La Xarxa Educació Sense Fronteres (RESF) és un dels organismes més importants de la lluita en suport de la migració sense papers. Actor principal en l’àmbit local, va permetre el renaixement del Col·lectiu de Sense Papers a Perpinyà. “Ens vam adonar que ajudar els nens era una cosa, però que, sense ajudar els pares, no valia la pena, els problemes no es podien arreglar”, explica Roger, militant de la RESF i del Col·lectiu de Sense Papers. Un combat que es du a terme dins i fora de les aules.
L’escolarització de les criatures és clau per a les famílies en situació administrativa irregular. Primer de tot, per socialitzar la mainada, fer relacions amb altres menors i alleugerir la seua complicada situació unes hores al dia. En segon lloc, és una etapa estratègica per aconseguir socialitzar la resta de la família creant xarxes al barri i facilitant la seua integració. A l’últim, gràcies a l’aprenentatge del francès, el jovent pot ajudar les mares i els pares a dialogar amb les institucions i les associacions a les quals s’han d’adreçar.
Gràcies a l’escolarització i l’aprenentatge del francès, el jovent ajuda les mares i els pares a dialogar amb les institucions i les associacions a les quals s’han d’adreçar
Aquesta socialització no només és un factor d’integració per les persones nouvingudes, sinó que és bidireccional: permet visibilitzar i sensibilitzar la població local sobre la situació de les persones refugiades. Així ho defensa Sarah, professora a l’escola on assisteixen els infants de l’Estació (casa ocupada per sense papers) i que va acollir la dotzena d’infants de l’antic CFA (Centre de Formació per Aprenents, l’espai ocupat pel col·lectiu de migrants més gran de l’Estat, tot i que efímer). “Els nens del barri han descobert una altra realitat i altres cultures en un barri prou popular i multicultural en si mateix. Han descobert nens com ells que vivien en un edifici gegant, en comunitat i sense llum ni aigua calenta!”, detalla. El curs passat, alguns pares i mares de l’escola es van organitzar per aturar l’expulsió d’una família convocant una manifestació i alertant la premsa. L’objectiu es va aconseguir i la família s’ha pogut quedar, una clara mostra de solidaritat i de la capacitat de reacció de la gent.
“Els infants no es plantegen el criteri social o cultural quan fan amistats. Quan tornen a casa i expliquen que el seu amic haurà de marxar aviat, els pares es desestabilitzen i ens fan preguntes. Com que la situació afecta els seus fills, aquests adults se senten més concernits”, diu Sarah. Aquí, entrem a la part visible de l’iceberg, la mobilització que promou i catalitza la RESF quan hi ha mainada que està en perill per la seua condició de refugiada. Cada cop que es perfila un cas d’expulsió, l’alumnat i les famílies, però també el professorat, es mobilitzen al voltant de la RESF.
L’escola esdevé un terreny de militància. Si l’ocupació de l’antic CFA s’ha fet durant l’estiu, el tema de l’escolarització de la mainada ha estat una conseqüència immediata i les militants de la RESF han anat a parlar amb la directora per assegurar-se que tothom serà acollit a l’escola. Per tant, teixir relacions amb les treballadores de l’escola i sensibilitzar-les és una manera de facilitar l’arribada d’aquest nou alumnat.
Mobilitzar i escolaritzar són dos fronts de la lluita de la RESF, però el seu combat va més enllà. Cada any es pacta una rebaixa dels preus a les cantines escolars amb l’Ajuntament de Perpinyà. D’aquesta manera, les joves poden dinar un cop al dia de manera digna sense que això impliqui un cost inassumible per a les famílies. També han de negociar amb el Consell Departamental per obtenir targetes de bus a un preu assequible. “Ens hem trobat la situació estranya d’un jove que va haver de baixar del bus perquè no li havia arribat la targeta. Els seus pares no el podien portar i van ser convocats pel director, ja que havia faltat el primer dia de classe”, ens explica un militant.
Marine Le Pen ha incorporat la voluntat d’acabar amb l’escolarització gratuïta de les menors en situació administrativa irregular al seu programa electoral
La RESF també intervé amb les menors d’edat sense papers aïllades de les seues famílies. És el cas de dos germans senegalesos que han vingut a Perpinyà a estudiar el batxillerat; els seus pares treballen a Catalunya i els menors no tenien lloc on viure ni recursos per pagar l’internament l’institut. La RESF els va garantir l’accés a l’internat i, durant els caps de setmana, l’acollida voluntària per part de diversos militants.
Malgrat el combat de la RESF, però, la situació de les migrants irregulars podria esdevenir encara més tensa. D’aquí pocs mesos, hi haurà eleccions presidencials a l’Estat francès. Els sondejos actuals situen Marine Le Pen (del Front Nacional, extrema dreta) com a guanyadora. Le Pen ha incorporat la voluntat d’acabar amb l’escolarització gratuïta de les menors en situació administrativa irregular al seu programa electoral. Un escenari de futur que posa en guàrdia les defensores d’un ensenyament solidari i combatiu.
