La fi dels homes

A Laëtitia o la fi dels homes, Ivan Jablonka emprèn un treball d’investigació que pretén restituir els divuit anys de vida de Laëtitia Perrais, que va ser violada, assassinada i esquarterada per un home que acabava de conèixer i amb qui va compartir les últimes hores de la seva vida. El cas es va convertir en un afer d’Estat. Abans d’aquest llibre, Laëtitia no era res més que un fait divers amb què omplir programes de televisió i guanyar vots amb el discurs de la por. Ara Laëtitia ha quedat restituïda, ni que sigui, com a personatge literari.

Malgrat tot, el llibre de Jablonka conté problemes: s’hi cita A sang freda, de Truman Capote. Se l’ha relacionat amb L’adversari, d’Emmanuel Carrère, però el projecte de Jablonka és un altre: la seva defensa de la història com a disciplina, superant, diu, els límits de la no ficció, l’encotilla. El seu mètode –rigorosament aplicat, d’altra banda– fa que el llibre no resplendeixi com els seus models, i les últimes 150 pàgines es fan sobreres.

Laëtitia o la fi dels homes és un llibre interessant, però a mesura que s’avança en la seva lectura és possible que més d’una lectora trobi a faltar-hi una mica d’oxigen, l’autèntica curiositat de la literatura.

LLIBRE
Laëtitia o la fi dels homes
Ivan Jablonka
Editorial Anagrama, 2017
Pàgines: 408

Article publicat al número 446 de la ‘Directa’.