“Molts ens han dit que és una bogeria, però un projecte com aquest és necessari”. Amb aquestes paraules, la directora de Jornada, Laia Altarriba, descriu les reaccions que s’ha trobat en explicar que pretenen fer un projecte periodístic en català, de periodicitat diària, en format paper i que arribi arreu dels Països Catalans. Altarriba està especialitzada en periodisme de denúncia social, és col·laboradora de Crític, va ser directora de l’Espai Català de Comunicació i ha treballat pels diaris Ara, Gara i Berria.
Segons ha explicat, la Jornada sorgeix d’un grup de periodistes «que fa molts anys que no ens agrada el que es fa en els mitjans generalistes» i petites editorials que aposten pel paper en un temps en el qual l’edició impresa va en declivi. Segons Altarriba, “hi ha moltes experiències de base popular, però no aconsegueixen anar més enllà de les persones que ja són inquietes. Necessitem mitjans generalistes que es dediquin a explicar el món des d’una òptica concreta. Nosaltres mirem el món des de l’esquerra transformadora, entesa des d’un punt de vista ampli”.
Després de comprovar la viabilitat econòmica, el desembre passat van decidir tirar endavant el projecte. L’han donat a conèixer en tres presentacions: a València, celebrada ahir; Barcelona, que ha tingut lloc avui i Palma, prevista per demà. Actualment, al País Valencià i a les Illes no hi ha cap diari en català. La Jornada sorgeix amb la missió d’ocupar aquest buit. Ho volen fer en forma de cooperativa, ja que, segons s’ha explicat aquest matí, “la cooperativa és la fórmula que millor s’adapta a estructures empresarials lliures”. Volen apostar pel paper, segons Altarriba, per “la capacitat de tenir prestigi, marcar agenda, obrir nous debats i sortir de nosaltres mateixos”.
La ‘Jornada’ es planteja arribar diàriament als quioscos excepte els dilluns. De dimarts a divendres imprimiran 24 pàgines, que s’ampliaran els dissabtes i diumenges
La Jornada es planteja arribar diàriament als quioscos excepte els dilluns. De dimarts a divendres imprimiran 24 pàgines, que s’ampliaran els dissabtes i diumenges. Dissabte la Jornada inclourà un suplement de cultura i esports, mentre que el diumenge serà el torn de l’economia, la informació internacional i els feminismes. No tindrà secció d’esports de forma regular. També hi haurà diferents versions en funció de l’àmbit territorial, on es destacaran diferents notícies: “un dels nostres reptes serà explicar el que passa a l’Hospitalet, a Manacor o Xàtiva”, comenta Altarriba.
Per donar una empenta inicial al projecte econòmicament, els darrers mesos han creat la figura de sòcia promotora, que aporta 500 euros. Ara, arranca una campanya on qualsevol persona es pot fer sòcia a partir de 50 euros. A partir del mes de setembre faran la campanya de subscripcions que esperen que sigui massiva. A més, faran una ruta per territori per explicar el projecte arreu dels Països Catalans. També s’ofereixen a reunir-se amb col·lectius i entitats per explicar el projecte.
El nou diari ha de veure la llum aquesta tardor, però no s’ha imposat una data fixa: “sortirem quan hi hagi les condicions que facin viable el projecte”, ha explicat Laia Altarriba
La Jornada tindrà difusió als quioscos d’arreu dels Països Catalans, però també s’enviarà a les subscriptores. El preu de rebre el diari imprès serà 25 euros al mes, 12 euros mensuals per rebre la Jornada només els caps de setmana i 6 euros mensuals per la versió digital. El nou diari ha de veure la llum aquesta tardor, però no s’ha imposat una data fixa: “sortirem quan hi hagi les condicions que facin viable el projecte”, explica Altarriba. Actualment són sis persones en plantilla però l’objectiu és que estigui composada per 28 persones.
En paraules de Xavier Giró, professor de periodisme de la UAB, que ha assistit a la presentació a Barcelona que s’ha celebrat a la seu de Coopolis, al barri de Sants, “visions com les antipatriarcals, anticapitalistes o anticolonials tenen veu en els mitjans estàndard, però no són el corrent dominant, la veu principal és la de l’stablishment, la Jornada neix per posar fi a aquest monopoli”. L’escriptora Isabel-Clara Simó, que també ha participat en la presentació, ha apuntat que l’objectiu dels mitjans de comunicació hauria de ser “escrutar el poder per explicar-ho al poble amb un aparell crític”. Per la seva banda, Martxelo Otamendi, director del clausurat diari Egunkaria i actualment de Berria ha recomanat a les impulsores de la Jornada que “no renuncieu ni a les subvencions ni a la publicitat convencional. Són uns diners que són vostres i teniu dret a rebre’ls. Cal tenir l’ètica suficient per no cedir a les pressions i no canviar la línia editorial”.
En aquest sentit, la Jornada acceptarà subvencions i ja està treballant per veure a quines pot accedir. Pel que fa a la publicitat, les promotores de la Jornada estan elaborant un codi ètic per regular la publicitat: “quan poses un anunci de la Caixa a pàgina sencera estàs blanquejat aquesta entitat. Necessitem uns ingressos però alhora volem posar uns límits”, ha afirmat Altarriba.
