Margalida Mestre (Santa Margalida, Mallorca, 1986) s’ha especialitzat en les ciutats, les dinàmiques que es generen i la seva influència. Concretament, els seus estudis giren entorn el territori de Mallorca, on el procés de turistificació està alterant completament l’illa. A través de la seva tesi, xerrades i articles, Mestre tracta d’obrir un debat en un moment crucial en el desenvolupament urbanístic mallorquí.
Sol citar al geògraf català Oriol Nel·lo i l’arquitecte italià Francesco Indovina. Què li interessa dels seus estudis?
“Quan la població d’un territori pot habitar, treballar, tenir oci i serveis coberts, aquest espai adquireix les mateixes característiques que les ciutats conceptualment enteses”
Oriol Nel·lo parla de “ciutat de ciutats” i Francesco Indovina d'”arxipèlag metropolità”, sobre com apareixen noves formes que abandonen la ciutat densa. El que els autors exposen és que les actuals dinàmiques, tant urbanes, com comercials, de serveis, de mobilitat, poblacionals, entre moltes altres, estenen sobre un espai cada vegada més extens la seva influència, reconfigurant la utilització i concepció clàssica del territori. Però van més enllà. Exposen que quan la població d’un territori pot habitar, treballar, tenir oci i serveis coberts, aquest espai adquireix les mateixes característiques que les ciutats conceptualment enteses, independentment de la seva fesomia, convertint aquests espais en ciutat.
De quina manera ha influït aquesta perspectiva en l’elaboració de la seva tesi?
Vaig fer la tesi a Barcelona, precisament per fer-la amb Nel·lo i poder comptar amb aquesta experiència prèvia sobre l’Àrea Metropolitana. Va ser una decisió que va regir on faria el meu estudi. Pel que fa a Francesco Indovina -els dos es coneixen per la seva professió-, un cop vaig obtenir les conclusions de la meva investigació vaig poder usar el seu treball per veure com i de quina manera fructificava a l’illa de Mallorca la idea d'”arxipèlag metropolità”.
Moltes ciutats europees emmurallades van optar per destruir-les al llarg del segle XIX per la necessitat de créixer. A Mallorca es van eliminar, parcialment, el 1873 seguint el Pla Calvet. Què va suposar aquest fet per a Palma?
L’expansió de la ciutat de Palma ha passat per diferents fases. L’eliminació de les muralles va ser perquè la mateixa ciutat ja no cabia en si mateixa, conseqüència d’això i com passava en les altres ciutats, es va construir l’Eixample de Palma. Cal remarcar que, com ja s’ha dit en algunes ocasions, la urbanització d’un espai no és equivalent a la construcció de ciutat, i això mateix va passar amb l’Eixample, ja que van trigar anys a aconseguir que aquest nou espai urbanitzat vibrés amb la vitalitat que es vivia al Centre històric. Anys després, apareixeria la urbanització difusa que va estenent-se i conquerint espais cada vegada més allunyats de la capital. Avui dia, ens permet veure indicis sobre els quals afirmar que ara la ciutat ja podria ser el conjunt de l’illa. Aquest fet ha suposat per a Palma –òbviament– un canvi de dimensió, més que res perquè ha crescut físicament tant, que s’expandeix sobre els municipis de Marratxí, Calvià i Llucmajor.
Dins d’aquesta evolució, quan apareix la gentrificació?
“La gentrificació se situa a l’estadi evolutiu actual de la ciutat de Palma i de les noves dinàmiques que la regeixen”
La gentrificació se situa a l’estadi evolutiu actual de la ciutat i de les noves dinàmiques que la regeixen. A Mallorca, autores com Sònia Vives han estudiat amb detall aquest procés que actualment afecta amb molta contundència el Centre històric, però també diferents barris de Palma. El centre ha anat perdent molts espais “viscuts” a favor dels fluxos de capitals que han elevat dràsticament el preu del sòl i els lloguers, expulsant molts veïns i veïnes a traslladar-se de les seves residències cap a altres zones més perifèriques.
Paral·lelament al procés de gentrificació a Palma, hi ha habitatges ubicats en nuclis històrics de pobles mallorquins que es troben en un estat d’abandó. A què es deu això?
En el cas de Manacor, la normativa urbanística actual obliga que quan es realitzi una reforma per condicionar una casa vella en desús, s’hagi d’habilitar la planta baixa per a activitat comercial i el primer pis com a habitatge. Molta gent que hereta i vol rehabilitar, està obligada a canviar tota la distribució del seu domicili per adequar-lo a les exigències. Per això, ara es comença a invertir en lloguer turístic, perquè el residencial no amortitza la inversió. Encara que molts no tenen capacitat econòmica per fer cap d’aquestes dues coses i és més rendible anar-se’n fora del nucli urbà.
A diferència d’altres llocs, el turisme es va consolidar a mitjans dels anys seixanta com la gran indústria de les Illes, convertint-se actualment en un fenomen present en cada espai i al llarg de tot l’any. Quin impacte va tenir l’aparició del turisme en els processos de desenvolupament urbans?
El turisme ha estat el principal motor de desenvolupament urbà, desenvolupament que segueix estant unit a les mateixes necessitats d’expansió d’aquest servei. És una simbiosi, com més espais conquereix més llocs desenvolupa urbanísticament. Fins al punt que ara mateix, amb la comercialització de l’habitatge, els mateixos atractius que troba el turisme per establir-se en un lloc, també ho són per a la urbanització.
A la teva tesi et preguntes si Palma té una naturalesa supramunicipal. És així?
“Des de l’àmbit científic és impossible definir quin és l’abast de la ciutat de Palma, ja que en funció de la variable estudiada, la seva naturalesa supramunicipal canvia”
Volia saber fins a quin punt el municipi marcava algun tipus de limitació. De seguida vaig poder apreciar que l’abast físic de la ciutat anava més enllà, restant importància al mateix municipi com a fet limítrof. Palma té clarament una naturalesa supramunicipal, i aquí és molt important destacar la Llei de capitalitat, ja que és molt difícil dir fins on arriba Palma i, llocs que ara estan difuminats i connectats, no gaudeixen d’aquest estatus. Des de l’àmbit científic és impossible definir quin és l’abast de la ciutat, ja que en funció de la variable estudiada, la seva naturalesa supramunicipal canvia.
Quin és l’origen del concepte ciutat-illa que tant ha fet parlar?
El concepte el va encunyar la periodista Carme Buades després de fer-me una entrevista. Potser és una mica confús, perquè molta gent entén aquesta idea com una illa completament urbanitzada i, encara que Mallorca tingui grans extensions construïdes, jo vull dir tot el contrari. Un espai com és aquesta illa, amb els seus espais naturals i el seu parc agrícola, pot també ser una ciutat sense la condició d’haver d’estar totalment construïda.
Com es presenta aquest fenomen?
Si et situes, per exemple, al municipi de Santa Margalida, pots consumir la immensa majoria de productes que puguis trobar a Palma, potser difereix en algunes coses, però tenim des de restaurants de menjar temàtics fins multinacionals com Mango. De fet, si ens fixem en la resta de municipis com Sineu, Pollença i Muro, trobem botigues molt especialitzades que abans no es trobaven, tornant innecessari el trajecte fins a Palma per consumir-les. Aquest procediment de deslocalització fonamenta aquesta idea de ciutat en la qual tot és accessible i internet ho acaba de confirmar.
En el darrer número del monogràfic elaborat pel col·lectiu dedicat a la crítica integral del turisme, Tot inclòs, escrivia que “el principal fet que ha portat a no entendre l’illa de Mallorca en si mateix com l’àrea metropolitana de la seva capital, ha estat el fenomen d’integració funcional”. Què vol dir això?
“La població tendeix a moure’s més entre els municipis de la Part Forana, perquè els llocs de consum i treball cada vegada estan més desvinculats de la capital, sobretot a causa del turisme”
La població tendeix a moure’s més entre els municipis de la Part Forana, perquè els llocs de consum i treball cada vegada estan més desvinculats de la capital, sobretot a causa del turisme. Hem pogut verificar, a partir de l’actualització del treball d’Alberto Quintana en els anys setanta, com la població, l’activitat comercial i els serveis s’han redistribuït sobre l’illa, disminuint el pes relatiu de la capital dins el sistema urbà.
Les plataformes de lloguer van ser la novetat de l’estiu passat, ja que van ampliar en milers l’oferta de visitants. Què suposa per a la vida en els pobles l’arribada d’Airbnb?
Implica que s’altera el consum en els nostres espais quotidians, perquè aquest tipus de plataformes afavoreixen que el turista es desplaci d’una forma molt més semblant a com ho fa el resident. Si abans la massificació estava més concentrada en certs llocs, ara s’estén per tot el territori. Encara no tenim dades que mostrin de quina manera es mouen els turistes quan, per exemple, lloguen un cotxe, per la qual cosa no podem fer taules de mobilitat.
Quin paper juga el sòl rústic en l’homogeneïtzació urbana de Mallorca?
L’agricultura no produeix beneficis i tampoc atrau nous segments més joves. Aquest estiu vaig poder veure com es podrien melons i síndries a Sa Pobla per tenir un preu excessivament baix en el mercat, tant que els sortia més car posar a una persona per recollir-les que el guany per vendre’ls. Si això no se soluciona, és un espai que es torna cada vegada més improductiu i, de nou, apareix el turisme i la comercialització del rústic que ens porta a la urbanització del camp. S’hauria de fer valdre l’agricultura i la ramaderia perquè hi hagi una opció de canvi.
Recentment s’ha aprovat un nou tram d’autovia que va de Llucmajor a Campos i s’especula que en el futur aquesta via arribi fins a Santanyí, convertint la zona sud de l’illa en un lloc molt més accessible. Què suposarà aquest fet en termes urbanístics i de fluxos de capital?
“La major accessibilitat comporta que s’expandeixin tot un seguit de dinàmiques com la construcció d’hotels o noves urbanitzacions, connectades a nous centres comercials”
D’una banda hauríem d’avaluar, prèviament a construir-la, què implica. Pot propiciar l’especulació amb el sòl rústic? Aquesta major accessibilitat comporta que s’expandeixin tot un seguit de dinàmiques com la construcció d’hotels o noves urbanitzacions, connectades a nous centres comercials. Sembla un pla molt ben pensat i tenim exemples del passat que ho confirmen.
Afirmes que el teu treball té una intencionalitat clara, a més de contribuir al coneixement sobre el funcionament del sistema urbà en el seu conjunt. Aspires al fet que tingui possibilitats d’aplicació pràctica. Què pot aportar la seva tesi?
L’objectiu de tota investigació és influir i ser escoltada. M’agradaria que la tesi creés debat per repensar-nos com illa, quin futur volem i conèixer-nos millor perquè es puguin dur a terme polítiques que ajudin a desenvolupar-nos d’una altra manera. Si no tractem d’intentar conèixer la nostra situació, ens adonem que arriben dinàmiques exteriors que ens governen més que nosaltres mateixes.
