Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Milers de persones homenatgen Guillem Agulló amb la manifestació del 25 d’Abril a València

/ Arxiu

Milers de persones es van manifestar dissabte passat als carrers de València contra la intolerància i per la diversitat en la manifestació del 25 d’Abril, la diada del País Valencià, que enguany ha servit d’homenatge a Guillem Agulló en el 25 aniversari del seu assassinat a mans d’un grup de neozanis. Amb el lema “País Valencià, un país obert”, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha volgut reivindicar la diversitat de la societat valenciana enfront de les ideologies de l’odi. “Hui volem commemorar la pèrdua de l’autogovern del poble valencià i el desig de recuperar-lo, però també de construir un model de país obert i inclusiu que mire al futur”, va apuntar Toni Gisbert, secretari d’ACPV. “Volem posar de manifest que la gent que defensem la llengua i la cultura som també partidaris de la pluralitat, el diàleg i el respecte”.

D’aquesta manera, la manifestació de la diada de les valencianes ha estat convocada enguany per col·lectius que fins ara no havien participat mai d’aquesta reivindicació, com ara Calcsicova, CEAR-PV, Movimiento contra la Intolerancia o Lambda, el col·lectiu de lesbianes, gais, trans i bisexuals. Durant la marxa es van llegir consignes contra els delictes d’odi i la intolerància, per la defensa de la llengua i la cultura, pel finançament just i per la llibertat de les preses polítiques.

Amb el lema “País Valencià, un país obert”, Acció Cultural del País Valencià ha volgut reivindicar la diversitat de la societat valenciana enfront de les ideologies de l’odi |Paula Duran

Per la seua banda, el bloc de l’esquerra independentista va centrar les reivindicacions de la diada en la lluita contra “la repressió, l’empobriment generalitzat, l’autonomisme i el centralisme”, com bé apuntava la seua pancarta, acompanyada pel lema “prenem la paraula pel País Valencià, pels Països Catalans!”. Josep Villarroya, en nom de l’esquerra independentista del País Valencià, va fer una crida a “perdre la por” i a no deixar d’ocupar els carrers fins a aconseguir la llibertat dels Països Catalans. També van criticar la repressió de l’Estat i van cremar imatges de Felip VI cap per cavall simbòlicament. A més, van mostrar solidaritat internacionalista amb el poble kurd i els encausats d’Altsasu.

El bloc de l’esquerra independentista va centrar les reivindicacions de la diada en la lluita contra “la repressió, l’empobriment generalitzat, l’autonomisme i el centralisme” |Anmorsigol

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó

La diada es va centrar també en homenatjar Guillem Agulló, tot just quan es complixen 25 anys del seu assassinat. “La manifestació de hui representa el que representava Guillem: l’antiracisme, l’antifeixisme, la solidaritat, la igualtat, valors que moltes ja coneixem però que d’altres obliden amb molta freqüència, i hem de lluitar per aconseguir aquest estil de vida que volem”, apuntava Guillem Agulló i Lázaro, pare de la víctima de l’extrema dreta. I afegia: “És la primera vegada que aquesta celebració no se centra només en la recuperació nacional del país, sinó en recuperar-la amb la diversitat, el que em pareix molt transformador”.

La marxa va finalitzar amb la inauguració del passeig Guillem Agulló, un passatge dins els Jardins de Vivers |Anmorsigol

La marxa va finalitzar amb la inauguració del passeig Guillem Agulló, un passatge dins els Jardins de Vivers amb el qual l’Ajuntament de València ha volgut recordar el jove antifeixista, després que diverses organitzacions cíviques ho demanaren. En aquest sentit, l’alcalde de València, Joan Ribó, també va participar dels parlaments finals, tot assegurant que “València és una ciutat on no hi ha espai per a l’odi” i que vol convertir-se en referència per a la tolerància, el diàleg i el respecte. Ribó va manifestar que l’Ajuntament de València desitja estar al costat de les víctimes del feixisme sense ambigüitats i que no pararan “fins a aconseguir l’objectiu de cobdiciar una societat oberta que siga per a totes i tots”. Malgrat les intencions manifestes, el passeig inaugurat no ha estat exempt de polèmica, especialment criticat per l’esquerra independentista, des d’on s’ha reclamat que Guillem Agulló mereixia un carrer més visible a la ciutat de València.

Escassa presència de l’extrema dreta

El grup blaver Defenem València va convocar una concentració a la plaça de la Reina, amb el consentiment de la delegació del Govern espanyol, “en suport a la justícia i les forces de seguretat de l’Estat”. No més de cinquanta persones es van concentrar amb banderes espanyoles mentre cantaven l’himne d’Espanya, al crit de “som valencians, mai catalans”. Durant la marxa també van fer acte de presència alguns membres d’España 2000 i Movimiento Social Republicano, que al crit de “Viva Espanya”, van mostrar banderes franquistes als manifestants, així com dues dones de Defenem València, inclosa la presidenta Isabel Sanchez Ibanco.

Malgrat que la presència de grupuscles de l’extrema dreta va ser ínfima durant la diada, Guillem Agulló ha estat de nou víctima dels seus atacs

Malgrat que la presència de grupuscles de l’extrema dreta va ser ínfima durant la diada, Guillem Agulló ha estat de nou víctima dels seus atacs. La placa del passeig que porta el seu nom no ha sobreviscut ni tan sols la primera nit: diumenge al matí va aparéixer pintada de roig i arrencada del seu lloc.

Crida per la solidaritat i la tolerància

L’acte va finalitzar amb una sèrie d’actuacions als Jardins de Vivers, on van participar músics com ara Miquel Gil, Feliu Ventura, Xavi Sarrià o els grups Carraixet i Al Tall, la majoria dels quals van tocar cançons en memòria de Guillem Agulló, per la llibertat i per la defensa de la sobirania del poble valencià. A més, també es va donar veu a les organitzacions col·laboradores de la manifestació, com ara a Yatta Myers Peiró, de Lambda, qui va explicar que s’havien adherit a la convocatòria “per a visibilitzar a totes les persones que han patit qualsevol tipus de violència pel fet de ser, d’estimar, de pensar o d’existir”. La refugiada Samar Hammadeh va llegir el poema Podries de Joana Raspall, un text que fa una crida a la solidaritat, un dels valors que més s’ha posat de manifest en la diada d’enguany.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;