Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Llum a les clavegueres de la violència institucional

Moment posterior a l'agressió a l'home de 36 anys en el marc de les protestes per l'enderrocament de Can Vies, l'any 2015 | Arxiu

Catorze mesos després de la seva creació, el Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) avui, a les 10.30h, presenta el seu informe al Col·legi de Periodistes de Barcelona, que recull un total de catorze casos on estan implicades divuit persones. En el seu primer any, el projecte del centre Iridia per la defensa dels drets humans ha rebut un total de 39 sol·licituds per rebre assistència jurídica i psicosocial arran de situacions de maltractament en el marc del sistema penal català. A més, des del SAIDAVI també realitzen tasques comunicatives i d’incidència política en els casos que acompanyen.

En el seu primer any, el projecte ha rebut un total de 39 sol·licituds per rebre assistència jurídica i psicosocial després de patir situacions de maltractament en el sistema penal català

Per a les impulsores del projecte és important oferir un acompanyament integral a les persones que pateixen vulneracions dels seus drets. “La vulneració de drets humans i, específicament, la violència institucional generen danys que afecten la vida i el desenvolupament individual i social de les persones afectades”, comenten al seu informe. Amb l’actuació integral, “es garanteix una atenció propera i un acompanyament tant dels impactes psicosocials derivats de la situació de violència institucional com de l’estrès associat al procés posterior de defensa dels seus drets”.

Per tal que el SAIDAVI activi els seus protocols, “la vulneració ha d’haver estat comesa o permesa per funcionaris públics, de cossos o forces de seguretat, funcionaris penitenciaris o agents de la seguretat privada en funcions de seguretat en espais públics o col·lectius”. En aquest sentit, l’informe de l’any 2016 recull nou violacions de drets o protocols comeses pels cossos policials, quatre actuacions a les presons i una agressió d’un vigilant de seguretat, que recollim a continuació.


Mossos líders en violència institucional

La tarda del 27 de maig de 2014 diverses dotacions de la Brigada Mòbil i de l’ARRO Barcelona van carregar indiscriminadament contra el veïnat que es manifestava i les nombroses vianants que a aquella hora circulaven per la plaça de Sants, en el marc de les protestes de Can Vies. En sortir de la feina, un jove de 36 anys va decidir apropar-se amb la seva bicicleta i en arribar va rebre un cop de porra per part de l’agent amb número de placa 9802 que li va trencar l’orella per la meitat. Van trigar 16 mesos a identificar l’agent, tot i les proves fotogràfiques. Ara Fiscalia demana tres anys de presó per a l’agent. Aquest és un dels quatre casos recollits per l’informe on estan implicats els Mossos d’Esquadra.

L’agressió a un menor a Mollet del Vallès per part d’un agent del cos o el desnonament d’una parella sense tenir en compte la seva situació de vulnerabilitat -acció denunciada per la PAH i l’Observatori DESC- també són casos recollits a l’informe. L’últim cas denunciat per Iridia que implica els mossos és l’agressió que va sofrir el periodista de la Directa Jesús Rodríguez durant els fets del #BancExpropiat, quan un cop de porra va trencar-li el dit. Un mosso ha declarat en seu judicial com a presumpte autor dels fets.


Persecució de la persona estrangera i la dissident

La venda ambulant a Barcelona és un dels punts calents pel que fa a la violència institucional, segons l’informe. “Em van portar al calabós, van tancar la porta i cinc policies em van pegar molt”. Així resumeix Babacar Thiam el seu pas per les dependències de la policia portuària de Barcelona, després que l’arrestessin per vendre mercaderies al Maremàgnum. Va ser el 13 de setembre de l’any passat. Una situació semblant va viure Ndiaw Diakhompa, qui va haver de ser operat per una fractura a la cama després d’una càrrega de la Guàrdia Urbana contra els venedors ambulants. La càrrega es va produir el 22 de juliol a les portes de l’estació de metro de plaça Catalunya, situada a les Rambles, en uns episodis que es van repetir durant diversos dies de l’estiu.

L’únic cas en el qual està implicat un vigilant de tots els que recull l’informe és el d’una dona de 61 anys que va denunciar un treballador de seguretat del metro de Barcelona per agressió. La dona es trobava enregistrant una actuació dels agents de seguretat contra els venedors ambulants quan va rebre un cop de porra per part d’un dels vigilants.

La Policia Nacional espanyola protagonitza dos dels casos de l’Informe del SAIDAVI. El servei veu indicis de vulneració dels drets dels interns del CIE durant l’actuació que van emprendre els cossos de seguretat de l’estat després del motí al centre de Zona Franca el passat 1 de novembre. Iridia va sol·licitar al jutjat, junt amb la plataforma ciutadana Tanquem els CIE, que investigués les presumptes agressions policials produïdes durant el motí.

El cas #EstatInfiltrat, destapat per la ‘Directa’ i que posava al descobert un intent de captació per part de les brigades d’informació de la Policia Nacional a l’activista gracienc Quim Gimeno |Arxiu

 

El cas #EstatInfiltrat, destapat per la Directa, i que posava al descobert un intent de captació per part de les brigades d’informació de la Policia Nacional a l’activista gracienc Quim Gimeno, també compromet el respecte als drets humans per part de la policia espanyola. El cas ha acabat als tribunals, on dos policies estan investigats per la jutgessa que instrueix el cas. Un d’ells és Jordi, bèstia negra dels moviments socials de Barcelona entre el final dels anys 90 i inicis del 2000.


La presó, sota el focus

Del total de 14 casos en els quals el SAIDAVI ha donat suport integral a les víctimes, quatre s’han produït a les presons, tres a la presó de Brians 1. A més dels maltractaments, la situació que més es denuncia a les presons és el règim d’aïllament, conegut com a DERT, que implica 21 hores al dia de reclusió a la cel·la. Ara fa uns dies, la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura llançava la campanya 21 hores per denunciar els impactes de l’aïllament penitenciari i instava el Govern català a respectar la legalitat internacional.

La situació que més es denuncia a les presons és el règim d’aïllament, conegut com a DERT, que implica 21 de reclusió a la cel·la per part de les persones que el pateixen |Mèdia.cat

El règim d’aïllament i les restriccions penitenciàries són algunes de les circumstàncies que van conduir Raquel E. F a suïcidar-se, quan es trobava en aquest règim a l’esmentat centre de Brians 1. La pressió psicològica a les presons és molt elevada i les mesures per fer-hi front, insuficients, segons les organitzacions que hi treballen. Els documents interns obtinguts per Iridia mostraven la ineficàcia dels protocols per evitar el suïcidi de Raquel.


Un any de treball comunitari

Des del SAIDAVI valoren el fet que el projecte es tracti d’una iniciativa comunitària de caràcter gratuït. “Estem satisfets d’haver pogut atendre un total de 39 casos, tot i que l’atenció directa s’ha centrat en 14”, comenta Andrés Garcia, advocat d’Iridia i un membre del col·lectiu. Afegeix que compleixen l’objectiu amb què vam nàixer: “poder donar resposta en xarxa a les persones que pateixen la violència institucional i la vulneració de drets en les seves vides”.

La finalitat última és la transformació del sistema penal per evitar que situacions com les que es denuncien a l’informe es puguin tornar a repetir

La finalitat última és la transformació del sistema penal -“legislativa així com pràctica”- per evitar que situacions com les que es denuncien a l’informe es puguin tornar a repetir. Amb aquest motiu, el document recull una sèrie de recomanacions adreçades a les institucions públiques afectades, des dels cossos policials a la fiscalia, el poder judicial o els serveis penitenciaris. Segons l’advocat, ara mateix recau en la víctima la responsabilitat de denunciar la situació de vulneració de drets que ha sofert. “Per això, pensem que la violència institucional acabarà quan, abans d’exercir-la, la persona sigui conscient que aquest fet té conseqüències professionals i personals per ella, una situació prèvia que ara no es dóna”, conclou Garcia.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!
;