Divendres passat uns cinquanta representants públics d’entitats locals es van reunir a Sant Sebastià per celebrar el Fòrum BDS per a l’Impuls d’Iniciatives Institucionals en Defensa dels Drets Humans a Palestina. La iniciativa va estar organitzada per la Fundació Mundubat i la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP), amb la intenció de crear una xarxa de municipis ELAI (Espais Lliures de l’Apartheid Israelià) que els dote d’eines jurídiques per la defensa de les mocions presentades a favor del BDS (Boicot, Desinversions i Sancions). En l’acte van participar membres de diferents entitats públiques, juristes i activistes, així com el cofundador del moviment BDS, Omar Barghouti, i la coordinadora europea de la Campanya, Riya Hassan.
Actualment, al voltant de 60 consistoris, diputacions i cabildos de l’Estat espanyol s’han adherit al BDS amb l’objectiu de canalitzar la seua solidaritat amb Palestina
Actualment, al voltant de 60 consistoris, diputacions i cabildos de l’Estat espanyol s’han adherit al BDS amb l’objectiu de canalitzar la seua solidaritat amb Palestina. Aquesta campanya estratègica pretén “la conscienciació internacional a través dels tractats, convenis i resolucions existents en favor dels drets de les palestines, amb l’objectiu d’augmentar el cost econòmic de les polítiques racistes i d’apartheid israelianes”, va explicar Omar Barghouti, cofundador del Moviment BDS. Seguidament, va afegir que “es tracta de cercar una pau justa a través de la via de la no-violència i la pluralitat de la societat”, sobretot a Palestina, però també aquí. Riya Hassan, coordinadora europea del Moviment BDS, va subratllar que “Palestina no és una qüestió separada, hem de construir llaços de solidaritat, ja que el que passa allà també ens afecta aquí”, referint-se als tractats de seguretat entre empreses i institucions d’Israel i l’Estat espanyol.
Com a part de l’estratègia, les diferents intervencions al Fòrum van coincidir en la necessitat de crear una Guia de contractació pública per denunciar les empreses que violen els drets humans. Hector Grad, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, ho plantejava com “la necessitat de realitzar accions positives contra qui vulnera el Dret Internacional”. A la vegada, Belén Botella, tinent alcalde-regidora d’Assumptes Socials, Sanitat i Igualtat de l’Ajuntament de Roda d’Andalusia, explicava que han creat una iniciativa d’unitat de compra que realitza un seguiment de totes les compres que s’efectuen des de l’entitat i destacava el punt de conscienciació de les persones mitjançant la campanya. Aquesta petició conjunta s’està treballant des de Catalunya a través d’un projecte conjunt entre les organitzacions Nexes, Servei Civil Internacional i Novact.
La contraofensiva d’ACOM
Al Fòrum es va insistir en la necessitat d’una coordinació entre els municipis per tal de fer front a ACOM, organització que funciona com a lobby israelià a l’Estat espanyol. Al llarg d’aquest últim any, vint entitats públiques han estat demandades per ACOM sota l’acusació que les mocions són discriminatòries. Per contra, Marc Brugat, professor associat de la Universitat Pompeu Fabra, va respondre que “si seguim l’argumentari del Tribunal Europeu, en aquest cas la discriminació positiva és correcta jurídicament”, doncs, es tracta de reconéixer els drets humans de les persones palestines que viuen sota les polítiques racistes i d’apartheid israelianes. Itziar Ruiz-Gimenez, professora de la Universitat Autònoma de Madrid, va afegir que “és la nostra obligació protegir quan altres vulneren els drets humans, és per això que s’han de tenir presents les polítiques establertes en el marc de la Unió Europea i gestionar els acords amb Israel o empreses que són còmplices”.
Al llarg d’aquest últim any vint entitats públiques han estat demandades per ACOM argumentant que les mocions són discriminatòries
Per altra banda, es va destacar la intromissió que suposen els atacs d’ACOM a alguns grups municipals. Aida Castillejo, regidora de Ciutadania, Igualtat i Drets Socials de l’Ajuntament de Rivas Vaciamadrid va expressar que “el que fa ACOM és una ingerència claríssima contra governs que han estat elegits democràticament”. Alhora que es posava en dubte d’on ve el finançament d’aquests grups de pressió, ja que tenen la capacitat de respondre en molts fronts i sempre a través de la mateixa persona. Jacinto Gil, jurista i membre del grup Legal Sol, explicava que fa uns anys l’ambaixada israeliana va manifestar el seu suport econòmic. També, la cadena de notícies Aljazeera ho demostrava a través del documental publicat ara fa dues setmanes sobre com Israel està comprant aliances per influir en les decisions polítiques al Regne Unit.
Coordinació en la resposta
Riya Hassan va explicar que el BDS Institucional respon a la necessitat de pensar col·lectivament sobre una estratègia per tal que les institucions públiques demostren la solidaritat i facen inestable la colonització israeliana sobre Palestina. Es tracta, com deia Aida Castillejo, d’exercir la “rebel·lia institucional” amb l’objectiu de fer front a les vulneracions de drets humans i la llibertat dels pobles. Davant les amenaces que el lobby israelià puga realitzar Aida Castillejo afirmava que “no ens pararan, ens tindran enfront sempre ACOM o qualsevol que s’opose als drets humans”.
Amb tot, al finalitzar l’acte es va llegir una declaració de les institucions públiques adherides que tenia per objectiu demostrar la força del Moviment BDS i reafirmar que l’adhesió als Espais Lliures d’Apartheid és una batalla a favor del dret a la llibertat d’expressió i els respecte pels drets humans de les palestines.
