A l’Amèrica Llatina creix el nombre de mares adolescents cada dia. Tot i no concebre què implica en les seves diferents cosmovisions i cultures, diversos estudis mostren que aquestes joves mares, que en la majoria dels casos no han tingut accés a una educació formal i formen part de minories ètniques i grups marginats, solen veure reduïdes les seves possibilitats i són evocades a situacions de vulnerabilitat. Davant d’una situació alarmant, la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) exhortava fa dos mesos a tots els estats membres a adoptar mesures integrals i immediates per respectar i garantir els drets sexuals i reproductius de les dones.
Segons el Fons de Població de les Nacions Unides, Amèrica Llatina i el Carib és la segona regió, després de l’Àfrica subsahariana, amb més embarassos adolescents. S’estima que el 18% de tots els naixements corresponen a dones menors de vint anys. Dones que, més enllà dels informes, la realitat mateixa de les comunitats humils ens mostra que moltes vegades acostumen a haver de fer-se càrrec de les filles sense la implicació, ni emocional ni material, dels progenitors, comptant sobretot amb les xarxes de suport i cura familiar que representen les àvies, germanes i el sentit comunitari.
“Cinc embarassos diaris en nenes menors de 14 anys a Guatemala, una de quatre nenes és mare abans de fer els 18 a Hondures. […] A Amèrica Central una de cada tres joves és mare abans de fer els vint anys. Les xifres sobre aquesta problemàtica són impactants, sent Amèrica Llatina l’única regió del món en la que s’observa un increment del nombre d’embarassos adolescents, especialment a Mèxic, Guatemala, Nicaragua, Perú, Equador i Paraguai”. Aquest és el missatge principal de la campanya #Queremos ser niñas de Calala Fons de Dones que aquest any està recollint donacions solidàries per a “finançar organitzacions locals d’allà en temes com educació sexual i xarxes de suport”, com explica la seva directora, María Palomares.
“La situació és bastant greu tant a escala regional com a cada país”, segueix Palomares, que aclareix que amb aquesta campanya han volgut ser especialment “curoses amb les diferents realitats culturals” i han decidit invertir la lògica del discurs convencional de què “com que queden embarassades no poden estudiar, perquè, de fet, un alt percentatge de dones que queden embarassades eren analfabetes”. Les donacions, que arriben per ara als 700 euros, es podran fer fins al 31 de desembre, amb la intenció d’arribar als 3.000 que es van aconseguir l’any passat i que han servit per a que petits col·lectius de dones de El Salvador i Hondures, per exemple, segueixin lluitant per un avortament lliure, conscient i gratuït. “No són el més important, però necessitem els fons per mobilitzar-nos en un context de tanta pobresa i de feminització de la pobresa que existeix aquí”, explica Érika García de la Xarxa de Dones Feministes d’Hondures.
Nascuda d’una agressió sexual
A Guatemala, 600 nenes han donat a llum fruit d’una agressió sexual l’any 2016. 680 menors de 15 anys van parir a Paraguai l’any 2014. “En el cas d’embarassos en nenes podem parlar d’agressions sexuals directament, amb tota la problemàtica de salut que comporta, doncs el seu cos sovint no està preparat per desenvolupar un embaràs”, denuncia María Palomares. En moltes ocasions un embaràs i després el part representa posar en perill el mateix cos en el cas de menors de 15 anys. I són greument vulnerables tant la vida de la jove mare com la de la filla que neix. “Jo conec nenes que tenen filles fruit d’agressions sexuals i en alguns casos, inclús hi ha el cas d’una nena d’onze anys, recorren al suïcidi davant d’aquesta falta d’alternatives”, explica Morena Herrera, de la Colectiva Feminista pel Desenvolupament Local de El Salvador.
A Guatemala, 600 nenes han donat a llum fruit d’una agressió sexual l’any 2016 i 680 menors de 15 anys van parir a Paraguai l’any 2014
Calala Fons de Dones es posa a la pell de les dones, adolescents i nenes que pateixen aquesta gran mancança de possibilitats i oportunitats i fa un treball permanent amb petits col·lectius, sobretot de l’Amèrica Central, que empenyen endavant dones activistes i lluitadores locals.
