Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El barri de Carolines Baixes d'Alacant celebra el seu propi funeral per mostrar l'abandó institucional

La Coordinadora de Carolines (CoCa), agrupació de diverses associacions del barri alacantí de Carolines Baixes, va celebrar un funeral simbòlic a ritme de jazz de Nova Orleans per a denunciar l'estat de degradació que pateix aquest barri d'Alacant

La comitiva, a ritme de Jazz estil Nova Orleans, va fer un recorregut pel barri, recordant tot allò que ja no hi és / Edu Dobeson

La grisor del dia era l’acompanyament perfecte per a la celebració d’un funeral. Les veïnes, vestides de dol, vetlaven al mort, que no és un altre que el barri alacantí de Carolines Baixes. És així com la Coordinadora de Carolines (CoCa), que aglutina representants de tot el teixit associatiu del barri, des de comerciants fins a col·lectius de migrants, va decidir denunciar l’estat del barri, celebrant un funeral a l’estil de Nova Orleans, baix el lema “Carolines R.I.P. – Renaix I Palpita”.

La comitiva va fer un recorregut pel barri, recordant tot allò que ja no hi és i denunciant l’estat de degradació en què es troben els seus carrers. El mestre de cerimònies, amb barret alt, començava la crida al carrer de València, tocant la plaça Palmeretes (Plaça Castellò), cridant ben alt: “¿Quién te ha visto y quién te ve?”. Tan estranya comitiva cridà l’atenció del veïnat que treia el cap pels balcons de finques amb prou cartells penjats de venda i lloguer. Un parell de turistes perduts en aquesta zona de la ciutat, lluny de l’itinerari turístic habitual, miraven estranyats i feien fotos de l’espectacle sense entendre massa bé què és el que estava passant. “Mort? Però si està ben viu”, amollava una veïna en veure l’ambient festiu i la sàtira amb la qual els col·lectius del barri havien decidit eixir als carrers per a protestar.

La marxa fúnebre passà per solars abandonats, cases tapiades i comerços tancats entre la brutícia quotidiana d’una ciutat on, segons que denuncia bona part del veïnat, la concessionària encarregada de la neteja, UTE Alicante, fa anys que incompleix les condicions del contracte sense que el consistori siga capaç de posar-hi remei. Però Enri, acompanyada de Fini, ambdues de l’Associació de Veïnes de Carolines, no donen cabuda a la resignació. “Aquesta acció és una forma de cridar més l’atenció i fer-nos visibles”, ens contaven, “per una part, per a denunciar la deterioració i abandó en què es troba el barri i, per altra banda, reivindicar que es poden fer coses per a ressorgir altra vegada, fer-nos escoltar”. Somrient i reivindicativa, continuava, “ens estem menejant molt, som las moscas cojoneras d’Alacant, crec que no ens falta tocar cap porta ni ningú amb qui reunir-nos”.

Segons el portal immobiliari idealista.com, a pesar que el preu de l’habitatge continua sent en aquesta zona el més barat de la ciutat, ja hi ha hagut una pujada del 6’9% l’últim any i un 1’9% el primer trimestre del 2018

Per exemple, expliquen, han estat reunides amb l’Ajuntament, que ha canviat de signe recentment (l’ha recuperat el PP després de dos anys a mans del PSPV amb el suport de Guanyar Alacant i Compromís), per a discutir la polèmica aplicació de l’EDUSI (Estrategia de Desenvolupament Sostenible Integrat). Emmarcat en el programa europeu FEDER, aquest pla planeja la dinamització de l’espai cultural Las Cigarreras per a influir sobre la zona de la ciutat que va del mont Benacantil al mont del Tossal, és a dir, els barris de San Antón, el Mercat, Carolines Baixes, Campoamor i els voltants de la plaça de Bous. Mentrestant, segons l’últim informe del portal immobiliari idealista.com, a pesar que el preu de l’habitatge continua sent en aquesta zona el més barat de la ciutat, ja hi ha hagut una pujada del 6’9% l’últim any, un 1’9% només el primer trimestre del 2018. “EDUSI sí, pero no así”, resava un dels cartells que acompanyen al mort.

La marxa fúnebre passà per solars abandonats, cases tapiades i comerços tancats entre la brutícia quotidiana

 

Però, com dèiem, no tot era desencís. A banda d’un acomiadament formal del barri tal com va ser, la comitiva també encoratjava als comerços que resisteixen i donava la benvinguda als “valents” que han obert recentment. Sento, de l’Hort Comunitari de Carolines, ens comentava que “això és un soterrament simbòlic del barri perquè està en un estat de decadència i degradació prou important, però també volíem homenatjar a tots els veïns, col·lectius i negocis que estan resistint a aquesta degradació i que són els que permetran renàixer». I precisament són projectes com l’Hort Comunitari, que celebra aquest dia també 9 anys d’existència, els que estan donant vida a un barri en estat terminal. “Cuando la alcadesa ponía setas, ellos ponían macetas”, comenta el mestre de cerimònies abans que la comitiva cante per a celebrar el seu aniversari.

Cuando la alcadesa ponía setas, ellos ponían macetas”, cridava el mestre de cerimònies de la comitiva, en referència a l’Hort Comunitari, que celebra nou anys d’existència, un dels projectes que està donant vida al barri

“Destacaria la xarxa de solidaritat que s’ha creat al voltant de l’Hort”, comentava Sento. “L’Hort és un espai de possibilitat. Començarem plantant verdures, però no es tanca a res, i així s’integren totes les lluites quotidianes del barri”. Paregut a com ho deia Enri, “l’Hort ha sigut l’argamassa, com un interlocutor, de tota la resta de col·lectius del barri”.

La jornada va tancar amb un dinar popular a l’Hort de Carolines al qual es van apropar gran quantitat de veïnes, fent palesa la força del teixit associatiu al barri. Com ens deia Enri, “al cap i a la fi, qui et recolza és el veïnat”, l’únic capaç de fer renàixer el barri.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;