El context sempre hi és, més que res perquè si no, és que no hi som; i el meu són els llibres. Poc que és res especial, això; jo visc envoltada de llibres igual que altra gent té diàriament al voltant bicicletes, animals, fregones, pacients, cotxes o turistes. Passa però amb els llibres que sempre s’hi pot tornar i, quan hi tornes, el que hi trobes són exactament les mateixes paraules que hi vas llegir quan ho vas fer per primer cop. Seràs tu però, la teva percepció, qui haurà canviat.
No ha passat ni una setmana de la concentració de rebuig a la sentència amb què un tribunal de Pamplona va donar per resolt el judici a la Manada, la colla aquella d’homes que una nit, fa tres sanfermines, va violar una dona en un portal.
Des de fa tres anys i des de sempre, de violacions i de sentències a violadors que rebaixen el seu delicte, que el matisen, que consideren que allò no havia estat un delicte fins i tot, n’hi ha hagut moltes
Des de fa tres anys i des de sempre, de violacions i de sentències a violadors que rebaixen el seu delicte, que el matisen, que consideren que allò no havia estat un delicte fins i tot, n’hi ha hagut moltes. Basta fer la recerca a Google de les paraules “violació” i “absolt” per comprovar-ho. Dos exemples. Notícia del 28 d’abril del 2018: “los magistrados expresan que coincidieron en afirmar que se trataba de una relación consentida y que en ningún momento hubo fuerza o coacción hacia la menor.” ; i una altra del 15 de maig del 2005: “no constan actos de fuerza ni coacción, sino una negativa sin resistencia y un dejar hacer”.
Portàvem anys llegint milers de paraules com aquestes que ara, quan hi tornem, veiem que segueixen sent les mateixes, sí, però que ja no podem llegir pensant simplement “quina barbaritat”, “quina barra”, “que malament que està el món”, com fèiem abans, per a després seguir tranquil·lament amb la nostra vida sense plantejar-nos que tot això és intolerable. Ara, potser per acumulació, potser per empoderament, potser perquè en les últimes dècades s’ha qüestionat de mil maneres un tipus de sexualitat dominant -l’heterosexualitat masculina-, per fi estem en posició de dir prou.
Això no s’arregla amb un càstig més gran per als de la manada ni inhabilitar tres jutges ni redactant lleis noves; això s’arregla amb una reforma social molt profunda. Per això és tan complicat
És absurda la percepció que això només està passant com a resposta al judici de Pamplona. Són absurds tots els articles que parlen de reaccions desproporcionades, els que diuen que no podem opinar si no ens hem llegit a fons aquesta sentència concreta abans. Són erronis aquells que diuen que això és culpa d’un jutge concret, també ho són els que conclouen que això s’arregla amb una reforma del codi penal. Tot això és molt més gros.
Aquí el que ha passat és que les paraules, els fets, segueixen sent els mateixos però nosaltres, que ara som capaços de fer-ne una lectura més crítica, més justa, veiem, igual que passa amb els llibres, que allò que és dolent ja no s’aguanta. La violació, el qüestionament, el càstig i l’abús a tota sexualitat que no sigui l’heterosexualitat masculina no pot ser un clàssic que hagi de seguir sent llegit amb respecte.
Això no s’arregla amb un càstig més gran per als de la Manada ni inhabilitant tres jutges ni redactant lleis noves; això s’arregla amb una reforma social molt profunda. Per això és tan complicat.
