Imaginem que el carrer d’entrada d’un poble de Baviera es diu Adolf Hitler. Que la plaça major està dedicada a Heinrich Himmler. Que un dels carrer recorda al doctor Josef Mengele, que diferents jerarques nazis tenen les respectives dedicatòries i que hi ha un monument als caiguts a la guerra responsables d’internar els opositors a camps de concentració. No estem en un poble de Baviera sinó en un municipi de la província castellana de Palència: Alar del Rey.
Es tracta d’un municipi del nord oest de la província de Palència amb un miler d’habitants, dins la comarca de Boedo-Ojeda i punt de pas del Camí de Santiago. Allí neix el canal de Castella alimentat pel riu Pisuerga.
No en falta cap. El poble d’Alar del Rey té tots els noms dels carrers de rigor, del rigor franquista. El carrer major i principal d’entrada es diu Generalísimo Franco. El general Emilio Mola Vidal, el general Gonzalo Queipo de Llano y Sierra tenen els seus respectius carrers i el general José Sanjurjo Sacanell té la seva travessia. Són els carrers dedicats a los cuatro generales colpistes.
El jerarca franquista José Antonio Girón de Velasco no tan sols té carrer sinó que el seu nom remata la plaça principal del poble, la de l’Ajuntament i on hi ha l’església
El jerarca franquista José Antonio Girón de Velasco no tan sols té carrer sinó que el seu nom remata la plaça principal del poble, la de l’Ajuntament i on hi ha l’església. El motiu de tal reconeixement és que Girón era nascut a Herrera de Pisuerga, població veïna a Alar del Rey, on encara conserva també el nom de la plaça de l’Ajuntament.
A la guia de carrers, polítics feixistes com José Calvo Sotelo tenen el seu lloc i també a Herrera de Pisuerga. La commemoració de la sublevació militar té el carrer 18 de julio. El cas és que, fins els anys seixanta, el cabdill falangista José Antonio Primo de Rivera no tenia el seu propi carrer, ofensa comparativa perquè el compte de Vallellano tenia el seu. Es tracta de Fernando Suárez de Tangil y Angulo (1886-1964), l’alcalde de Madrid durant la dictadura de Primo de Rivera i el ministre d’obres Públiques durant la dictadura franquista. El títol nobiliari va ser creat per Carlos III i rehabilitat per Alfons XIII.
Superada la mancança, el 1960 es va dedicar un cartell al cabdill de la Falange. D’altres carrers tenen el nom de franquistes poc recordats com Abilio Calderón Rojo (1867-1939), coautor del document que va justificar que els defensors de la legalitat republicana fossin condemnats sobre l’estrafolària consideració d’auxilio a la rebelión. El carrer César Albiñana Garcia-Quintana (1920-2007) està dedicat a un home d’estat. Jurista franquista, dóna un to de classe combinat amb els carrers dedicats als militars colpistes.
Segurament l’actual alcalde, Alberto Félix Maestro García (PP), i els regidors -Felipe Monte Ruiz (PP), Ana Mª de las Mercedes Calderón Alonso (PP), Ana Maria Asenjo García (PP), Juan Sanz Martín (PSOE), Juan Antonio Val San Millán (PSOE) i Andrés Mulero Neira (PSOE)- al·legaran que és un llegat amb el que s’han trobat.
El consistori i el secretari municipal, Silvano de la Fuente García incompleixen de facto la Llei de la Memòria Històrica. Tampoc l’oposició socialista ha fet res rellevant al respecte
El consistori i el secretari municipal, Silvano de la Fuente García, incompleixen de facto la Llei de la Memòria Històrica. Tampoc l’oposició socialista ha fet res rellevant al respecte. I de fet, Palència és la tercera província que més ajuntaments incomplidors acumula a diversos municipis, per darrera de Salamanca i Valladolid.
La caserna local de la Benemèrita Guàrdia Civil està instal·lada al carrer Abilio Calderón número 2, el de l’auxilio a la rebelión. Un vehicle de la benemèrita va seguir els passos dels periodistes de la Directa quan van fotografiar les plaques dels carrers. Amablement preguntaven per la seva presència a la població. No tots els carrers tenen plaques corresponents i aquestes, esmaltades metàl·liques de ceràmica, no han estat reposades sinó que s’han mantingut les envellides i algunes tenen senyals d’haver rebut alguna pedrada.
Entre la població no es coneix cap oposició a la continuïtat dels noms. I de fet, hi ha cases que són promocions del règim. Un grup d’habitatges construïts l’any 1948 llueix una placa de marbre dedicada a Girón. L’any 1962 es van fer un altre grup de 48 habitatges. Com a reconeixement, el carrer es va passar a dir de José Antonio, un greuge pendent que es va resoldre donant el nom del carrer al cabdill de la Falange espanyola. Abans que morís el dictador Francisco Franco, es van fer un conjunt d’habitatges protegits i cada portal manté la seva respectiva placa amb el yugo y las flechas.
Signatures per canviar els noms
Fa un parell d’anys J. Manuel Merino de Cervera de Pisuerga va llegir al butlletí oficial de la província de Palència que la casa on va néixer a Alar del Rey havia estat declarada en ruïnes. “La meva llar es trobava al número 5 del carrer 18 de julio. Em vaig acostar per fer unes fotos de record i em vaig trobar amb un escenari desolador: els carrers i les places del poble mantenen denominacions franquistes. A més d’estar ancorades en el passat, són noms de carrer il·legals a tenor de la Llei de la Memòria Històrica.”, denuncia.
“Al centre del poble hi ha un monument a Los Caídos (denominació que consta a les Normes Urbanístiques aprovades el juny de 2016)”, lamenta Merino. En aquest monument figura el lema de José Antonio Primo de Rivera: “La muerte, un acto de servicio”, que contrasta amb una placa junt a una alzina plantada fa uns anys a uns quants metres com “monumento a la vida”.
Davant d’això, Merino ho té clar: “a la vista de l’incompliment de la llei demanarem a l’ajuntament del PP que canviï els noms d’aquests carrers i places del poble i se n’adoptin uns més d’acord a un Estat democràtic”. Fins ar,a ha recollit 44.000 signatures a change.org.
L’autèntic llegat franquista ocult
El diumenge 19 de juliol del 1936, a Palència, els sollevats –els destacaments militars, els falangistes i requetès, així com membres dels partits de dretes monàrquics– es van fer amb la ciutat i els seus pobles, excepte els del nord de la província amb presència minera. Les tropes comandades pel general Antonio Ferrer de Miguel en van prendre el control total i van establir l’estat de guerra. Aquest criminal és el màxim responsable de l’assassinat d’un total de 1.322 persones, 867 sense cap diligència judicial a càrrec de pistolers, agents de la Benemèrita Guàrdia Civil i militars de l’exèrcit sollevat.
Les altres 348 persones assassinades ho van ser després de ser condemnades per consells de guerra que, malgrat ser irregulars, encara no han estat anul·lats. Un total de 107 persones varen morir a la presó de Palència, on van tancar a milers de persones. El general Antonio Ferrer es va proclamar governador militar i alhora governador civil per poder esclafar qualsevol resistència a la dictadura.
