Ahir al vespre, en acabar el recompte a la seu electoral del Centre cívic el Sortidor, entre aplaudiments, un pilar i gralles, un parell d’amigues ballaven com bruixes cantant “volem una vaga, una vaga general”. Unes hores abans, un grupet d’artistes de la pista havien hackejat una pintada que posava “Fuck Rumanos” posant, en el seu lloc, “Viva el Folk Rumano” mentre acompanyaven una àvia a votar.
Durant el matí, l’Institut del Teatre aplegava centenars de persones que sense voler-ho participaven de la millor obra de teatre que més de 30 estudiants, juntament amb la directora, representaran mai. Corrien les octavetes que explicaven com cuidar-se mentre unes feministes omplien de Blody Marys el carrer. Beure per riure, viure per gaudir, dèiem.
Gent llibertària d’arreu votant, perquè juntes hem defensat sempre els carrers i hem vist moltes vegades aquesta violència correctiva i feixista que avui ens indigna a tantes, a moltes, a moltes més.
Al matí teníem el cul moll seient davant de l’escola Collasso i Gil i pel migdia a Consell de Cent la gent cridava reforços i moltes corrien cap allà. De mentre, en diversos llocs clandestins de la ciutat, una agència de comunicació i un dispositiu psicojurídic funcionaven a tota màquina per comunicar i defensar els nostres drets. Una vuitantena de defensores de drets humans tenen les cames i els cors destrossats del que van observar ahir i tot i així a altes hores de la nit segueixen dempeus a la plaça Catalunya.
Gent llibertària d’arreu votant, perquè juntes hem defensat sempre els carrers i hem vist moltes vegades aquesta violència correctiva i feixista que avui ens indigna a tantes, a moltes, a moltes més
Un amic del País Basc parlant amb un amic de Leipzig, mentre un amic d’Escòcia em diu que el que ha vist avui li sembla una intervenció policial de caràcter colonial. Discutim sobre història. Hem fallat deixant fora a les migrants i no nacionals espanyoles, moltes paradoxes i contradiccions.
La colla, ens fem fotos per recordar el moment històric, en el quadre hi ha força escèptics, i tot i així estem d’acord que és hora de defensar els carrers, estar juntes i reflexionar, perquè volem trencar el règim del 78 i sobretot, construir una alternativa transformadora. Haurem de tenir el cap fred i el cor calent, com avui.
A última hora, ens avisen que algú a la tele ha parlat del caràcter exemplar de les dones del Comitè de Defensa de Barri de Poble Sec, orgull de companyes que tant han donat de si aquests dies. M’omple d’emoció saber que estem fent una revolta feminista, perquè posem les cures al centre, liderem els espais de manera horitzontal i sortim a defensar i resistir des de la contundent delicadesa de saber-nos juntes. Teixim vincles afectius filats des de la vulnerabilitat, perquè sabem que la revolta que vivim és més forta així.
