El Festivern, festival musical celebrat en Tavernes de la Valldigna (la Safor) entre el 29 de desembre i l’1 de gener, s’ha coordinat amb alguns col·lectius feministes per posar fre a les agressions masclistes que solen abundar en els festivals d’aquesta mena. La iniciativa ha consistit en la creació de dos punts violeta, projecte iniciat per diversos col·lectius feministes tant de les comarques de la Valldigna i la Safor, com de la ciutat de València. Hi van participar el Col·lectiu Tres Papallones, el Grup d’Acció i Reflexió davant les agressions sexistes de València, Resistència Feminista de València, el col·lectiu feminista Llobes, Filles de la Rebel·lió, La Valldigna Antifeixista i el Col·lectiu Antifeixista de La Safor.
La voluntat de les persones que organitzen el Festivern d’acabar amb les agressions sexistes ja es va manifestar l’any passat: es va realitzar un primer intent amb la creació d’un punt violeta i la planificació de les actuacions mitjançant els protocols. Però el grup de feministes que participaren, ens han mostrat la dificultat que tingueren, ja que “es va començar a organitzar tard, tot i la bona voluntat de totes les parts”. A partir de l’experiència de l’any anterior, el Festivern mostrava l’acceptació de les crítiques i el propòsit de destinar més recursos i esforços a l’erradicació de les violències sexistes.
Complint les seues intencions, el festival i el moviment feminista començaren a treballar en aquesta qüestió el maig del 2017, creant un Punt de Suport i Seguretat Feminista
Complint les seues intencions, el festival i el moviment feminista començaren a treballar en aquesta qüestió el maig del 2017, creant un Punt de Suport i Seguretat Feminista. Les línies de treball foren tres: la prevenció, la sensibilització i l’acompanyament o la resposta posterior a l’agressió. Les dues primeres es treballaren abans i durant el festival mitjançant la difusió de missatges i continguts feministes, com ara “Al Festivern, ni sexisme i lgtbiqifòbia”; “Sigues tu mateixa, gaudeix del Festivern”; “Viu la festa amb respecte, sororitat i feminisme”; “No es toleren actituds sexistes ni homòfobes”. Aquests continguts es varen difondre a través de les xarxes socials, la cartelleria, els adhesius i els mateixos punts violeta dins i fora del festival, on s’aportava informació i es s’oferia suport durant i de possibles casos d’agressions masclistes. Les activistes feministes que formaren part d’aquest projecte assenyalen que la sensibilització fou l’aspecte central de la campanya, i que la lectura posterior és positiva, amb “molt d’impacte de la sensibilització feminista” cap a les persones que visitaren el festival.
La tercera línia de treball, l’acompanyament o la resposta a les agressions, es realitzava des dels punts violeta. Es tractava de dos punts de seguretat i informació feminista, un a la zona d’acampada i altre en una zona visible des de la carpa del festival, on es podia preguntar informació o assenyalar les agressions sexistes ocorregudes. Dues feministes acudien immediatament al lloc de l’agressió i es posaven a la disposició de la persona agredida, qui tenia la prioritat i decidia el procediment. A més, les encarregades dels punts realitzaven rondes cada mitja hora per assegurar la seguretat de les dones que es trobaven al festival i posaven a la disposició de les agredides una tenda per dormir i acompanyament continu.
Aquestes assenyalen que les dues primeres nits del Festivern foren tranquil·les, “però la nit del 31 de gener, les agressions es van disparar” de forma significativa. La majoria d’episodis denunciats consistiren en tocaments a les dones entre la multitud de gent i l’espai limitat, tot i que també es va registrar almenys un cas d’homofòbia i racisme, entre altres. Una de les integrants del punt violeta de l’acampada afirma que “el tracte amb els cossos policials locals fou problemàtic”, perquè segons afirma, banalitzaven les agressions i no oferiren l’ajuda necessària.
La majoria de denúncies van ser per tocaments a dones entre la multitud de gent i l’espai limitat, tot i que també es va registrar almenys un cas d’homofòbia i racisme
La relació entre els dos punts d’informació –interior i exterior–, fou contínua i fluida, tot i que les activistes feministes del punt violeta de l’acampada i el Col·lectiu les Tres Papallones ha manifestat unes majors dificultats perquè “no teníem recursos, les condicions eren precàries i, tot i que hi ha prou col·laboradores, necessitem a més gent”. Aquest punt violeta exterior fou autoorganitzat entre diversos col·lectius feministes al marge de l’organització del Festivern, fonts de la qual afirmen que “la nostra jurisdicció és la del recinte del festival, ja que la zona de l’acampada és cedida per l’Ajuntament. Nosaltres no podíem abastar la zona de l’acampada i la nostra planificació ha sigut en el recinte intern”.
Nogensmenys, les feministes assenyalen que els resultats dels punts de suport i informació feminista són positius: “Molta gent es va apropar a les taules per preguntar dubtes sobre el feminisme, creant-se un espai per poder parlar i debatre sobre aquests temes”. A més, es va tractar de donar una visibilitat especial a l’alliberament LGBTI, i nombroses assistents es van apropar per agrair la tasca que s’estava realitzant. Tot i això, subratllen aspectes a millorar, com la necessitat d’assenyalar els punts violeta en els plànols que es repartien al festival o l’absència de dones en el servei mèdic on podien acudir les dones agredides.
L’avaluació posterior de tots els grups és, amb tot, positiva: l’organització del Festivern es mostra molt satisfeta pel treball de les feministes que han gestionat els punts violetes i aquestes últimes manifesten la gran quantitat d’agraïments que van rebre de les dones que assistiren al festival. Tant les persones organitzadores del festival, com el punt violeta de l’acampada i del recinte, coincideixen en la necessitat de continuar en aquesta direcció per a edicions properes, i mostren la importància de crear punts violetes en el Festivern i en tots els festivals musicals on siga possible, ja que el festival valencià és dels pocs que pera ara disposen d’aquesta mena de mesures.
A més, les feministes que s’autoorganitzen per crear el punt violeta exterior afirmen que “necessitem arribar a molta gent però no tenim prou col·laboradores per a tant d’espai”, fent una crida a la col·laboració per a pròximes edicions. Elena Cívico, membre de l’organització del Festivern, afirma que “el nostre públic està molt conscienciat gràcies a la sensibilització que s’ha fet”, però manifesta el compromís del festival en consolidar els punts violeta i introduir una formació feminista a les persones que treballen al festival, per saber com actuar enfront de les agressions masclistes. De fet, afirma que “ja hem començat a treballar i hem establert les bases per al Festivern de l’any vinent”.
