Josep Almudéver, tot i que nasqué a Marsella, es va traslladar a Alcàsser durant la II República espanyola, on va passar bona part de la seua infantesa, allistant-se en les Brigades Internacionals després de l’esclat de la Guerra Civil. Posteriorment, passarà per un seguit de camps de concentració i presons que acabaran amb l’exili final. Hui en dia, és l’últim brigadista internacional que roman viu. Hem parlat d’ell amb Marina Fuertes i Josep Aguado, membres de la productora valenciana Three Roots, la qual ha volgut portar la seua història a la pantalla.
En primer lloc, qui és Josep Almudéver?
Josep Aguado. Josep Almudéver és un milicià -un brigadista internacional- que va obtenir la nacionalitat francesa a l’haver nascut a Marsella. Durant la II República, es va traslladar amb els seus pares al seu poble d’origen, Alcàsser. Arran de l’alçament feixista del 18 de juliol de 1936 decideix allistar-se en el Batalló Pablo Iglesias, dins la Columna Germanies, per a combatre en la Guerra Civil. Després d’intentar sense èxit tornar a allistar-se després del procés de pacificació que va dur a terme Negrín, va ser arrestat i fet presoner en el port d’Alacant, volent exiliar-se juntament amb son pare. A partir d’ahí va patir tot un periple per camps de concentració i presons fins que va eixir en llibertat condicional. Tot i això, el rebuig social que hi havia cap a la seua ideologia, va provocar que s’haguera d’exiliar. Hui en dia, s’encarrega de divulgar per centres socials, escoles i instituts la seua història, intentant fer memòria històrica a través d’ella.
Per què heu decidit triar aquest títol?
Marina Fuertes. Bé, pensem que no hi ha cap arxiu que certifique quin brigadista queda viu i quin mort, però per edat i per les notícies que han eixit els darrers anys, tenim la certesa que en l’àmbit internacional aquest és l’últim brigadista amb vida.
Què us va impulsar a interessar-vos per aquesta història?
M. F. En primer lloc, perquè Josep és nebot del protagonista. Per tant, com coneixia la història des de menut, fa tres anys ens ho va proposar, però en eixe moment no va tirar endavant. No obstant això, l’any passat, quan la Generalitat Valenciana li va concedir el Premi 9 d’Octubre com a ambaixador del País Valencià vam creure oportú reprendre el projecte.
“No hi ha cap arxiu que certifique quin brigadista queda viu i quin mort, però tenim la certesa que en l’àmbit internacional aquest és l’últim amb vida”
J. A. A banda, el mateix interés per la temàtica també influeix, ja que creguem que és una oportunitat única perquè es conega aquest cas i, al mateix temps, retre-li homenatge a Josep i provocar que la gent s’interesse per aquells que ho van donar tot per una causa com eixa.
Quin mecanisme de finançament esteu emprant?
M. F. A hores d’ara estem duent a terme un procés de micromecenatge digital mitjançant la plataforma Verkami; en el qual, a través d’aportacions individuals de la gent es busca arribar a la quantitat final que ens hem proposat i que ens ajudarà a cobrir totes les despeses que comporta el documental.
Quin relat cregueu que existeix en l’imaginari col·lectiu al voltant dels Brigadistes? Ha estat bastant difosa la seua història?
J. A. Pensem que molta gent sabrà de la seua existència; però tot i així, creguem que no s’ha aprofundit suficientment sobre què va significar el seu paper durant la Guerra Civil i de l’immens acte de solidaritat que van suposar per tal de defensar un govern legítim i lluitar contra el feixisme.
Penseu que ha estat suficientment reconegut el seu paper al llarg de la història? Per què?
J. A. Bé, tot i haver-hi algun document audiovisual com la pel·lícula Terra i llibertat on es tracta aquest tema, a nivell més proper ha estat poc desenvolupat, sobretot en els centres escolars, que és on s’hauria de començar a donar a conéixer a les noves generacions.
Què ens podeu avançar del que ens trobarem al documental?
M. F. Bé, sobretot experiències que va viure i que et creen certa ràbia, perquè són històries que no estem acostumats a escoltar i que t’ho conte algú en primera persona en haver-ho viscut ell mateix impacta prou. Tot i això, també hi ha moments més anecdòtics o humorístics que fan més suportable el drama general.
Què és el que més destacaríeu del relat que heu escoltat de Josep?
M. F. A mi el que més m’ha sorprés ha estat tot allò al voltant dels camps de concentració, com els afusellaments o les tortures, successos que per a nosaltres ara mateixa ens resulten inimaginables. Encara que el principi de la seua història també és prou colpidor, ja que no deixa de ser admirable el fet de deixar-ho tot per a anar a combatre amb tan poca edat.
“Tot i que el relat en si mateix posseeix el seu propi pes, ell l’utilitza com a mecanisme de conscienciació per a les generacions més joves”
J. A. Josep és una persona amb uns principis i uns valors des que té ús de raó. Així, resulta curiós que un home de 98 anys haja passat per una guerra o per camps de concentració i continue tenint una memòria tan sorprenent. A més a més, tot això el conserva viu. Té la necessitat de contar-ho. Tot i que el relat en si mateix posseeix el seu propi pes, ell l’utilitza com a mecanisme de conscienciació perquè les generacions més joves desperten la seua curiositat envers aquesta qüestió.
Amb quines col·laboracions heu comptat per a realitzar el documental?
M. F. Per ara tenim la participació del dibuixant Paco Roca i l’editorial Astiberri que ens cedeixen els drets de reproducció d’un còmic seu, on es relata una de les històries que va viure Josep al port d’Alacant. A més a més, l’actor Albert Forner s’encarregarà de la veu en off i, finalment, la banda sonora anirà a càrrec del cantautor valencià Ivan Brull i del grup La Raíz, que ens ha cedit dues cançons.
Quan podrem gaudir-ne?
M. F. La nostra idea és que durant el mes de setembre estiga finalitzat i que cap a finals d’any ja el puguem difondre.
