Mallorca lliure! és el nom d’una campanya per reivindicar una Mallorca justa i digna, que pugui gestionar tots els seus recursos i fer front als reptes de futur sense necessitat de cap tutela. Una campanya que vol dur el debat de la plena sobirania al carrer i al debat públic.
Un dels actes organitzats per Mallorca lliure! en el marc dels actes de la Diada del 31 de desembre, va ser una taula rodona on representants de l’esquerra política i de l’esquerra social vàrem debatre sobre les estratègies per aconseguir aquesta Mallorca lliure. I de les reflexions de l’abans, el durant i el després de la taula rodona, és d’on me surt la necessitat d’aquest article d’avui.
Totes les polítiques sectorials s’enfoquen cap a facilitar el desenvolupament del turisme, i no des de la perspectiva de la sobirania i de l’enfortiment de la base econòmica i social
Tots els presents coincidirem en el fet de desitjar una màxima llibertat per a les Illes en la presa de decisions a tots els àmbits que determinen el nostre futur. Des de la perspectiva ecologista es pot i cal pensar necessàriament en la sobirania energètica i la sobirania alimentària com els dos grans eixos de canvi. Però aquests dos àmbits de sobirania van, també necessàriament, lligats a la sobirania econòmica i política. Històricament, els àmbits de decisió en matèries cabdals de planificació econòmica i d’infraestructures han estat i estan fora del nostre àmbit d’acció política immediata i els que no, els que depenen de les nostres polítiques autonòmiques, han seguit obedientment les tendències imposades des de Madrid. El model econòmic basat en el monocultiu turístic intensiu, les grans infraestructures associades i els recursos dels que disposam s’han planificat sempre, tant des de Madrid, com des d’aquí, amb l’objectiu de que res impedís convertir-nos en una societat a mercè de l’interès del gran negoci turístic. Una societat, per tant, en què totes les polítiques sectorials s’enfoquen cap a facilitar el desenvolupament del sector econòmic principal, el turisme, i no des de la perspectiva de la sobirania i de l’enfortiment de la base econòmica i social, diversa i inclusiva. Aquest canvi d’enfocament, enfortiria una societat que seria capaç d’alimentar-se, d’autoabastar-se energèticament i de generar bens i productes bàsics propis, de consum local, que afavoririen una activitat econòmica diversa i per tant, un model econòmic menys dependent i vulnerable. Però aquest enfocament mai ha estat la prioritat de les polítiques locals, i molt menys de les que es dicten a Madrid, des d’on, per posar un exemple, es gestionen les principals portes d’entrada a l’illa (ports d’interès i aeroport), es decideix l’infrafinançament autonòmic, es dissenyen les línies d’alta tensió i les grans connexions energètiques, i es nega el tancament de la central tèrmica de carbó més contaminant situada a devora del parc natural de s’Albufera de Mallorca, impedint la transició energètica cap a un model més just i net.
Davant d’això i de la perspectiva d’assolir una major llibertat, se’ns demanava sobre quines aliances caldria teixir i quin havia de ser el discurs que caldria llançar per ser majoria social. En aquest punt hi ha el gran repte de la nostra societat illenca. Una societat enlluernada pel relat de classe mitjana que durant anys s’ha construït i que ens ha fet oblidar que som, majoritàriament, classe obrera. Una societat de serveis. De fet, una societat al servei de, sense massa possibilitats de prosperar, en una terra que enriqueix ambicions, corrupcions i lucres privats i on ens han fet creure que tots podíem tenir una part del pastís. Ens cal prendre’n consciència i per això, ens cal un discurs de revolta davant del xantatge al que han sotmès territori i persones, fent-nos creure que el turisme ens havia salvat. Les aliances han de sorgir de la base social. Aliances que han d’empoderar la gent per reclamar a les institucions el canvi que ens cal. Ens cal una societat més polititzada que vegi la necessitat d’organitzar-se i generar les alternatives des de la base social.
Ens cal prendre’n consciència i per això, ens cal un discurs de revolta davant del xantatge al que han sotmès territori i persones, fent-nos creure que el turisme ens havia salvat. Les aliances han de sorgir de la base social
Una societat disposada a incomodar el poder i que, des de l’acció social, exigeixi a les institucions que no facin cas a les pressiones dels interessos econòmics, que les denunciïn, si és el cas, des de les institucions, que els posin en evidència i els deixin clar que no els faran el joc. Cal que l’acció social obligui les institucions a escoltar la societat civil organitzada, que a través de col·lectius, associacions i moviments, els exigiran que governin per a l’interès general. I cal, per acabar, que des de les institucions es governi, en primer lloc i sobretot, per a la societat civil no organitzada, aquella que no té veu, aquella que s’invisibilitza, que s’exclou del concepte de “ciutadania”, aquella que fa nosa a les postals turístiques. Només així, des de la consciència dels poders que ens sotmeten i l’impuls de fer-hi front, podrà néixer una Mallorca vertaderament lliure.
