Demà dimecres 7 de juny, com cada any des del 2006, diverses organitzacions, aixoplugades sota el paraigua del col·lectiu “Per una història franco-algeriana no falsificada” (que agrupa, entre d’altres, l’Associació França Palestina Solidaritat, la Lliga dels Drets de l’Home, el Nou Partit Anticapitalista, el Partit Comunista Francès, el sindicat Solidaires o l’Associació de Peus Negres Progressistes), convoquen una concentració a la porta del Cementiri Nord de Perpinyà per protestar contra un homenatge a l’OAS (Organització de l’Armada Secreta), l’organització paramilitar creada l’any 1961 per a la defensa de l’Algèria francesa al final de la guerra d’independència d’aquesta antiga colònia. Cal remarcar que aquest procés de descolonització va ser dels últims a escala mundial i es va caracteritzar per una violència militar i paramilitar que va causar centenars de milers de morts. És en aquest context que, al marge de l’exèrcit francès, es crea a Madrid l’OAS amb l’objectiu de mantenir el territori algerià sota dominació francesa.
La polèmica arrenca l’any 2003 amb la instal·lació, al Cementiri Nord de Perpinyà, d’un monòlit d’homenatge als caps de l’OAS Jean Bastien-Thiry, Roger Degueldre, Albert Dovecar i Claude Pietgs. Un acord entre l’associació promotora de l’estela, l’ADIMAD (Association pour la Défense des Intérêts Moraux et matériels des Anciens Détenus de l’Algérie française), formada per antigues activistes i nostàlgiques de l’OAS, i l’Ajuntament de Perpinyà –que va cedir el terreny–, va fer possible que s’erigís aquest monument d’homenatge als quatre caps de l’OAS, condemnats a mort a principis dels anys 60.
La polèmica arrenca el 2003 amb la instal·lació, al Cementiri Nord de Perpinyà, d’un monòlit d’homenatge als comandaments de l’OAS
Per comprendre millor què va ser l’OAS, val la pena endinsar-se en el currículum personal de quatre dels homenatjats en aquesta estela: Jean Bastien-Thiry fou el cap del comando que intentà assassinar el general De Gaulle l’any 1962; Roger Degueldre fou el cap dels comandos Delta, el braç armat de l’OAS i Claude Piegts i Albert Dovecar foren integrants dels comandos Delta i autors de l’assassinat del comissari central d’Alger, Roger Gavoury, l’any 1961.
Així doncs, a l’entorn del dia 7 de juny (dia de l’afusellament de Dovecar i Pietgs), l’ADIMAD, presidida per Jean-François Collin –membre del Front National–, convoca un homenatge “a la memòria dels afusellats i combatents, morts per l’Algèria francesa” i en particular als caps de l’OAS anteriorment citats, a la porta del cementiri i davant l’estela. Roger Hillel, un dels portaveus del col·lectiu Per una història franco-algeriana no falsificada, afirma que “fins al 2005 no vam descobrir l’existència d’aquesta estela. I no és fins al 7 de juny de 2006 que no fem la primera concentració contra l’homenatge. En paral·lel, constatem que l’estela l’ha col·locat l’ADIMAD amb l’acord de l’Ajuntament, així que mirem de pressionar amb comunicats públics i concentracions als consells municipals perquè la retirin, sense èxit fins al moment”. A l’època, tant l’aleshores batlle Jean-Paul Alduy com el primer adjunt al batlle Jean-Marc Pujol (actual batlle de la capital rossellonesa), declaren que el monòlit tan sols homenatja antics combatents de l’Algèria francesa, obviant-ne la vinculació amb l’OAS.
Aquesta posició de l’Ajuntament no es pot entendre sense recordar que Catalunya Nord va ser una terra d’acollida de milers de pied-noirs (franceses d’ascendència europea, entre les quals moltes valencianes, que van colonitzar el territori algerià durant la dominació francesa) i harkis (algerianes que donaren suport a l’Exèrcit francès durant la guerra d’Algèria), ja que estava directament connectada amb ls ciutat algeriana d’Orà a través del port de Portvendres. Es calcula que aquesta població representa aproximadament un 15% del cens electoral. Aquesta migració massiva, al voltant de 1962, data del la signatura dels Acords d’Évian (on es va pactar l’alto el foc de la guerra i es va ratificar la independència d’Algèria) ha fet aparèixer amb especial intensitat grups de pressió que s’organitzen entorn de la resolució de la guerra d’independència, en alguns casos posicionant-se contra els mateixos acords. Tanmateix, cada 19 de març l’Ajuntament de Perpinyà posa les banderes a mitja asta amb un crespó negre en senyal de dol per la “pèrdua” d’Algèria, a més de desmarcar-se dels actes oficials de memòria organitzats per l’Estat francès.
De tota manera, aquest homenatge mai ha pogut realitzar-se amb tota normalitat gràcies a la mobilització de diverses associacions, partits polítics i sindicats, que convoquen una concentració a la porta del Cementiri Nord de Perpinyà el mateix dia que l’ADIMAD pretén fer l’homenatge. La conseqüència d’aquesta convocatòria és que la Prefectura prohibeix qualsevol tipus de manifestació al cementiri per “risc de desordres públics” i ordena que l’Ajuntament tanqui el cementiri, obligant l’ADIMAD a fer l’homenatge pocs dies després i mig d’amagat.
Tot i això, la demanda de retirada de l’estela continua ben viva; una retirada que només pot ser efectuada per un Ajuntament que per activa i per passiva ha deixat ben clar que no té cap intenció de fer-ho. Hillel explica que l’actual batlle Jean-Marc Pujol els respon, habitualment, que té preparats els diners per a pagar una estela en memòria dels 150 milions de morts provocats pel comunisme arreu del món.
Cada any la Prefectura prohibeix qualsevol tipus de manifestació al cementiri per “risc de desordres públics” i ordena que l’Ajuntament a tancar-lo, forçant l’ADIMAD a fer l’homenatge dies després i mig d’amagat
Però no és només a Perpinyà que hi ha memorials a l’OAS. Arreu de l’Estat francès existeixen desenes de mencions, ja sigui a través d’esteles a cementiris, monuments a places públiques o amb noms de carrers, places o avingudes. Un cas sorprenent, fora de l’Estat francès, és a la localitat de Polop, a la Marina Baixa (País Valencià). L’any 2014, l’ADIMAD havia previst la instal·lació d’una estela similar a la de Perpinyà i un acte d’homenatge a l’OAS amb el consentiment del batlle, però finalment, gràcies a diverses pressions, el mateix Ajuntament va desautoritzar l’acte.
Cal dir que aquesta no és l’única polèmica que afecta l’Ajuntament de Perpinyà en relació al procés de descolonització algerià, i és que darrerament s’ha fet pública la intenció del batlle Pujol de batejar dos carrers de la ciutat amb els noms de Pierre-Sergent, que va ser cap d’estat major de l’OAS-Metròpoli i ex-diputat pel Front National, i d’Hélie de Saint-Marc, militar participant en l’intent de cop d’Estat de l’any 1961 contra el general De Gaulle, motivat per la gestió de la descolonització algeriana. Aquesta decisió, que ha aixecat nombroses crítiques a la ciutat, ha estat defensada pel batlle tot reivindicant la participació dels dos homenatjats a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i obviant el seu rol durant el final de l’ocupació Algèria.
