Una falla és una fractura a la part superficial de la Terra que genera terratrèmols a conseqüència del seu creixement. Els registres geològics associats als terratrèmols són estudiats mitjançant la paleosismologia. Les falles tallen el terreny al llarg d’una línia o traça. En el cas que les falles del Camp i el Pla de Burgar es trenquessin en tota la seva longitud, s’estima que produirien sismes de magnituds d’entre 6 i 7 graus a l’escala de Richter. El terratrèmol de Tivissa (esdevingut el 10 d’octubre de 1845) podria estar relacionat amb alguna d’aquestes falles, encara que actualment no produeixen terratrèmols destacables. Aquest sisme d’intensitat VII –equivalent al de Llorca de 2011– ha estat el terratrèmol històric més important a la regió. Tot i que no va ocasionar pèrdues humanes conegudes, sí que va generar danys a les construccions i el paisatge.
L’activitat recent de la falla del Camp va ser estudiada per primera vegada anys després que es construïssin les centrals d’Ascó i Vandellòs. El primer document on s’esmenta l’activitat de la falla és un informe intern de la central de Vandellòs, situada menys de 200 metres al sud-est de la traça de la falla. Durant els anys noranta, diverses especialistes de la UB la van estudiar detalladament. Eulàlia Masana va escriure la seva tesi doctoral sobre l’estudi de diverses falles actives al llarg de les serralades costaneres i va posar un èmfasi especial a la falla del Camp. Més tard, entre els anys 1997 i 2001, la UB va caracteritzar el potencial sísmic d’aquesta falla a través del projecte Datación, coordinat per la mateixa doctora Masana i pel doctor Pere Santanach amb finançament provinent del CSN i l’Empresa Nacional de Residus Radioactius. Les conclusions principals d’aquest estudi destaquen que la falla del Camp ha produït –i, per tant, pot produir en el futur– terratrèmols de magnituds situades entre els 6 i els 7 graus i que, almenys sis d’ells, han tingut lloc durant els últims 300 mil anys. La freqüència amb què ocorren aquests grans terratrèmols és petita, se n’espera un cada diversos milers d’anys. Amb tot, se sap que, en aquesta regió del planeta, les falles no tenen cicles d’activitat regulars i que, de vegades, es produeixen diversos terratrèmols grans en poc temps. Tanmateix, és probable que ocorrin sismes de magnituds entre els 5 i els 6 graus més sovint.
54 reactors europeus no compleixen les normes de càlcul de risc sísmic
La Comissió Europea ho va reconèixer en un comunicat de premsa publicat l’octubre de 2012: dels 154 reactors nuclears ubicats a Europa, 54 no estan aplicant les normes de càlcul de risc sísmic. Segons les recomanacions internacionals de l’OIEA i de l’Associació de Reguladors Nuclears d’Europa Occidental (WENRA), quan es fan els càlculs de perillositat sísmica d’aquest tipus d’instal·lacions, s’han de tenir en compte totes les dades rellevants sobre falles actives i sismes i no només tractar els sismes registrats i els històrics. A l’Estat francès, aquesta consideració ha comportat el tancament de tres de les sis instal·lacions de Cadarache, al sud-est del país. No obstant això, no ha estat suficient per evitar que s’hi construeixi el reactor de fusió nuclear més gran del món.
