La vacuna, un fàrmac qualsevol
Per Xavier Uriarte
La vacuna és un fàrmac biològic i químic que s’injecta perquè l’organisme reaccioni. A causa de la seva composició, té un elevat grau de toxicitat, igual que el tenen altres medicaments, com els antiinflamatoris. Amb la Segona Guerra Mundial, moment en què van establir-se els calendaris vacunals, la majoria de vacunes contenien compostos derivats del mercuri, dels quals l’any 2014 es va comprovar que provocaven efectes nocius per a la salut, cosa que va obligar a extreure’n aquesta substància.
Ja durant el segle XX, associacions de sanitaris i metges europeus s’havien oposat a altres vacunes, com la de la verola o la meningitis. I recentment, entre 2009 i 2014, alguns estudis adverteixen de l’impacte que causen les del papil·loma humà o la napea. Així ho admeten les farmacèutiques en els prospectes, segons els quals entre els 35 components químics que inclouen n’hi ha que poden provocar al·lèrgies i, en una de cada deu dosis, irritabilitat, canvis de conducta o trastorns digestius. En una de cada mil o deu mil, les conseqüències arribarien a l’encefalopatia, que tant pot manifestar-se en atacs d’epilèpsia, paràlisis, convulsions o desconnexions neuronals, fins a l’autisme o la mort sobtada del lactant.
Sobretot, el perill es dona en l’etapa de gestió, mentre l’embrió desenvolupa els teixits i els aspectes motrius i cognitius per funcionar com un adult; més tard, entre els 3 i els 6 anys, quan desenvolupa el control dels esfínters, i després, de gran, quan el cos encara és permeable a moltes sensibilitats. Els efectes de les vacunes, doncs, generen impactes molts variats, que entre altres coses deriven en diabetis i canvis d’oxigenació a la sang i lesions òssies, atès que l’alumini d’algunes vacunes fa que, en competència amb el calci i el fòsfor, alteri el funcionament de les tiroides.
A propòsit d’això, el número 14 (2012) dels Quaderns de la bona praxi –que edita el Col·legi de Metges de Barcelona– va inventariar els drets i deures dels professionals i dels ciutadans o pacients envers la vacunació.
Entre els deures dels professionals, esmenta la recepció d’informació per part de l’administració sanitària sobre la composició i els efectes perjudicials de les vacunes. A partir d’aquí, el facultatiu té l’obligació d’obrir una història clínica amb una enquesta prevacunal de deu punts que ha de fer possible el diagnòstic d’indicació o contraindicació, així com la declaració de qualsevol reacció postvacunal.
Per la seva banda, el ciutadà o pacient té el dret a conèixer tots els aspectes relacionats amb la vacuna, a més de la possibilitat de donar el seu consentiment informat i, en el cas de dany postvacunal, accedir a una indemnització per part de l’administració.
Doncs bé: cap d’aquests supòsits avui no es compleixen. Ni s’informa el professional sanitari de manera adequada ni tampoc el ciutadà o pacient rep una bona informació sobre els components i les reaccions postvacunals. Amb prou feines es declaren l’1% de les reaccions adverses, una xifra irrisòria per a una història clínica completa, de manera que l’aplicació i el seguiment d’aquest fàrmac no satisfà els mínims requisits per a una pràctica responsable i confiada.
Si les vacunes no es prohibeixen, és perquè desmuntar aquesta indústria suposaria aturar dinàmiques que econòmicament donen molts beneficis i llocs de treball. El sistema funciona molt bé a l’hora de receptar i gastar, però, en canvi, funciona molt malament si l’objectiu és estalviar i informar que, per reemplaçar les vacunes, només cal combinar una dieta biològica sense gluten i lactosa amb remeis homeopàtics que regulen la flora intestinal. Plantejar això és una necessitat, encara que impliqui obrir la caixa de pandora i alguns no estan disposats a assumir-ho.
Uns medicaments segurs i necessaris
Per Joan Mirabent
Les vacunes són medicaments que s’obtenen a partir de microorganismes morts o atenuats. Són capaços d’activar el nostre sistema immunitari, però no tenen capacitat de produir la malaltia, sinó que provoquen una resposta similar a la que produiria la infecció natural. Vacunar, doncs, és una acció de prevenció primària amb què es vol protegir el cos d’una possible malaltia.
Tot i que, com qualsevol medicament, poden generar reaccions adverses de tipus local –principalment febre o petites molèsties en el punt d’injecció– les vacunes són eficaces i compleixen uns estàndards de seguretat molt alts.
En relació amb el mercuri, que en el seu moment s’havia utilitzat com a conservant en ampolles de dosis múltiples, cal recordar que ara ja no el contenen. Les vacunes que s’administren a Catalunya són monodosi, de manera que no comporten cap risc per a la salut. Igual que, com ha quedat científicament comprovat, no existeix una relació causal entre l’administració de les vacunes i la mort sobtada de l’infant. Al contrari, el nounat que no ha rebut la vacunació per diftèria, tètanus, tos ferina i poliomielitis té un important risc de mort o discapacitat greu. De la mateixa manera que malalties com el xarampió, la parotiditis i la rubèola poden ser també greus i comportar importants complicacions en els adults, com ara pneumònia, encefalitis, ceguesa i fins i tot la mort, raó per la qual és necessària l’administració de la vacuna indicada.
També, un estudi de l’any 1998 sobre una possible vinculació entre la vacuna contra el xarampió, la parotiditis, la rubèola i l’autisme va provocar inquietuds i temors entre la població, ja que alguna bibliografia advertia de possibles efectes nocius. Després, però, es va desmentir i la publicació va ser retirada, ja que no existeix cap relació entre les vacunes i l’autisme.
A part de l’edat infantil, als prevencionistes ens preocupa especialment el segment de dones embarassades, les quals creiem que també han de vacunar-se contra la grip i la tos ferina. No sols perquè les protegeix a elles, sinó també al nadó en els seus primers mesos de vida. Pel que fa a les vacunes indicades per la triple vírica o l’antivaricel·losa, la vacunació ja no seria necessària fins després del part.
Amb tot, l’Agència de Salut Pública de Catalunya recorda la importància de complir amb el calendari de vacunacions sistemàtiques, per així evitar l’emergència de malalties greus que pràcticament havien desaparegut en el nostre entorn. Sense oblidar que, en l’àmbit de la prevenció, cal realitzar diverses mesures universals, com són la rentada de les mans, elements de barrera o consum d’aigua potable, entre d’altres. Una sèrie de protocols que contribueixen a protegir-nos contra certes malalties infeccioses, si bé el nivell d’exposició al risc biològic sovint no és suficient. Per aquest motiu és fonamental respectar els programes de vacunació, ja que, d’altra manera, moltes d’aquestes infeccions poden reaparèixer.
Els professionals de la salut ens regim i actuem gràcies a aquestes guies i pautes de vacunació, les quals es revisen periòdicament tenint en compte que, a causa dels canvis demogràfics i altres factors, sempre poden aparèixer noves malalties. Per tant, i com bé va afirmar el doctor Jules Hoffmann, Premi Nobel de Medicina l’any 2011, “el risc més gran de les vacunes és no posar-les”.
Per tot plegat, podem concloure que les vacunes són medicaments eficaços i segurs, els quals han suposat un dels avenços més importants de la medicina amb vista a salvar moltes vides i que, en cap moment, no han d’excloure l’adquisició d’uns hàbits saludables per part de la població.
Article publicat al número 452 de la Directa.
