Per elaborar aquest reportatge hem contactat –a través de correu postal– amb una trentena de presos en lluita activa a diferents centres penitenciaris de l’Estat espanyol, tots ells homes perquè actualment cap dona s’ha sumat a la proposta de mobilització anticarcerària. Vam enviar les cartes el dilluns 5 de març, i en el moment de tancar l’edició hem rebut divuit respostes. A continuació, reproduïm les frases més destacades d’algunes de les missives.
José Gil Belmonte-CASTELLÓ I
Jo reivindique que deixen d’abusar del poder que els dona ser carceraris. Fan el que els dona la gana, i, si t’agafen mania, intenten fer de la teua estada a presó un sofriment continu mitjançant el dany físic i psicològic.
Abel Rebaque Melián-CP PUERTO III
A causa del desarrelament radical al qual m’han sotmés amb els trasllats continus ja quasi no conec la meua família i amics. El que més mal m’ha causat és que m’allunyen de la meua gent, a banda que no respecten ni la comunicació per videoconferència de quinze minuts… Ho podeu creure?
Manuel Francisco Llopis-CP CASTELLÓ II
Els serveis mèdics, que suposadament haurien de ser professionals, són veterinaris que ens deixen tirats de la mà de Déu, el menjar caducat i en mal estat, l’aigua freda en ple hivern, sense calefacció… També ens estan fent complir les condemnes íntegres, transgredint les seues pròpies lleis pel forro dels collons. Ningú de nosaltres sap què volen dir les paraules “reeducació” o “reinserció” de què tant parlen.
Luis Carlos Marín Tapia-CP ZUERA
Si et fiques en vaga de fam com a protesta, prenen represàlies, com m’ha passat a mi recentment, que em van coaccionar perquè m’aturés, amenaçant-me amb portar-me al pitjor mòdul.
Juan Francisco Ortega Albadalejo-CP CASTELLÓ II
Quan ens porten a aïllament ens obliguen a despullar-nos i fer flexions, però el més greu és el tracte que els donen als nostres familiars, que tinguen els anys que tinguen també els obliguen a llevar-se tota la roba abans de veure’ns. El menjar, més d’una vegada, també ens genera danys en la salut perquè és de la pitjor qualitat i està caducat. També hi ha companys amb malalties mentals greus que haurien d’estar en altres llocs que no foren una presó.
Oscar Rodríguez González-CP PUERTO I
Estic malalt de VIH i les pallisses que et donen aquí dins, si no et sotmets, et poden matar tranquil·lament, perquè no hi ha cap càmera que ho controle. A banda, el metge fa cas omís de qualsevol petició i tot ho cura amb un paracetamol. L’olor de les cel·les és inadmissible per culpa de les canonades dels lavabos, ja que és una presó molt antiga que haurien de tancar o canviar moltes coses.
José Ángel Martins Mendoza-CP CASTELLÓ II
En el meu cas, pel fet d’estar incorporat al règim FIES, quan entre a qualsevol presó ja se’m fica al mòdul d’aïllament, on només gaudeixes d’una hora al dia de passeig i on no tens cap tipus d’escalf humà. També et comencen a canviar de presó constantment. Jo, per exemple, sent gallec, en set anys he passat per set presons diferents d’arreu de l’Estat. A banda, et posen setze o divuit pastilles al dia de diferents marques i colors, sense fer-te cap tipus de valoració psiquiàtrica, que et destrueixen com a persona i ésser humà i fan que només sigues un número.
José Adrián Poblete Darre-CP CASTELLÓ II
Em van portar des de la infermeria fins a aïllament donant-me puntades de peu i cops de puny. Em van rebentar la boca i el nas, i em vaig quedar inconscient ple de sang. Em van deixar allí sense coneixement i en pilotes. No em recordava ni del nom de ma mare.
Sergio Medina Castell-CP MADRID VII
Si estàs en primer grau, estàs molt observat; especialment si has participat en alguna lluita social o reivindicativa. Et bloquegen les cartes i les comunicacions, i t’inclouen en el règim FIES. Llegeixen tot el que t’arriba i saben tot el que penses.
Francisco Manuel Pérez Mingo-CP SOTO DEL REAL
Els suposats professionals mèdics ens treuen els medicaments que ens han prescrit professionals psiquiàtrics fora de les presons, i no ens atenen quan i com ho necessitem; fins i tot ens expulsen de les consultes i ens amenacen amb sancionar-nos disciplinàriament si insistim a ser atesos.
Antonio Carlos Nieto-CP MÚRCIA II
Als pocs exmembres de la COPEL ens tenen en una mena de llista negra a la Direcció General d’Institucions Penitenciàries, i automàticament ens deneguen qualsevol tipus de benefici penitenciari. Per tant, tot i que és un dret que tenim, sempre hem de presentar recursos o inclús arribar al Tribunal Constitucional o a Estrasburg.
Article publicat al número 451 de la ‘Directa’
