Després d’una protesta al CIE d’Aluche, a Madrid, el 18 d’octubre del 2016, trenta interns denuncien agressions per agents del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola. La matinada del 31 d’aquell mes, més de 200 persones d’origen subsaharià intenten saltar la tanca de Ceuta i diverses són lesionades. Durant el desallotjament del Banc Expropiat el 23 de maig, diverses persones resulten ferides pels Mossos d’Esquadra. El juliol, quatre funcionaris i el cap del Departament Especial de Règim Tancat (DERT) de la presó de Brians entren a cel·la d’un pres en règim d’aïllament i el colpegen violentament. Són només quatre de les 117 situacions de tortura i/o maltractaments que han afectat 259 persones durant l’any 2016. Tan sols representen els casos que la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) –formada per 38 organitzacions– ha pogut recollir i analitzar a l’informe que publica per tretzè any consecutiu. Un any mes, els casos relacionats a mobilitzacions socials queden en segon pla, mentre que la xifra de persones migrants que han patit maltractaments gairebé s’ha triplicat.
La Coordinadora també atribueix el descens de denúncies compilades a la por a denunciar per la desconfiança en els tribunals de justícia, la criminalització i la impunitat
Tot i que el número de denúncies compilades és similar a la de l’any anterior, amb retrospectiva, es percep una disminució durant els darrers anys: de 388 situacions el 2012 a les 117 del 2016, una reducció del 59%. La Coordinadora ho atribueix a la desmobilització social, però també a la por a denunciar davant la possibilitat de contradenúncies, la desconfiança en els tribunals de justícia, la criminalització, la impunitat, així com la disminució de la capacitat de les organitzacions de defensa dels drets humans. Madrid (71), Ceuta (59) i Catalunya (41), en aquest ordre, són els territoris que concentren més persones afectades. Mentre que Madrid i Catalunya responen a la lògica de major població o teixit associatiu, Ceuta és l’excepció i s’explica pels intents de grups de migrants de saltar les tanques. Als Països Catalans s’han registrat 34 situacions amb 57 persones afectades.
Per segona vegada consecutiva en la història de la Coordinadora, no es recull cap denúncia per tortura en situació d’incomunicació. Tot i això, denuncien que mentre existeixi la legislació que la permet, hi ha risc, i per tant, insisteixen en la necessitat de derogar-la.
Espais privats de llibertat
Atès que el 71% de les situacions es produeixen en espais privats de llibertat, Carlos Hernández, coordinador de l’informe, subratlla que aquests casos “d’especial gravetat” perquè són sota custòdia, es mantenen constants cada any, no varien en funció de la conjuntura. Els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) concentren el major número de persones afectades, un total de 55 l’any 2016. Destaca el cas del d’Aluche, l’octubre, arran d’una protesta d’una quarantena d’interns i també el del motí al CIE de Zona Franca, quan una setantena de persones van ser escorcollades al pati i un centenar traslladades posteriorment per grups cap a les cel·les. Segons van denunciar els interns, en els trasllats per part d’agents antidisturbis de la Policia Nacional espanyola es van produir agressions amb porres.
Els centres penitenciaris concentren el major nombre de casos i ocupen el segon lloc, per darrere dels CIE, pel que fa a persones maltractades
Per altra banda, el centres penitenciaris concentren el major número de casos i ocupen el segon lloc, per darrere dels CIE, pel que fa a persones afectades. Tretze casos més que l’any anterior. Això corrobora, conclou Hernández, que “la presó és un espai d’impunitat”. L’informe posa una atenció especial als DERT, on es produeixen la majoria de les denúncies, i que enguany han estat objecte d’una comissió al Parlament de Catalunya. Fa anys que el règim d’aïllament és un eix prioritari de preocupació per a les organitzacions de la Coordinadora, que en reclama la seva eradicació. L’informe recull sis casos de maltractaments en règim d’aïllament durant el 2016, gairebé tots a Brians I. En aquesta línia, els funcionaris de presons és el cos que protagonitza més situacions de maltractaments i el segon pel que fa a persones afectades per darrere de la Guàrdia Civil que controla la Frontera Sud.
Per circumstàncies de la persones agredida, a més de detenció incomunicada, mobilitzacions socials, migrants, persones preses i menors, es recullen “altres situacions”. Darrere aquest paraigua, hi ha 42 persones que han denunciat maltractaments i/o tortures, nou més que el 2015. Per Hernández és important assenyalar que no són migrants ni persones que participaven en una mobilització social i “demostren que es manté la impunitat i els casos de maltractament en la quotidianitat”.
