Veïnat de banda i banda de la ciutat de Barcelona estan unint esforços per reactivar una demanda obstaculitzada –des de fa més d’una dècada– pel bloqueig polític de la majoria de grups municipals del consistori. La reivindicació que els uneix i consideren inajornable és la connexió en superfície de les línies existents del tramvia (Tram) –TramBaix i TramBesòs– per l’avinguda Diagonal. L’operació està aprovada des de 2001 pel Pla Director d’Infraestructures de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i creuen que revertirà en majors beneficis per a la ciutadania per les característiques d’un mitjà de transport públic que, com coneixen bé moltes ciutats europees, ofereix majors prestacions per capacitat i rapidesa.
Units pel Tram treballa des de fa mesos per fer evident que la connexió més òbvia i menys costosa per reactivar l’actual traçat, garantir encara més passatgers i enllaçar-la amb altres línies de metro, bus i ferrocarrils catalans (FGC) passa per la Diagonal. Per això, Ricard Riol, president de la Plataforma pel Transport Públic i un dels portaveus de la plataforma, ho exemplifica amb les dificultats que tenen les veïnes del Baix Llobregat per fer transbords en transport públic cap a la línia 4 de metro, o al revés en el cas de les veïnes del Besòs i Badalona, per arribar a les línies de FGC i les parades de la línia 5, a banda dels autobusos urbans. En aquest sentit, insisteix que “no podem bloquejar una cosa que ha funcionat bé i hi ha una demanda, no pot ser que siguin els polítics els que les frenen”.
Fre polític a la infraestructura
A l’actual govern municipal de Barcelona en Comú ja li plovien les crítiques perquè portava al seu programa electoral aquesta demanda, i ara hauria de convèncer al plenari del consistori per avançar en el finançament de l’obra –xifrat en uns 175 milions d’euros–, malgrat que la Generalitat és l’única competent en l’execució de metros i tramvies.
L’empresa adjudicatària, en qui recau actualment l’explotació de les línies de tramvia és Tramvia Metropolità SA i està presidida des de finals de 2016 per l’exconseller Felip Puig. La socierat forma part d’un grup promotor participat per empreses i operadores com Globalvia, Moventia o Alstom (majoritàries) i FGC o Fomento de Construcciones i Contratas, en percentatges més petits. En cas de no remoure el traçat actual, que està en funcionament des de 2004, la concessió podria allargar-se fins al 2032.
Un informe municipal recent revela que el rescat d’aquesta concessió oscil·laria entre els 227 i 440 milions d’euros i podria comportar conseqüències judicials i una indemnització
Malgrat que l’actual govern municipal és partidari de canviar el model de concessió perquè guanyi major pes la part pública, un informe municipal recent revela que el rescat d’aquesta concessió oscil·laria entre els 227 i 440 milions d’euros i podria comportar conseqüències judicials i una quantiosa indemnització, segons la llei de contractes vigent. Amb tot, la decisió de realizar el rescat no dependria només de l’Ajuntament, amb un 25% dins de l’ATM respecte el 51% de la Generalitat i el 24% de TMB. Una ATM que no deixa de ser un consorci en qui la Generalitat va delegar les seves competències, per donar aquest tipus d’infraestructura en concessió privada, tal com es fa amb altres serveis i concessions públiques.
Segons el consistori, amb el nou model aplicable a la construcció del nou traçat es tractaria de repartir costos de manera que l’Ajuntament assumeixi inicialment el cost de la infraestructura i d’urbanitzar la Diagonal, amb la col·locació de vies i catenàries (155 milions, a retornar per descabalament progressiu de l’ATM) i l’ATM assumeixi la compra dels combois (112 milions) per evitar així hipotecar la concessió en mans privades. Mentre no s’arriba a un model de gestió majoritàriament públic, TMB ha mostrat la predisposició a ser l’operador del tram central per la Diagonal, tot i que s’hauria d’explorar la forma en què els combois privats passen per aquest traçat mentre duri la concessió i així evitar que els passatgers hagin de fer transbord a les estacions terminals si finalment no operen el servei conjuntament entre TMB i TRAM.
Ara mateix hi ha una comissió d’estudi en funcionament, que entre finals de gener i mitjans de febrer valorarà diversos estudis de cost/benefici i d’impacte per retornar la qüestió a la comissió de mobilitat i el plenari del consistori barceloní, en què el grups hauran de posicionar-se de nou. Així és com es podria desencallar un demanda que està aprovada per la mateixa ATM des de l’any 2001.
Xifres que avalarien el projecte
Després de conèixer que en el darrer any s’han fet gairebé 28 milions de validacions en les dues línies de Tram actuals, en què 41 tramvies –23 a la xarxa de Trambaix i 18 a la de Trambesòs– recorren 56 estacions en dos traçats que sumen 29 quilòmetres, es preveu que la connexió per la Diagonal faria augmentar el nombre de passatgers. Ara s’estimen al voltant dels 100.000 diaris en dies laborables, xifra que creix any a any. Amb aquesta ampliació d’uns 3,8 quilòmetres en superfície, es connectarien 9 municipis de l’Àrea Metropolitana –entre Sant Feliu i Badalona– i s’augmentarien les opcions de transport públic urbà i interurbà.
Tal com destacava Riol “segons els estudis de demanda ampliable s’arribaria a una forquilla d’entre 180.000 i 220.000 passatgers diaris, que vindrien a doblar la demanda. Això l’ATM ho veu molt clar perquè no té cap infraestructura que tingui aquest retorn socioeconòmic tan alt”. Aquests estudis, com qualsevol de cost/benefici en infraestructures de transport, també analitzen i quantifiquen factors com el preu del carburant i polítiques de trànsit, que està per veure que l’Ajuntament pugui implementar en els pròxims anys.
Malgrat les expectatives del Pla de Mobilitat 2011-2018 de reduir el trànsit amb vehicle privat, el cert és que en els darrers tres anys ha augmentat sobretot en el que es refereix a trànsit de fora del nucli urbà, tal com anunciava recentment el director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona Adrià Gomila. Un fracàs que contrasta amb l’augment en l’ús de transport públic, que de moment està en el 39,6% comptant metro i bus, apropant-se lentament al 41,3% previst pel pla.
En el darrer any, s’han fet gairebé 28 milions de validacions de bitllets en els 41 tramvies que recorren les 56 estacions dels dos traçats, que sumen 29 quilòmetres de recorregut
La plataforma Unim el Tram considera que “el PMU només es complirà quan hi hagi restriccions al trànsit, sigui amb peatge urbà i/o zones de baixes emissions” com a principals polítiques reguladores. Infraestructures com la connexió del TRAM per la Diagonal podrien contribuir a millorar aquestes dades de mobilitat en la opinió de José Manuel Jurado (CCOO), també presents a la plataforma: “fem una aposta decidida pel transport públic, ja que molts usuaris fan servir aquest transport per anar i tornar als seus centres de treball”.
Ángel Caserneiro, membre del comitè d’empresa del TramBesòs en representació de la UGT, emfatitzava els guanys de realitzar aquest tram pel que fa al foment i creació d’ocupació, tant per realitzar la infraestructura com pel mateix creixement de l’empresa després de 14 anys en funcionament: “volem que el desbloqueig sigui un èxit i que no s’hi vegin perills, perquè no és cert que desapareguin llocs de treball a autobusos”. En aquest sentit, Jurado també explicava que “a l’hora de donar consistència a aquesta obra, el que farem és lliurar a molts autobusos per donar servei a altres barris de Barcelona, donat que a la Diagonal ja no n’hi caben més”.
Per la plataforma és clau l’argument que la infraestructura del Tram és bastant menys costosa que seguir la Línia 9 de metro, ja que pel cost d’una sola estació de metro es podria completar aquest traçat en línia recta. Ricard Riol, de la Plataforma pel Transport Públic insistia que la Diagonal, al costat de la Gran Via o la Meridiana, és l’única via transcendent de la ciutat sense sistema ferroviari a Barcelona. Per nosaltres “no és un caprici, sobre aquesta Diagonal, transcendental, hi gravita la mobilitat metropolitana de moltíssims municipis.”
Hores d’ara el tramvia és el transport públic més ben valorat per la ciutadania, però hi ha altres arguments de pes amb què la Plataforma Unim el Tram –que també integra la Federació d’associacions de veïns i veïnes del Baix Llobregat i el Barcelonès nord o la mateixa Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)–treballen. Susana Pascual, de la FAVB, explica que el Tram “ajudarà a disminuir el problema greu de contaminació atmosfèrica que pateix la ciutat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ja ha superat els límits establerts per la UE de partícules en suspensió de diòxid i provoca la mort prematura de 3.500 persones a l’any”.
La secció sindical de la CGT a Autobusos de TMB s’oposa a una gran inversió pública que beneficïi un grup privat i prososa l’alternativa d’una connexió amb bus elèctric
Però no tots els actors veuen amb la mateixa complaença la connexió ferroviaria. Des de la federació de transports del sindicat CGT sempre s’ha posat en qüestió. Carlos Garcia, portaveu de la CGT a Autobusos de TMB, apunta que “tot i que d’entrada no estem en contra del Tram” si que “veiem molt malament que la obra s’executi amb diners públics per a que després ho acabi gestionant una empresa privada”. Garcia aclareix que “si aquesta connexió del TRAM la concessió la portes TMB no ho veuriem malament però, com diu el mateix ajuntament, és difícil que s’arribi a remunicipalitzar en totes les seves línies abans del 2032 ni tampoc ens refiem que es puguin derivar majors recursos a d’altres transports com autobusos”. Aquest representant sindical proposa com a possible alternativa “una via directa amb el mateix traçat entre Macià i Glòries amb autobusos elèctrics, una opció completament viable que creiem que és quelcom més econòmic per que no requereix tanta obra i molt més rendible a la llarga”.
Dissabte reivindicatiu
Les entitats d’arreu que formen part de la plataforma segueixen explicitant que es tracta d’un debat metropolità, per això aquest dissabte s’abocaran a la Diagonal en una mobilització per reclamar que s’aixequi el bloqueig continuat per realitzar aquesta perllongació. Les tretze entitats convocants, més les que s’han anat afegint en aquest procés de divulgació de les demandes de la plataforma Unim els Tramvies, faran una mobilització des de dues capçaleres –sense obstaculitzar el transport públic– resseguint el traçat de la mateixa Diagonal des de les dues estacions de les places Francesc Macià i Glòries fins a l’estàtua dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, a la cruïlla de la Diagonal amb el Passeig Sant Joan.
La marxa es podrà recórrer a peu, en bicicleta o patins, amb globus verds i acompanyats d’una rèplica en cartó d’un tramvia que volen que ben aviat sigui una realitat. Al llarg del recorregut s’aniran inaugurant simbòlicament les parades previstes al projecte, per recordar als manifestants que acompanyin les marxes els enllaços i les interconnexions d’aquestes parades amb altres transports com metro, autobusos o FGC, que també volen potenciar. La mobilització acabarà amb una xocolatada i una performance amb música en què es llegirà el manifest.
