Semblava que, per fi, Hanane Souiki, el seu marit i les dues criatures tindrien un pis en condicions quan el 13 de novembre del 2015 van signar amb el BBVA el contracte d’arres per valor de 5.000 euros. Havien aconseguit que l’entitat acceptés vendre’ls un habitatge a Barberà del Vallès per 50.000 euros, que pagarien a través d’una hipoteca. Però després de cinc mesos, el banc va comunicar a la família que, finalment, la Generalitat havia exercit el dret a tanteig i retracte, que estableix la Llei 1/2015, amb motiu del qual es quedava el pis. Poc després, Hanane es va separar, la seva situació econòmica va empitjorar i, davant les males condicions i humitats del pis de lloguer on residia, que afectaven la salut d’una de les seves filles, va decidir ocupar l’habitatge, que havia volgut comprar. Ara, afronta una demanda per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per ocupació d’un habitatge de titularitat pública.
Des del maig del 2016, Hanane Souiki viu amb les dues filles, d’un i tres anys, al pis que, finament, ha comprat la Generalitat. El va ocupar, assegura, perquè no tenia “cap altra alternativa”. “Va ser molt dur, m’havia fet il·lusions, i no podia continuar al pis de lloguer per les humitats”. De fet, una de les seves filles pateix una bronquitis asmàtica, que, segons un informe mèdic, està “probablement influïda per les condicions d’humitat que existeixen en el domicili”, on va viure quatre anys.
La Generalitat farà que Hanane s’assegui avui a la banqueta dels acusats, però reconeix que des del 12 de gener està inclosa dins la mesa d’emergència, a l’espera de ser reallotjada
Per una banda, la Generalitat farà que avui Hanane hagi d’asseure’s a la banqueta dels acusats i per l’altra, reconeix que des del 12 de gener està inclosa dins la mesa d’emergència i, per tant, a l’espera de ser reallotjada en un habitatge social. Des de l’Agència d’Habitatge han assegurat que no sortirà del pis que ocupa actualment fins que no hi hagi una alternativa, tal com estableix la llei. Per aquest motiu, la PAH de Barberà del Vallès es pregunta per què l’ha denunciat: “L’administració que hauria de representar-nos i protegir els nostres drets està actuant amb total virulència contra aquesta família”.
En unes cartes intercanviades entre Sofia Soto de la PAH de Barberà del Vallès amb el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, la consellera Meritxell Borràs reconeix que el temps transcorregut entre la signatura del contracte d’arres per part de la família – quan l’entitat hauria d’informar a la Generalitat- i el moment d’exercir el dret a tanteig “és imputable especialment al retard en la comunicació per part de l’entitat financera”. Tot i que el termini d’exercici del dret de tanteig i retracte de la Generalitat és de 60 dies, en el cas de Hanane, en van transcórrer 150.
A més, des de la Plataforma, denuncien que la Generalitat en un primer moment va presentar una denúncia penal, que va ser arxivada pel jutge, pel que va procedir a la denúncia civil, actualment en curs.
