Aquest febrer coincideixen als tribunals les dues darreres causes obertes en relació a la lluita contra la MAT. El divendres 2 de febrer jutjaran –nou anys després dels fets– set activistes que, juntament amb altres persones, van okupar un bosc a Sant Hilari Sacalm (la Selva) amb l’objectiu d’impedir la construcció de la torre 114 de la línia elèctrica. L’okupació, que va començar el 17 d’octubre del 2009, va ser desallotjada per la Brigada Mòbil (BRIMO) i l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra. Per aquests fets, el ministeri fiscal i Red Eléctrica de España (REE) –empresa responsable d’implementar el projecte– demanen 1 any i 6 mesos de presó a cadascuna de les activistes per delictes de coaccions i desobediència. REE també demana fins a 41.000 euros en concepte de responsabilitat civil. Segons Monfo SL, l’empresa subcontractada responsable de les obres, aquest va ser el cost de netejar i condicionar la parcel·la després del desallotjament.
Va ser necessària la intervenció del grup vertical de la Brigada Mòbil per desallotjar vuit persones que es trobaven penjades als arbres a 18 metres d’alçada
El desallotjament es va produir la matinada del 24 de març del 2010 i va ser ordenat pel Jutjat d’Instrucció número 1 de Santa Coloma de Farners. L’operatiu el van executar els Mossos d’Esquadra, que van desplaçar fins l’indret agents antidisturbis de la BRIMO i de l’ARRO. A les 6:30 h de la matinada van començar a bloquejar els accessos a la zona d’acampada, impedint el pas a les persones que s’acostaven per donar suport, inclòs als periodistes. El desallotjament no es va donar per conclòs fins a les 13 h i va ser necessària la intervenció del grup vertical de la Brigada Mòbil per baixar vuit persones que es trobaven penjades amb arnesos als arbres a 18 metres d’alçada. Van haver d’esmerçar-s’hi una bona estona, perquè un dels activistes s’havia encadenat a un bidó de formigó armat. La resistència que van oferir les activistes –tal com destaca el mateix atestat policial, al qual ha tingut accés aquest mitjà– va ser de caràcter passiu i pacífic.
Oposició del municipi i cinc mesos d’okupació forestal
La construcció de la MAT ha provocat des dels seus inicis una forta oposició als municipis afectats, sobretot a les comarques gironines. El ramal Sentmenat-Bescanó, que connecta amb el de Bescanó-Vic, va ser autoritzat per la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d’Indústria i Turisme l’abril del 2005. A Sant Hilari, igual que a altres pobles com Osor o Santa Coloma de Farners, l’oposició va ser frontal. L’alcalde Joan Garriga declarava el 2007 que “aquest projecte s’estava imposant des de la prepotència” i es va negar a cedir instal·lacions municipals perquè els representants de REE i els funcionaris de l’administració aixequessin les corresponents actes d’expropiació forçosa. El 24 de juliol del 2007, la comitiva de REE marxava de Sant Hilari amb els vehicles pintats, amb una multa per mal estacionament i sense haver pogut aixecar cap acta d’expropiació.
La comitiva de REE va marxar de Sant Hilari amb els vehicles pintats, amb una multa per mal estacionament i sense haver pogut aixecar cap acta d’expropiació
En aquest clima d’oposició, l’estiu del 2009 es va gestar una acampada en una zona boscosa de Sant Hilari on s’havia de construir la torre número 114. L’acampada imitava les formes de resistència que han protagonitzat col·lectius ecologistes i antiglobalització al continent europeu per impedir l’explotació de recursos naturals en mans de grans empreses. Les activistes es van instal·lar en espectaculars construccions dalt dels arbres, mentre un campament arran de terra servia de punt logístic i d’assistència. Aquesta acció la van dur a terme activistes amb experiència en aquest tipus de protestes i veïnes de Sant Hilari que van trobar-hi una estratègia idònia per vehicular la lluita contra la MAT. L’okupació va començar el 17 d’octubre del 2009 i va finalitzar amb el desallotjament per part dels Mossos d’Esquadra. Les activistes van resistir cinc mesos en unes condicions climàtiques molt dures, ja que es trobaven a més de 1.000 metres d’altitud i van passar un dels hiverns més rigorosos dels darrers anys a Catalunya, que va culminar amb la famosa nevada del 8 de març de 2010 que va col·lapsar el país.
S’acumulen els judicis contra activistes anti-MAT
Després d’una dilatada instrucció als Jutjats de Santa Coloma de Farners, aquest divendres se celebrarà finalment la vista oral als jutjats penals de Girona. Les persones encausades hi han convocat una concentració de suport a les 9:30 h del matí. L’advocat de la causa, Benet Salellas, destaca les dilacions que hi ha hagut en aquest procés i adverteix que no hi ha cap delicte en l’actuació de les activistes, enquadrant la seva acció “dins els marges del dret a manifestació i protesta”. Entén així mateix que l’oposició de la MAT ha estat expressada de manera unànime per les poblacions afectades, així com per entitats ecologistes, i que les seves reivindicacions no han estat en cap cas escoltades per les administracions competents ni per l’empresa executora de les obres. Per tant, a criteri del lletrat, l’acampada va ser “una expressió idònia i pacífica de vehicular una legítima protesta”.
Casualment, després de tants anys, el judici es porta a terme el mateix mes que es celebra un altre judici contra una acció anti-MAT. En aquesta ocasió també es va portar a terme una espectacular acció a Fellines, que va consistir amb un activista dins un cotxe enterrat a la parcel·la on s’havia de construir la torre de la MAT número 66 del ramal de Bescanó-Santa Llogaia d’Àlguema. Justament aquesta setmana, han anunciat unes jornades de solidaritat pel dissabte 24 de febrer que consistiran amb una taula rodona de lluites pel territori, un dinar popular i una manifestació que arrencarà a les 17 h de la tarda de la plaça Catalunya de Girona.
*Article publicat originalment a l’Ariet
