’entre 2 i 7 anys de presó, pels delictes de desordres públics, atemptat, atemptat amb instrument perillós, amenaces i danys, i per faltes de lesions. La Generalitat de Catalunya situa l’acusació en penes d’entre dos i cinc anys amb quatre mesos. I Red Eléctrica Española encara ho incrementa més, amb una forquilla entre els tres anys i tres mesos i els vuit anys i sis mesos. En tots els casos amb penes-multa, responsabilitats civils i indemnitzacions associades, que en cas de no pagar-se podrien incrementar encara més les penes privatives de llibertat.
Per Benet Salellas, advocat de les acusades, “és una pena que això continuï així després del que ha passat els últims mesos, la Generalitat hauria de canviar el seu paper de fer d’escuder de Red Eléctrica Española”
L’advocat Benet Salellas –exdiputat de la CUP–, que porta la defensa de dos dels activistes mediambientals (conjuntament amb les lletrades Mireia Bazaga i Montserrat Vinyets), assenyala que “amb els temes de la MAT la Generalitat continua tenint una posició d’afavoriment dels interessos de les grans empreses elèctriques i cap empatia amb la gent que defensa el territori, alineant-se amb tesis punitives i castigadores del dret a la protesta”. En aquest sentit afegeix que “és una pena que això continuï així després del que ha passat els últims mesos, la Generalitat hauria de canviar el seu paper de fer d’escuder de Red Eléctrica Española”.
Manifestació el 24 de febrer
Cal recordar que la lluita contra la MAT ha sumat el suport de centenars d’entitats i ajuntaments al llarg de l’actual dècada, amb la important fita d’una manifestació a Girona que va aplegar prop de 15.000 assistents. És per tot això que la campanya T66 judici de molt alta tensió vol reprendre les mobilitzacions les setmanes prèvies al judici. En un comunicat i un vídeo fet públic avui es lamenten que “fa mesos que la repressió política embat contra la societat, però ja fa anys que colpeja als moviments ecologistes, socials i dissidents”. Descriuen els fets que aniran a judici com “un desproporcionat i agressiu dispositiu policial, que mitjançant tota la seva brutalitat i l’omissió de la seguretat dels presents provocà contusions, braços trencats i perill de mort per la persona soterrada”. Per últim fan una crida a participar en la manifestació unitària que tindrà lloc les 17h de la tarda del 24 de febrer a Girona –quan faltaran tres dies per l’inici del judici–, per “exigir l’absolució de les sis imputades i el desmantellament de la MAT”.
El judici pel cas de la Torre 66 serà l’últim en relació a l’oposició a la infraestructura elèctrica. El pròxim 2 de febrer tindrà lloc la vista oral contra altres set activistes per la resistència a les torres de la MAT als boscos de Sant Hilari Sacalm (la Selva), en un altre punt del traçat. En aquest cas les penes sol·licitades per la Fiscalia i REE –la Generalitat no ha presentat acusació– són de divuit mesos de presó.
