L’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila Olímpica celebra aquests dies al centre cívic Can Gili Nou un procés de votació popular, que s’allargarà fins al pròxim dimecres 24 de maig, i que té la intenció que els veïns responguin “sí” o “no” (o en blanc) a la pregunta “Estàs d’acord amb la construcció del macro alberg de 440 places al barri de la Vila Olímpica?”. Per participar en la consulta, és imprescindible acreditar la residència a la zona. També s’ha pogut votar, els dissabtes de maig, en un estand col·locat a l’entrada del centre comercial de la Vila Olímpica.
El president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, portaveu de l’associació de veïns del barri i impulsor de la consulta, Jordi Giró, ha insistit a defensar que “cal que els veïns s’expressin” sobre un projecte d’alberg de grans dimensions que el grup hoteler Onix Renta pretén instal·lar a la confluència de l’avinguda d’Icària amb Rosa Sensat. Des de l’any passat, aquesta iniciativa empresarial ha creat tensions entre les residents i el govern municipal. Giró afirma que la reconversió d’un antic edifici d’oficines de disseny reconegut a ús turístic “se sustenta en una normativa general més aviat laxa en matèria d’albergs que permet crear més places que les que s’acceptarien per a qualsevol model d’hotel o residència. No són llits, són nínxols”.
“Hi ha aspectes de la legislació general d’albergs que el projecte no compleix, com el fet que totes les habitacions tinguin llum exterior i ventilació” apunta el portaveu veïnal Jordi Giró
A més, Giró manté que l’Ajuntament va actuar “amb poca transparència” durant els tràmits de concessió de la llicència i assenyala que, “en aquest moment, fins i tot hi ha aspectes de la legislació general d’albergs que el projecte no compleix, com el fet que totes les habitacions tinguin llum exterior i ventilació”. Les queixes de l’Associació sobre l’actuació de l’Ajuntament en aquest afer han augmentat des de l’estiu passat. El representant veïnal considera que es tracta d’una qüestió de “manca de voluntat política” que també suposa satisfer un pacte tancat a finals del darrer mes de gener.
L’ajuntament diu que no pot expropiar la llicència
A causa de la pressió veïnal, i com a condició imposada pel grup d’ERC per a l’aprovació del flamant pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT), el govern municipal es va comprometre a crear una comissió de treball conjunta que, en trenta dies, havia de plantejar vies de resolució del conflicte. Esgotat el termini i amb alguns dies de retard, l’ajuntament va descartar l’opció d’expropiar la llicència a la promotora amb la presentació d’un informe que demostrava que era “jurídicament impossible”. L’informe també assenyalava que no es podia revocar el permís i semblava descartar també la compra de l’immoble i la permuta, opcions “poc justificades per l’interès general” i per a les quals caldria entrar en un terreny d’excepcionalitat que podria afectar altres edificis, segons el consistori.
“Ara és el moment adequat per a la celebració d’aquesta consulta”, exposa Giró que, tanmateix continua mantenint que les altres opcions haurien de seguir obertes. “El que ara volem és que tots els veïns afectats per la instal·lació d’aquest equipament a la zona votin i es manifestin a favor o en contra d’aquest projecte. Si la solució és fer-hi una residència d’estudiants, bé, si hem de tornar a instal·lar-hi oficines… també. Però de moment volem saber si els veïns accepten o rebutgen aquest equipament en particular”.
La Plataforma d’Afectats pel Hostel de la Vila Olímpica, organització veïnal constituïda en paral·lel a les accions de l’associació de veïnes i que, inicialment, es mostrava favorable a l’expropiació del permís, no creu que aquest “referèndum” sigui efectiu. El grup aposta, amb el suport del grup de Ciutadans, per l’organització d’una mesa de negociació amb el promotor. Creuen que és possible acordar una alternativa que defineixi un “equipament compatible amb les característiques del barri”.
Dubtes entre veïnat i comerciants de la Vila Olímpica
Carles Miró viu uns carrers més enllà de l’emplaçament del futur alberg però, tot i això, està preocupat. “400 places suposen un excés de concentració en relació amb els habitants que té el barri”, comenta, “em sembla una agressió i per això votaré en contra del projecte. Penso que es podrien reduir les places”. La seva opinió és compartida amb altres veïnes que també exposen les seves pors davant la irrupció d’un “turisme de borratxera” al barri.
Entre les comerciants no sembla haver-hi una opinió unànime. Neus Gomis té una botiga a l’avinguda Icària i la seva germana viu a la Vila Olímpica. “No sabem què passarà”, diu, “és clar que no volem mal ambient però, com podem estar segurs que això és el que crearà l’alberg? En aquests moments, nosaltres no tenim opinió”.
El sector comercial de la Vila Olímpica sembla més procliu a donar la benvinguda a noves clientes. Els qui hi resideixen, en canvi, prefereixen preservar un model residencial amb menys moviment i irrupció de turistes
Pere Sánchez també té un negoci a la Vila Olímpica i no és del tot crític amb el projecte. Considera que el model d’alberg és avui una opció per a molta gent, no només per a joves que beuen i organitzen aldarulls. Però sí que pensa que hi haurà més soroll. “De sobte hi haurà més persones al barri i això es notarà. Ara, crec que hi haurà tot tipus de gent i que no necessàriament han de crear problemes”.
El sector comercial de la Vila Olímpica sembla més procliu a donar la benvinguda a noves clientes. Els qui hi resideixen, en canvi, prefereixen preservar un model residencial amb menys moviment i irrupció de turistes. El dubte, per a d’altres, és si és possible conciliar el projecte d’alberg amb l’esperit de la comunitat. La preocupació principal continua relacionant-se amb el nombre de places i el tipus de públic que pugui atraure l’alberg.
L’experiència de tenir un alberg juvenil al barri
En els darrers anys són moltes les iniciatives concebudes com a alberg juvenil que han anat obrint-se a la ciutat. Al Poblenou, a tocar de la Vila Olímpica, ja es compta amb una sèrie d’immobles que, tot i ser de menors dimensions, tenen les característiques d’aquest model d’ocupació turística. Bernat Castro, membre de la plataforma Al Poblenou Ens Plantem, ha explicat a aquest mitjà que els veïns han presentat diverses queixes que alerten de sorolls forts a la nit i de l’escampada de brutícia al carrer.
La Plataforma Poblenou Ens Plantem, que denuncia l’impacte dels hostels al barri veí, dóna suport a la reivindicació veïnal de la Vila Olímpica però reclama que la protesta no sigui puntual
“Els incidents a la nostra zona són derivats d’una manca de regulació ferma”, afirma, “tenim un alberg [l’Amistat Beach Hostel] en un carrer de poc més de cent metres d’amplada. Això provoca que hi hagi poca separació entre les seves instal·lacions i els habitatges que hi són al davant, que senten molt de soroll, sobretot de nit”. Castro també ha parlat de joves que fan soroll al carrer i que embruten la via. Un altre cas és el de la residència Melon District, objecte de l’obertura d’un expedient perquè se sospita que actua més com a alberg turístic que com a residència d’estudiants.
Aquest membre de Poblenou Ens Plantem respecta la lluita dels veïns de la Vila Olímpica i els dóna suport. Afirma, però, que la reflexió i la protesta han d’anar dirigides vers la definició d’un nou model urbanístic que faci front als excessos del turisme i de la gentrificació. “La Vila Olímpica està actuant amb fermesa davant un cas puntual. El barri, fins ara, no ha patit igual que el Poblenou la implantació d’un model que també està vinculat a la precarització de contractes i a l’ocupació de l’espai públic pel negoci de l’oci (les terrasses)”.
L’ABTS considera que el PEUAT és “insuficient”
El darrer 16 de maig, l’agrupació d’entitats i col·lectius Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible (ABTS) va fer públic un comunicat en què valorava que el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics o PEUAT és “imprescindible”, però també “insuficient”. L’agrupació manté que el pla “permet un creixement del nombre d’allotjaments turístics” i que el que cal és optar per una estratègia de “decreixement”.
En un redactat que recull sis punts, l’ABTS és crítica amb el sistema de divisió de zones que, pensa, no és eficaç per evitar el creixement de l’oferta turística. De fet ja havia mostrat, en ocasions anteriors, preocupació perquè la regulació d’una zona central arribés a traslladar la pressió hotelera a altres àrees de la ciutat. El comunicat posa en qüestió la durada del pla i demana la creació d’una comissió de seguiment veïnal que vetlli per al compliment correcte del PEUAT. L’agrupació pensa que cal “reforçar el sistema d’inspeccions i sancions” i defensa la implementació de reformes legislatives que recullin la possibilitat de retirar llicències en cas d’infracció. Finalment, l’ABTS es mostra contrària a la inclusió de la modalitat bed and breakfast (allotjament a domicilis particulars) en normativa catalana.
