Dimecres, 7.35 del matí, Perpinyà. Algú esmorza de pressa abans de començar el dia. Engega la ràdio, que comença a emetre els sons de Ràdio Arrels. És l’única emissora que utilitza el català com a llengua vehicular a la Catalunya Nord. Avui, la locutora entrevista David Bou, periodista d’un mitjà cooperatiu dels Països Catalans que també es pot adquirir en format paper a la Llibreria Catalana de la capital del Rosselló. La cafetera sona mentre el periodista parla sobre els poders que mouen els fils de la repressió contra el sobiranisme a Catalunya.
Des de València, el programa “Lliure directe” de Ràdio Klara entrevista Vicent Almela, que explica la reactivació a Torreblanca d’un macroprojecte urbanístic del 2005 amb 4.000 habitatges, golf i hotels. I, mentrestant, a Ràdio Terra –amb qui col·laborem habitualment– entrevisten Jesús Rodríguez sobre l’operatiu policial de la jornada del referèndum. Precisament, l’1 d’octubre de 2017, amb la creació de l’Agència UO, es teixien llaços entre més de vint col·lectius, que incloïen emissores, com Ràdio Bronka o Ràdio Contrabanda.
La ràdio és un mitjà universal i la Directa s’escola per algunes ones d’arreu dels Països Catalans, però també del País Basc o Itàlia. Fins i tot, entre les sòcies de la cooperativa hi ha una emissora: Boca Ràdio. Cada dimarts a les 10 h del matí, gràcies a Radio Onda Rossa de Roma, més d’una oient escolta l’actualitat dels Països Catalans a través de la veu de Victor Serri, fotoperiodista de la Directa. Juntament amb Onda d’Urto i Black Out, van començar a establir connexions amb nosaltres el 2014, arran del desallotjament del CSA Can Vies, a Barcelona. I dilluns al matí, la veu de la Directa es fa sentir també a Vitoria-Gasteiz des de l’emissora Hala Bedi Irratia i, de tant en tant, a Pamplona amb l’emissora Eguzki Irratia i al conjunt del País Basc a través d’Infozazpi irratia. De més a prop, també ens fem sentir a través de l’antena de Catalunya Ràdio.
Més que mil paraules
La cavalcada de Reis de Girona l’organitza la Confraria de Jesús Crucificat de la ciutat –des de fa dècades–, tot i que les despeses són assumides íntegrament per l’Ajuntament. Malgrat el caràcter públic de l’esdeveniment, els organitzadors no han volgut incorporar una persona negra per fer de Rei Baltasar i la immensa majoria del seu seguici el formen persones pintades escollides a dit per l’organització. Diversos col·lectius i la CUP han reclamat posar fi a aquest “model organitzatiu tancat”, així com incorporar persones negres a l’esdeveniment.
Article publicat al número 446 de la ‘Directa’.
