El gest quotidià de recollir una bicicleta dels aparcaments instal·lats per l’Ajuntament de Barcelona pels carrers de la ciutat, a partir d’ara, tindrà una forta càrrega simbòlica. I és que una part dels beneficis que recull la seva empresa gestora es destinen a finançar la campanya republicana del president George Bush. La multinacional del màrqueting i la publicitat Clear Channel, afincada a Texas i amb forts vincles amb els lobbys petroliers, va aconseguir l’adjudicació del servei de bicicletes per part de l’alcalde Jordi Hereu.
Afincada a Texas i amb forts vincles amb els ‘lobbys’ petroliers, va aconseguir l’adjudicació del servei
La concessió i la posada en marxa d’aquest servei de promoció de la bicicleta en trajectes curts va generar una picabaralla política entre Jordi Portabella i l’alcalde Hereu, abans que el regidor d’ERC abandonés el govern municipal. Tots dos s’atribuïen haver estat els artífexs de la implantació del Bicing. Fonts municipals apunten que Portabella ja tenia litigis amb Clear Channel per la instal·lació de plafons publicitaris il·legals quan era el regidor responsable de Paisatge Urbà. L’empresa texana està especialitzada en la col·locació de grans plafons a una seixantena de països de tot el món. De fet, segons es desprèn del seu balanç econòmic anual, actualment posseeixen 976.400 plafons publicitaris arreu del planeta i facturen prop de 3.000 milions de dòlars anuals. Es van introduir a l’Estat espanyol l’any 2002 i ja hi tenen quinze delegacions amb més de 300 treballadors, amb el control directe de la publicitat que apareix a 10.000 grans plafons, 17.000 elements de mobiliari urbà i 4.000 autobusos.
Els tentacles de Clear Channel
La filial a l’Estat espanyol té la seu central a Madrid, amb el nom de Clear Channel España SLU. Aques- ta depèn de Clear Channel International, amb seu als Països Baixos, però totes elles estan controlades des de San Antonio, a l’estat de Texas, als EUA. Els seus màxims directius són Paul Mayer, Randall Mays i Mark Mays. Gran part dels beneficis generats per la multina- cional es destinen a la Mays Family Foundation, una entitat de benefi- cència, que subvenciona i patrocina, entre d’altres coses, la investigació mèdica del càncer. Però, entre les activitats d’aquesta fundació també hi trobem l’aportació de diners a la causa política del partit republicà dels Estats Units, presidit per George Bush. Van col·laborar en la campanya per les presidencials de 2004 i també ho fan en l’actual carrera per arribar a la Casa Blanca.
En els moments més complicats de la justificació davant l’opinió pública de la invasió nord-americana de l’Iraq, Clear Channel va utilitzar la seva cadena de ràdios locals, que compta amb 1.200 emissores arreu del territori dels Estats Units. A través de les ones radiofòniques, es va defensar l’enviament de tropes i el bombardeig de les ciutats iraquianes. També es va mobilitzar la població per tal que assistís a les manifestacions a favor de la guerra que es van fer a diverses ciutats nord-americanes. Una de les seves branques corporatives darrerament s’ha especialitzat en la instal·lació de pantalles televisives, que duen a terme un bombardeig publicitari barrejat amb impactes informatius enmig del carrer, com la que es pot veure a Times Square, a Nova York. També volen gestionar el servei de bicicletes de la capital francesa i, actualment, concursen per tal d’adjudicar-se el Bicing de la capital andalusa.
——————————————
Prohibit criticar la guerra a la ràdio de Clear Channel
La gran corporació econòmica del grup Clear Channel controla 1.200 emissores de ràdio local arreu de la geografia dels Estats Units. Van esdevenir una plataforma imprescindible per convèncer l’opinió pública nord-americana de la necessitat d’una intervenció militar per envair l’Iraq. No hi havia espai per a les crítiques. El grup musical Dixie Chicks, format per un trio femení de cantants i amb una trajectòria plagada de premis i èxits d’audiència i vendes, va ser vetat a causa del seu posicionament contrari a la política de George W. Bush respecte la invasió de l’Iraq. El grup és originari de Texas, i el lobby informatiu i publicitari de Clear Channel va aconseguir que les vendes de Dixie Chicks baixes- sin en pocs dies a la meitat, tot i que –de retruc– la polèmica també els va fer publicitat. Van editar un cartell on es diu: “Calla i canta, la llibertat d’expressió està bé, sempre que no es manifesti en públic”.
