Les Rambles de Barcelona han tornat a ser, 40 anys després, l’escenari de la lluita per la llibertat sexual i de gènere als carrers de Barcelona. El moviment LGBTI ha tornat a visibilitzar-se i a reivindicar els seus drets al centre de la ciutat, en la manifestació que organitza anualment la Comissió Unitària del 28 de juny i que aquest any ha servit també per commemorar els 40 anys de la primera manifestació LGTBI de l’Estat espanyol, organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya l’any 1977.
La manifestació d’avui, que ha arrencat a les 7 de la tarda a la plaça de la Universitat, ha volgut aquest any visibilitzar la lluita al carrer i ha fet un recorregut per les victòries del moviment LGBTI durant aquestes quatre dècades, com ara la derogació de la llei de perillositat social, la legalització dels col·lectius LGBTI, l’aprovació de la llei de matrimoni igualitari o la de la llei 11/2014 contra la LGBTIfòbia.
“És una satisfacció veure tot el que hem aconseguit en aquests 40 anys de lluita perquè, si no haguéssim lluitat, no hauríem aconseguit res”, afirma emocionat Armand de Fluvià. El cofundador del FAGC, ha estat un dels activistes històrics que s’han situat a la capçalera de la manifestació i l’encarregat de llegir el manifest de la Comissió Unitària 28 de juny a plaça de Sant Jaume, al final de la marxa. “Ara cal que ens centrem en la lluita contra la LGBTIfòbia, amb la complicitat del sistema educatiu i els mitjans de comunicació”, afegeix.
“El col·lectiu LGBTI hauria de ser autocrític i veure que no s’han reivindicat suficientment els nostres drets”, apunta l’activista Mar Cambrollé, en referència a les persones trans
Mar Cambrollé, presidenta de l’Associació de Transsexuals d’Andalusia i una de les activistes assistents a la primera manifestació, també ha estat a la capçalera de la mobilització d’avui. Tot i que ho ha viscut amb emoció, el seu balanç dels 40 anys no és tan optimista. “Hem avançat en drets per a lesbianes, gais i bisexuals, però les persones trans seguim malauradament en el punt de partida. El nostre cos segueix tutelat per l’Estat i la medicina; el col·lectiu LGBTI hauria de ser autocrític i veure que no s’han reivindicat suficientment els nostres drets”, apunta l’activista.
A la plaça de Sant Jaume, al final de la manifestació, un grup de teatre ha realitzat una representació que ha recordat la repressió cap a les persones LGBTI durant el franquisme, la manifestació del 77 i els avanços aconseguits.
A més de la manifestació, la Crida LGBTI –col·lectiu LGBTI vinculat a l’esquerra independentista– ha organitzat un acte polític previ a plaça d’Urquinaona i ha encartellat el vestíbul de l’hotel Olivia Plaza, a la plaça de Catalunya, per donar suport a Las Kellys, l’associació de cambreres d’hotel, i protestar contra la precarietat laboral. “Creiem que l’alliberament sexual i de gènere ha d’anar de la mà de la lluita contra el capitalisme, i per això hem donat suport a l’acció de Las Kellys, igual que va fer el moviment gai amb la lluita minera al Regne Unit”, afirma Jordi Barbero, militant de la Crida LGBTI. “La interseccionalitat de lluites és una aposta estratègica que hem de fer des del moviment LGBTI”, afegeix.
Com cada any, la manifestació s’ha desplaçat a plaça de la Universitat, a la festa organitzada per la comissió unitària. Perquè, 40 anys després, hi ha molt a reivindicar, però també molt a celebrar.
