La FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya) alerta, per enèsim any consecutiu, sobre la intenció privatitzadora que s’amaga darrere les polítiques del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i del perill que això suposa per l’actual xarxa d’escoles públiques. Una situació que se succeeix any rere any, emmascarada per la davallada demogràfica i per la propaganda institucional, la d’una escola pública cada cop més retallada i la d’una escola privada concertada que es prepara per assumir l’alumnat sense cabuda als centres públics.
Si bé és cert que, en haver-hi hagut menys naixements, es requereix en l’actualitat menys places escolars de P3 que en el quinquenni anterior, enlloc s’informa clarament que, dels 675 grups tancats durant el període 2011-2017, 551 han estat a l’escola pública i 124 a l’escola concertada. Això suposa que de cada deu classes de P3 que s’han deixat d’oferir en aquesta nova dècada, vuit eren a l’escola pública i només dues a l’escola concertada. A part, tot i aquesta davallada demogràfica, de la qual des del Departament d’Ensenyament se’n fa argument per tal de seguir retallant classes curs rere curs, l’oferta d’escola pública es troba actualment un 1,13% per sota de les necessitats d’escolarització i, en canvi, l’escola privada concertada s’ha mantingut un 8,42% per sobre de les necessitats d’escolarització durant el període 2007-2017. I això sense tenir en compte que la ràtio d’infants per classe a les escoles públiques també ha augmentat fins a 25, més el 10% que depèn de la matrícula viva (que s’incorpora a mig curs, principalment alumnat de procedència estrangera) –en comptes dels 23 infants per classe més el 10% de matrícula viva que marca la llei—, mentre que els grups de l’escola privada concertada executen el concert en arribar a 20 alumnes per aula.
Dels 675 grups tancats durant el període 2011-2017, 551 han estat a l’escola pública i 124 a l’escola concertada
Aquestes dades les va compartir la FaPaC en un comunicat de premsa fet públic el 9 d’abril, i estan extretes directament de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i contrastades amb les xifres estadístiques del mateix Departament d’Ensenyament. Unes dades que no concorden del tot amb les publicades pel mateix Departament d’Ensenyament en la nota de premsa on es va fer pública l’oferta de places pel curs 2018-2019, també el dia 9 d’abril. Tan sols 5 dies abans de l’obertura del període de preinscripció escolar per alumnat de segon cicle d’educació infantil, educació primària i 1r d’ESO, que dura del 13 fins al 24 d’abril.
“Greu manca de transparència i de planificació”
En el seu comunicat, la FaPaC enumera una llarga llista d’irregularitats comeses per la institució pública, entre les quals es troben la manca de col·laboració i de transparència, així com un desajust d’anàlisi i planificació que s’acaba traduint en una oferta de places no adequada a les necessitats d’escolarització a Catalunya.
Han estat diversos els intents que ha realitzat la FaPaC i el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), des d’inicis d’aquest any, per esbrinar les dades que posseeix el Departament d’Ensenyament a l’hora d’encarar la planificació de l’oferta de places per al nou curs 2018-2019. I els seus responsables asseguren que sempre s’han trobat amb la mateixa contestació: tot i la llei de transparència, el Departament d’Ensenyament ha al·legat contínuament no disposar de la informació demandada, fins al dia 9 d’abril. En la nota de premsa del departament, s’anuncia un increment de 869 places a P3 –malgrat el tancament de grups– (d’un total de 78.089 places) i de 2.358 a 1r d’ESO (d’un total de 85.860 places) pel següent curs 2018-2019 respecte a les que es van oferir pel curs vigent. Tanmateix, la FaPaC posa en dubte aquestes dades perquè l’oferta de places requereix una exhaustiva planificació estadística demogràfica al llarg dels anys. En canvi, el Departament d’Ensenyament diu no haver-les tingut fins al tercer trimestre d’aquest curs.
Les responsables de la FaPaC no s’expliquen com, mentre l’administració no disposava de les dades requerides abans del 9 d’abril, va anunciar a onze centres de tot el territori —actualment ja en són tretze i s’espera que n’arribin a ser quinze—, a través dels seus diferents serveis territorials, el tancament de grups de P3 de cara al curs 2018-2019. Paral·lelament, però, no només no hi ha reducció en els concerts a escoles privades concertades, sinó que els pressupostos destinats a la concertació augmenten any rere any.
El pressupost públic destinat a centres privats concertats és l’única partida de l’any 2017 que supera el valor del pressupost del 2010, any a partir del qual s’ha reduït fins a un 10% el pressupost global en ensenyament
De fet, el pressupost públic destinat a centres privats concertats és l’única partida pressupostària de l’any 2017 que iguala i inclús supera el valor del pressupost del 2010, any a partir del qual s’ha reduït fins a un 10% el pressupost públic global en ensenyament. La partida pressupostària que s’ha acabat executant l’any 2017 destinada a la concertació de centres educatius privats —fins i tot rebent un increment respecta el pressupost inicial— ha acabat sent de 1.153,07 milions d’euros.
Paral·lelament, la FaPaC considera que el Departament d’Ensenyament emmascara aquest detriment de l’escola pública en favor de la privada concertada mitjançant una reestructuració basada, en gran part, en la propaganda. Segons l’enitat, l’administració anuncia l’augment de places, però en realitat s’estan retallant grups, i igualment anuncia la inauguració de nous Instituts-Escola, però en realitat està reconvertint centres d’educació infantil i primària de fins a tres línies en centres que també acullin educació secundària, però solament d’una línia des de P3 fins a 4t d’ESO. I parla de redistribució de recursos cap a l’ESO, per amagar la “mala planificació de l’última dècada que ha causat en l’actualitat una oferta de places públiques força inferior a les necessitats d’escolarització”. A part, la FaPaC refuta aquest darrer argument a causa de la naturalesa dels recursos a redistribuir cap a l’ESO, ja que ni es pot aprofitar la infraestructura de parvulari per a l’ús d’alumnat de secundària ni es pot acomiadar mestres funcionàrieis per a contractar nou professorat de secundària.
Places creades amb previsió a la concertada
La FaPaC assenyala una manca total de previsió en les places escolars públiques a “curt, mig i llarg termini”, segons relata l’esmentat comunicat de premsa, i posa de manifest que, en el cas de l’escola privada concertada, en canvi, sí que s’actua seguint previsions a quatre anys vista per tal de calcular les concertacions. A més, el nombre de concertacions per a cada curs, no tan sols es fa a l’alça sinó que s’incrementa curs rere curs. Per exemple, durant la modificació de concerts del curs 2017-18 es van retornar 105 sobredotacions de classes de P3 no omplertes. Tanmateix, pel curs 2018-19, s’ha ofert una concertació, ja, de 19 grups extres respecte als grups reals del curs 2017-18. I, en total, durant el període 2018-2022, s’espera concertar un total de 126 grups addicionals.
Recollint dades de l’Idescat i del mateix Departament d’Ensenyament, la FaPaC ha pogut comprovar que el nombre de places públiques ofertes al curs 2017-2018 per a 1r d’ESO és menor en nombres relatius al que s’esperaria tenint en compte el nombre de places ocupades al curs 2007-2008 a P3. Després d’un càlcul efectuat a partir d’una ràtio mitjana a l’alça d’infants per classe, la diferència és de 14 grups menys a 1r d’ESO dels que s’esperaria. I això tenint en compte que en aquest càlcul s’han obviat les 3.454 alumnes que s’han incorporat al sistema educatiu mitjançant la matrícula viva en el període 2007-2017, que, aquest cop sí tenint-los en compte, el càlcul concorda amb els 120 nous grups oberts a l’escola privada concertada durant aquest període respecte als esperables estadísticament.
Segons l’agrupació de mares i pares, el tancament de l’escola pública per sobre de la concertada no es pot justificar per una preferència de les famílies a favor de la concertada, perquè l’oferta de places públiques es decideix abans de la preinscripció escolar i l’assignació de places. I, en canvi, la inscripció als col·legis privats concertats es manté fins a finals de setembre; obligant a l’alumnat sense plaça als centres públic, sobretot a l’ESO, a agafar plaça a l’escola privada concertada.
La FaPaC acusa clarament al Departament d’Ensenyament d’una “manca de planificació intencionada i d’una disminució dels recursos econòmics que obeeix a una clara tendència cap a la privatització del sistema educatiu” darrere de la qual s’amaga una “pura ideologia neoliberal” i una intenció decidida de fer “de l’educació un bé de mercat”.
