El teixit associatiu vinculat al moviment catalanista a Catalunya Nord fa temps que segueix de ben a prop els esdeveniments al sud de l’Albera. La participació a les manifestacions de l’11 de setembre ha anat in crescendo any rere any a mesura que l’interès mediàtic també augmentava. La convocatòria del referèndum i la pujada de la tensió va augmentar les mobilitzacions de Catalunya Nord estant: concentracions davant el consolat espanyol, la Prefectura o la Casa de la Generalitat van succeir-se durant setmanes per mostrar el suport a les institucions catalanes i el seu dret a decidir. Les setmanes prèvies a l’1-O municipis com Illa o Pesillà de la Ribera i sindicats de municipis com el Sindicat Intercomunal per la llengua occitana i catalana ja van expressar posicionaments institucionals al respecte.
D’aquesta manera, si del costat associatiu, polític o sindical la mobilització ha anat incloent cada cop més diversitat d’organitzacions, del costat institucional es pot afirmar que l’empresonament de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull el passat 23 de març sumat als exilis d’Anna Gabriel o Marta Rovira ha provocat una reacció en cadena que ha dut, en pocs dies, a un seguit de posicionaments públics del tot inèdits de les institucions nord-catalanes.
Cinc dies després dels empresonaments, el SIOCCAT, que agrupa 129 batlles de Catalunya Nord i la Fenolleda, aprova una moció on qualifica la situació al sud “d’un atac a la llibertat d’expressió i a la llibertat política” i denuncia que la justícia espanyola “ja no és independent”. Però què empeny un sindicat per a la promoció de la llengua catalana i occitana a posicionar-se en aquests termes? Francis Manent, batlle de Sant Andreu de Sureda i president del Sindicat, declara que “defensar la llengua no és només defensar el fet de parlar-la o no, sinó també defensar la gent que la parla” i deixa clar que el posicionament “és en relació amb el dèficit democràtic existent, no ens posicionem pas pel que fa a la qüestió de la independència”.
Els municipis prenen la iniciativa
En paral·lel, l’Ajuntament de Pesillà de la Ribera endegava una iniciativa amb 28 altres municipis com Prats de Molló o Alenyà i el 4 d’abril feia públic un manifest pel respecte dels drets a Catalunya. Com en el cas del SIOCCAT, aquesta iniciativa del poder municipal tampoc pretén posicionar-se amb relació a la independència sinó en defensa de la democràcia. Joan-Pau Billes, batlle de Pesillà, explica que “amb l’augment de la repressió a Catalunya Sud hem pensat que ja n’hi havia prou i que calia prendre posició i exigir el respecte de les llibertats fonamentals” en una deriva que qualifica “d’un altre temps”.
En aquest cas, els ajuntaments pretenen anar molt més enllà i volen donar continuïtat a la iniciativa obrint-la, d’entrada, al conjunt de batlles nord-catalans per anar més tard a la recerca de suports arreu de l’Estat francès. Un cop hagin recollit un nombre considerable d’adhesions, pretenen “interpel·lar el Govern com a representants del poder local i comunal per a forçar un posicionament en defensa de la democràcia”. Billes insisteix en la manca d’informació que hi ha a la resta de l’Estat francès a diferència de Catalunya Nord, on la relació de veïnatge fa que la gent sigui molt més reactiva a tot el que hi passa.
En poc menys d’una setmana ja reunien vora una seixantena d’adhesions i en mancomunitats com l’Alt Vallespir o l’Albera-Costa Vermella vora el 100% dels municipis s’hi han sumat, una iniciativa que segurament incomoda uns aparells de l’Estat que fins al moment s’han limitat a afirmar que es tracta d’un afer intern. Els batlles deixen clar que fins al moment no han rebut cap mena de pressió ni per part de la Prefectura ni per part del Cònsol espanyol a Perpinyà.
El Consell Departamental i la Regió entren en escena
Una setmana més tard, l’11 d’abril el Consell Departamental dels Pirineus Orientals, la principal institució de Catalunya Nord, demanava als polítics que es mobilitzessin contra la repressió a Catalunya Sud. La seua presidenta, Hermeline Malherbe (Partit Socialista) va reclamar “una solució política al conflicte, la fi de la violència policial, l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la represa del diàleg entre Madrid i Barcelona”. Per la seua banda, el seu vicepresident, Nicolas Garcia (Partit Comunista Francès), va manifestar que “si els valors republicans i la democràcia estan en perill és un error polític afirmar que el que està passant és tan sols un assumpte intern”. En la mateixa línia, pocs dies després el Consell Departamental penjava a la seua façana (a escassos metres de la Prefectura) un parell de llaços grocs i una pancarta reclamant “el respecte de les llibertats i dels drets fonamentals”.
Poc després del posicionament del Departament, Carole Delga (PS), presidenta de la Regió Occitània (que engloba les antigues regions del Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus), declarava que “no és tolerable l’existència de presos polítics a Catalunya”.
Amb tot, i en paral·lel a l’onada de posicionaments institucionals, el moviment associatiu de base continua amb les seues accions a peu de carrer mirant de sensibilitzar la població i de forçar les institucions locals i estatals a posicionar-se. En aquest sentit, fa pocs mesos que al Vallespir s’ha constituït un CDR Vallespir – Alberes, i a finals de març, de manera coordinada amb altres CDR de l’Empordà, van dur a terme una acció comuna a les platges del Port de la Selva, Cadaqués i Argelers de la Marenda plantant-hi centenars de creus a mode de cementiri. A la platja de la Marenda, al mateix indret on hi havia el camp de refugiats, “es tractava simbòlicament de denunciar la fi de la democràcia fent el lligam amb els camins de l’exili” explica un participant en l’acció que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
I al Rosselló, el Comitè de Solidaritat Catalana convocà una acció consistent a omplir els carrers de Perpinyà de llaços grocs. L’endemà al matí, operaris de l’Ajuntament els retiraren ràpidament de la via pública, un fet que va esperonar el Comitè per convocar uns dies després el que van anomenar Enllacem Perpinyà per Sant Jordi. Així, el passat 21 d’abril unes 300 persones es donaven cita a la plaça Aragó per omplir la ciutat de llaços grocs en solidaritat amb les preses polítiques. Un destacat nombre de càrrecs electes municipals i departamentals van ser presents a l’acció. Cal remarcar que malgrat la presència d’algun conseller municipal del govern de l’Ajuntament de Perpinyà, el batlle ha declarat darrerament que nega el caràcter polític de les preses i les exiliades i defensa que l’Estat espanyol és un estat de dret. Cal destacar que les direccions locals del Partit Socialista i del Partit Comunista Francès convocaren la seua militància a participar en aquesta acció, un fet que certifica que a Catalunya Nord, sense pressa però sense pausa, la taca d’oli de la solidaritat amb Catalunya Sud cada cop es fa més gran, tal com demostra la pregunta al govern adreçada la setmana passada per la diputada nord-catalana de La République en Marche Laurence Gayte que reclama “una mediació de l’Estat entre Espanya i Catalunya” i que denuncia que “el silenci de França en aquesta qüestió és eixordador”.
