“Els alemanys som els nous jueus. Ara, som nosaltres els perseguits i, si no reaccionem a temps, aviat estarem en minoria al nostre propi país”. Harald és un home madur de mans grans, cabell blanc i cara afable. Aquest funcionari jubilat, exinvestigador penal de l’Estat alemany, forma part de la classe mitjana del país més ric i poblat d’Europa. Harald se sent traït pels partits tradicionals, de centreesquerra o centredreta que han gestionat Alemanya durant les últimes set dècades. Per això avui és aquí.
Coblença, 21 de gener de 2017. Un grup de simpatitzants i militants d’Alternativa per Alemanya (AfD, en les seues sigles en alemany) pren cafè i xerra mentre espera que comence el primer acte de la precampanya. El partit ultradretà organitza una trobada en un centre de congressos, a la qual ha convidat l’onze titular del populisme ultradretà europeu: Marine Le Pen del Front Nacional gal, Geert Wilders de l’islamòfob Partit per la Llibertat (PVV) holandès i Matteo Salvini de la Lliga Nord italiana són els caps de cartell d’un congrés organitzat per Marcus Pretzel, eurodiputat i marit de la líder d’AfD, Frauke Petry.
Es respira un ambient d’optimisme, determinació, il·lusió. El republicà Donald Trump acaba d’assumir la presidència dels Estats Units i les forces ultradretanes presents auguren que 2017 serà “l’any dels patriotes” al vell continent. Ahir, una nova Amèrica; avui, Coblença; demà, una nova Europa és el primer eslògan escopit per Geert Wilders des del pòdium d’oradors. Si fins avui algú tenia dubtes sobre el caràcter ultradretà d’AfD, aquest congrés els dissiparà del tot.
En el passat, ho va fer pels conservadors, pels socialdemòcrates i fins i tot pels Verds, però Harald no té problemes a reconèixer que ara vota per la jove, nova i fresca ultradreta alemanya. També s’atreveix a comparar en públic la persecució de la població jueva pel nacionalsocialisme dels anys 30 i 40 del segle passat amb el presumpte xoc de civilitzacions al qual, segons ell, s’enfronta irremeiablement Europa.
Harald i el seu grup d’acompanyants formen part d’un creixent segment social que anhela que Alemanya tinga un discurs que trenque consensos i trenque amb el discurs que ells consideren massa políticament correcte. Per a ells, AfD és l’únic partit realment opositor, l’única formació que s’enfronta autènticament a les elits.
Canvi de paradigma
AfD és més que un simple partit ultradretà, hipernacionalista i euroescèptic de postulats antimigratoris i oratòria violenta contra les refugiades: aquesta jove formació, creada fa poc més de tres anys, suposa un canvi paradigmàtic del tauler polític alemany.
Pràcticament des des la fundació de la República Federal d’Alemanya l’any 1949, cap partit situat a la dreta de la coalició conservadora democristiana CDU-CSU no havia aconseguit establir-se parlamentàriament a escala regional i nacional. Si no hi ha sorpreses d’última hora, AfD aconseguirà entrar al Bundestag amb un resultat gens menyspreable.
El partit liderat per Frauke Petry ja té representació a deu parlaments regionals. D’aquí a les properes eleccions federals del setembre vinent, només queda, per tant, aclarir quin serà el percentatge de vots i el nombre d’escons amb què comptarà. Per primera vegada en la història moderna d’Alemanya, un partit netament ultradretà farà política a la cambra legislativa més important del país més poderós d’Europa.
Les enquestes li atorguen una intenció de vot d’un 10%, però probablement aconseguirà un resultat més bo per una senzilla raó: s’endurà el vot ocult que encara no s’atreveix a mostrar-se
La força d’AfD radica en una transversalitat que cap partit ultradretà o neonazi alemany no havia aconseguit fins ara: la formació de Petry atrau exvotants de pràcticament totes les forces de l’arc parlamentari, mobilitza l’abstencionisme i aconsegueix capitalitzar noves votants. Actualment, les enquestes li atorguen una intenció de vot d’un 10%, però probablement aconseguirà un resultat més bo per una senzilla raó: s’endurà el vot ocult que encara no s’atreveix a confessar-se políticament. AfD està, sense cap mena de dubte, en disposició de trencar el tauler polític alemany per l’extrema dreta.
Múltiples causes del gir extremista
S’està especulant molt sobre les causes del gir ultradretà d’una part important de l’electorat germànic (avui, una de cada vuit electores alemanyes estaria disposada a cedir el seu vot a AfD); el cert és que el sorgiment d’Alternativa per Alemanya és un fenomen complex darrere el qual s’amaguen múltiples causes: la desigualtat social creixent, un debat sobre la identitat nacional no abordat per la partitocràcia del país, una comunicació política ineficient per part de l’actual Gran Coalició governant (conservadors i socialdemòcrates), una oposició parlamentària pràcticament inexistent, el popularment conegut com a German Angst (por psicològica sense aparent base racional atribuïda històricament al poble alemany), l’amenaça real del terrorisme gihadista, l’existència d’una ideologia d’extrema dreta latent que mai no va desaparèixer, etc…
El desenllaç dependrà fonamentalment de dos eleccions que aquest any marcaran l’ecosistema polític europeu: els comicis legislatius a Holanda i els presidencials a França
L’evolució electoral d’Alemanya dependrà fonamentalment de dos eleccions que aquest any marcaran l’ecosistema polític europeu: els comicis legislatius a Holanda i els presidencials a França, ambdós previs a les federals alemanyes del setembre i amb possibilitats que guanye l’extrema dreta. Al cap i a la fi, com va voler escenificar AfD amb el seu congrés a Coblença, l’auge ultradretà s’ha convertit en un fenomen paneuropeu amb innegables paral·lelismes amb el feixisme d’entreguerres del segle passat.
