Un poble que l’any 1950 tenia 2.700 habitants va passar a ser el principal centre turístic de tot el litoral mediterrani de l’Estat espanyol en la dècada dels anys 60 del segle passat. En algunes guies turístiques actuals se la rebateja com a Beni-York i s’hi detallen algunes dades reveladores: 300 edificis de quinze plantes o més, la ciutat de l’Estat espanyol amb més gratacels que superen els 100 metres d’alçada (26 edificis) o la segona ciutat del món amb més gratacels per quilòmetre quadrat, només superada per Nova York. Obrint la Directa 448, Paula Duran i Derek Thornell escriuen un reportatge sobre el desenvolupament del turisme a la comarca de la Marina Baixa –i, en particular, el municipi de Benidorm– que, juntament amb el creixement urbanístic desmesurat, ha creat un greu impacte en el medi natural. Benidorm és una indústria turística que ha perviscut gràcies a unes tretze famílies, que la van generar i que la mantenen, com són els Devesa, Zaragoza, Barceló, Amor, Pérez Such o Mayor, entre d’altres.
A la secció “Miralls”, Vicent Almela i Nando Server entrevisten Valter de Jesús Leite, pedagog del Moviment dels Sense Terra de Brasil. Des del principi, el moviment ha posat al centre de la seva lluita el projecte pedagògic, engegant “escoles itinerants” dintre dels nous campaments perquè camperols i camperoles –que rarament tenien accés a l’educació– pogueren reconèixer i “entendre les opressions a les quals són sotmesos i així poder canviar la societat”. Valter de Jesús Leite és un d’aquests sense terra, que actualment participa com a coordinador educatiu de l’MST a l’estat de Paranà.
Es pot construir la República al marge de la dinàmica institucional? Obrint la secció d’opinió, Dídac Costa i Larraburu, activista i escriptor, contrasta opinió amb Carme Porta, mare i periodista sobre els passos que creuen que s’ha de seguir per construir una República catalana. Seguint amb la secció, hi trobem un article de Jordi Martí Font sobre l’acolliment dels Jocs Mediterranis a Tarragona. Segons Martí, el “projecte cultural” dels Jocs no existeix, tot i que no us estranyi que aparegui un milió d’euros per fer-lo en un tres i no res.
L’estalvi comunitari no és precisament un invent recent. Fa segles que va començar a utilitzar-se i, en moltes societats, sobretot a l’Amèrica Llatina, és encara avui una pràctica molt estesa. Al “Cruïlla”, Esther Bermejo escriu un reportatge sobre les comunitats autofinançades, que plantegen una forma d’estalvi comunitària al marge dels bancs, a partir de la recuperació de pràctiques ancestrals de l’Amèrica Llatina i el continent africà.
L’estalvi comunitari no és precisament un invent recent. Fa segles que va començar a utilitzar-se i, en moltes societats, sobretot a l’Amèrica Llatina, és encara avui una pràctica molt estesa
Obrint la secció “Roda el món”, Meritxell Freixas escriu un reportatge sobre l’impacte que ha tingut la iniciativa de la hidroleèctrica HidroAysén a Xile i la seva derrota en la lluita contra l’autoorganització social que es va crear com a protesta. Seguint amb la secció, hi trobem un article de Martí Costa Olivé sobre el pla d’escolarització de refugiades a la ciutat de Ioànnina, en una Grècia sumida encara en una greu crisi econòmica i que evidencia una cohesió precària. Tancant amb la secció, hi trobem una anàlisi de Deman Güler, advocat pro-drets humans. Güler analitza com l’ofensiva militar contra la regió kurdosiriana d’Afrin respon en bona mesura a la necessitat del president Erdogan de reforçar el seu lideratge enmig d’una allau de problemes interns.
Un dels estils més popularitzats de l’escena musical en valencià, és el rap. Durant l’última dècada els grups afins a aquest estil s’han multiplicat de manera exponencial. Obrint la secció d’Expressions, la secció de cultura, hi trobem un article d’Àngela Cantador sobre la potencialitat dels grups de música valencians, que cada cop ocupen més espais en cartells de festivals. Si bé és cert que el rap viu un moment fructífer al País Valencià, és tota la música valenciana en el seu conjunt la que es troba en un moment d’efervescència, quant a nivell de creació i producció. Al “Malalletra” hi trobem un poema de Guim Valls titulat “La gorra girada” i que comença així: “Producció de mort en sèrie / ens ha portat fins al capítol / que ara mateix estem veient / amb les antenes del clatell.”
Si bé és cert que el rap viu un moment fructífer al País Valencià, és tota la música valenciana en el seu conjunt la que es troba en un moment d’efervescència, quant a nivell de creació i producció
Obrint la secció de ressenyes, Àlex Romaguera escriu sobre “Operació Urnes”, un llibre de Laia Vicens i Xavi Tedó. Han passat tres mesos i mig del referèndum de l’1 d’octubre, i més enllà dels resultats i les imatges de la ferotge actuació policial, poc sabíem dels seus detalls. Ara, aquest llibre, els autors ens deslloriguen els secrets que expliquen l’èxit d’un esdeveniment que va gestar-se mig any abans de la cita, quan en Lluís –de qui s’ignora la seva identitat real– va encarregar a una empresa xinesa la confecció de les urnes. Xavier Puig signa la ressenya musical, sobre el disc “Corazón y actitud” de Milenrama. El disc consolida la formació com un dels referents dels ritmes espitosos a les comarques gironines. Hardcore de tall clàssic, sense grans sorpreses, però amb un frenetisme a què ens tenen poc acostumades els grups de casa nostra. La ressenya de cinema l’escriu Sergio Delgado sobre el documental “Gurumbé. Canciones de tu memoria negra” de Miguel Ángle Rosales amb fotografia d’Eduardo Montero. Un documental que aconsegueix aprofundir en la realitat de l’esclavitud a Europa i a Amèrica d’una manera precisa i antipopular, i destapa Portugal i les ciutats de Cadis i Sevilla com les portes d’arribada de població africana negra per a l’esclavatge.
A mitjan segle passat, milers de dones van prendre medicaments que contenien talidomida per mirar d’alleugerir les nàusees durant els primers mesos d’embaràs. Anys després, els doctors Widukind Lenz i Claus Knapp van demostrar que la ingesta d’aquest compost fabricat per la farmacèutica Grünenthal havia provocat el naixement de nadons amb malformacions de tot tipus. Tancant la Directa 448, Àlex Romaguera entrevista a la “Indirecta” a Josefina Mompeó, una de les afectades per la talidomida. Va néixer sense cames, amb un braç més curt que l’altre, sense un dit a la mà dreta i vèrtebres rotades.
