“Compta amb l’encaix en la línia estratègica del Govern per fer créixer i potenciar el sector català de la ciberseguretat com un sector econòmic dinàmic amb una projecció de futur altament positiva”. Així és com es defineix des de la Generalitat la participació catalana a la fira Israel Homeland Security & Cibersecurity 2016, que se celebra a Tel Aviv del 14 al 17 de novembre, i on s’hi ha desplaçat una delegació de vuit empreses i centres tecnològics de Catalunya encapçalada pel secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró, i el director executiu de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), Joan Romero. “Els participants a la missió empresarial mantindran reunions amb possibles socis comercials i partners tecnològics”, detallen des de l’Agència.
El que no es detalla a la nota de premsa difosa per la Generalitat és quins productes ofertaran les empreses catalanes i amb quins professionals es reuniran a la capital israeliana. “Cada empresa té el seu model de negoci, no entrem en els acords que fan. Nosaltres només ens hem encarregat de captar empreses i centres tecnològics que, per la seva activitat, estiguessin interessats a participar en la fira d’Israel”, apunta una font del gabinet de Premsa i Relació amb Mitjans d’ACCIÓ.
Gil Oren, consultor de l’Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Tel Aviv, donava algunes pistes dels objectius de la missió el passat 20 de juny, durant el seminari Ciberseguretat a Israel: un nou món d’oportunitats. Oren va presentar Israel com “la capital mundial de la ciberseguretat” i va destacar “el rol de lideratge de les IDF (Israel Defense Forces) en aquest camp”. El consultor també va avançar que els participants a la missió empresarial d’aquest novembre rebrien un ajut financer de 760,28 euros “com a borsa de viatge”.
Conferenciants: exèrcit i cossos policials
La llista dels 58 conferenciants de la fira esvaeix qualsevol dubte sobre la naturalesa de l’encontre empresarial. Un dels principals amfitrions és l’exministre de defensa Shaul Mofaz, amb 36 anys de servei a la cúpula militar d’Israel, plenament actiu durant els executius d’Ariel Sharon i Benjamín Netanyahu. També s’han escoltat les veus de Gilad Erdan, ministre de Seguretat Pública; Roni Alsheich, comissionat de la Policia d’Israel; i Benny Gantz, cap de gabinet de les IDF. El ventall s’amplia a l’àmbit internacional, amb les conferències de Jan Jambon, ministre de Seguretat i Interior de Bèlgica; Hans Peter Doskozil, ministre federal de Defensa d’Àustria; Franco Gabrielli, cap de la Polizia italiana; Phyllis A. Schneck, secretària de seguretat del Departament d’Estat dels Estats Units; Ronald H, Augustin, vicepresident dels serveis de seguretat dels Països Baixos; Thierry Vinçon, adjunt del Ministeri de l’Interior de França; Steven Wilson, cap del Centre Europeu de Cibercrim d’Europol i Fabrice Leggeri, director executiu de Frontex, entre d’altres. Aquest últim, entre les seves missions, inclou el blindatge de les fronteres europees a l’arribada de refugiats.
Dues de les empreses que figuren a totes les categories de la trobada són Israel Aerospace Industries (IAI) i Elbit Systems, pioneres en tecnologia dels drons emprats durant les mortíferes operacions Plom Fos i Pluja d’Estiu
La fira bianual compta amb la presència de 159 expositors, 83 companyies de ciberseguretat, 63 companyies de seguretat nacional i 16 espònsors. Dues de les empreses que figuren a totes les categories de la trobada són Israel Aerospace Industries (IAI) i Elbit Systems. IAI és pionera en la tecnologia dels drons i la primera a crear models de vigilància d’aquestes naus no tripulades. El model Heron 1 i Heron TP de l’IAI són freqüentment utilitzats sobre els territoris ocupats de Palestina i especialment sobre la Franja de Gaza. Es tracta de drons amb capacitat de llançament de projectils, concretament fins a quatre míssils Spike, segons denuncia Human Rights Watch. Els drons d’aquesta empresa es van utilitzar l’any 2008 durant l’operació Plom Fos, en què van ser assassinats 1.330 habitants de Gaza –centenars de criatures i una desena de periodistes. També l’any 2006 durant l’operació Pluja d’Estiu, amb unes 400 víctimes mortals. Elbit Systems, per la seva banda, desenvolupa la tecnologia Torch, que s’utilitza en el mur de separació que envolta Cisjordània, en vehicles armats amb control remot, en el sistema de videovigilància Lorros, en millores tecnològiques dels caça bombarders F-16 d’Israel i dels tancs Merkava, en el control remot dels vaixells de la força naval que perimetra Gaza i en el model Hermes 900 de dron amb capacitat de disparar.
Segons un informe de l’Observatori de Drets Humans i Empresa Nord d’Àfrica i Orient Mitjà, en l’àmbit de la ciberseguretat d’Israel, destaca Verint Systems Inc., acusada de subministrar hardware i software per a funcions d’espionatge dels governs de Kazakhstan i Uzbekistan, que van ser utilitzats per capturar opositors. També Nikuv International, presumptament implicada en la manipulació de llistes de votants i resultats finals de les eleccions a Zimbabwe, afavorint la reelecció del president Mugabe; i NSO Group Technologies, fabricant de Pegasus, un malware -virus informàtic- que permet el monitoreig remot i l’extracció completa de dades dels Iphone, segons informació difosa per l’organització Privacy International.
Els productes catalans al servei d’Israel
Quins són els productes catalans que es mostren a la fira? Les cinc empreses i els tres centres tecnològics desplaçats a Tel Aviv centren la seva activitat en àmbits diversos de la ciberseguretat i la seguretat nacional, i algunes d’elles van mantenir una relació directa amb l’extint CESICAT del govern català, un organisme desmantellat arran de l’escàndol sobre el monitoratge d’activistes socials durant l’etapa de Felip Puig. Alphanet Security Systems i Ase Optics Europe desenvolupen tecnologia d’aplicació en els àmbits del control social i militar.
Xavier Torramilans, fundador d’Alphanet, explicava en una recent entrevista a La Xarxa Ràdio que actualment ostenten la licitació de sistemes de videovigilància i centres de control en una quarantena de municipis catalans i en minimitzava el seu abast dient que “avui en dia sap més de tu Google o Facebook” que no pas les càmeres instal·lades al carrer. Detallava que Alphanet fa tasques de consultoria, “què li passa a vostè? I nosaltres busquem les eines”, i cerca les últimes novetats mundials en “software per endevinar comportaments sospitosos, localitzar matrícules no desitjades o fer reconeixements facials”. Ase Optics Europe, per la seva banda, desenvolupa tecnologia d’aplicació militar en l’àmbit de l’òptica i la fotònica: sistemes de visió nocturna i mires telescòpiques adaptables a fusells. Els seus principals productes són el CNOD i el Nitidus, tal com publiciten al seu web.
Reacció del BDS Catalunya
La participació catalana a la fira ha aixecat les queixes del moviment en solidaritat amb Palestina –tal i com també van fer amb la campanya #TestedInCombat–, i el col·lectiu BDS Catalunya, que promou el boicot, la desinversió i les sancions a l’Estat d’Israel pel que anomenen una “política d’Apartheid”, ha emès un comunicat en aquest sentit. BDS considera que la participació de Catalunya a la fira comporta la “complicitat del Govern català amb més de 50 lleis que discriminen els palestins o arabo-israelians”, un fet denunciat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya a través d’un informe que van publicar l’any 2009. “La seguretat nacional és un concepte creat per Israel que es basa en les polítiques de control de la població palestina per reprimir la resistència a l’ocupació”, consideren. Per tot això, demanen que “no s’utilitzi els diners públics de la ciutadania catalana per promoure intercanvis sobre formes de control cibernètic entre institucions israelianes”.
En l’àmbit de l’acció de les societats a l’exterior, el 3 de juny la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell va instar a fer “del respecte dels drets humans una senya d’identitat de les empreses catalanes al món”. Finalment, després d’aquella sessió, el passat 4 de novembre, la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació del Parlament de Catalunya va aprovar, per unanimitat, la proposta de crear un centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior, a proposta de del Grup Català d’Empresa i Drets Humans, format per Lafede.cat i la Taula Catalana per al Pau i els Drets Humans a Colòmbia.
