La Fundació Migra Studium ha presentat avui en roda de premsa el seu informe anual del 2016 sobre el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Tanmateix, enguany l’informe limita les dades al període comprés entre els mesos de setembre i desembre, ja que les instal·lacions van romandre tancades per reformes entre el novembre de 2015 i mitjans de juliol de 2016.
Aquesta fundació vinculada al Servei Jesuïta a Migrants ha el·laborat, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, un dossier on exposen les principals dades recollides gràcies a l’acompanyament que fan als interns al CIE, així com un seguiment, valoració i fiscalització de les condicions actuals d’internament. Tot això és gràcies a la tasca continuada de visites que membres i voluntàries de la fundació venen duent a terme des de fa més de sis anys, en el quals fan acompanyament psicosocial en dos vessants, un preventiu de contacte directe amb els interns i un altre correctiu, dedicada a fer recomanacions de millora de les condicions de vida de les migrants privades de llibertat.
Els darrers quatre mesos de 2016 van passar pel CIE de Barcelona 640 persones, el 86’72% del nombre total d’interns que van passar pel mateix centre durant tot l’any anterior
Els darrers quatre mesos de 2016 van passar pel CIE de Barcelona 640 persones, el 86’72% del nombre total d’interns que van passar pel mateix centre durant tot l’any anterior. Després del pols de l’Ajuntament de Barcelona amb el Ministeri de l’Interior per precintar les instal·lacions i evitar-ne la reobertura, el Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola –encarregat d’estrangeria i de la gestió del centre– va redoblar esforços i ja al mes d’octubre es va arribar a la ocupació total amb dos centenars de persones omplint les cel·les.
En el seu informe, Migra Studium explica que en aquests quatre mesos han pogut dur a terme un total de 414 visites a 146 persones diferents, tots ells homes perquè a la Zona Franca no existeix un mòdul específic per a dones, el que fa que aquestes siguin traslladades a centres com el d’Aluche (Madrid) o Algesires (Andalusia). El perfil d’aquests migrants és divers però destaca que un 44’52% eren joves d’entre 19 i 35 anys i un 15’75% van declarar ser menors d’edat, tot i que finalment només dos d’ells van ser reconeguts com a tal per les autoritats espanyoles. Pel que fa a la seva procedència continuen predominant les nacionalitats originàries del Magrib, principalment Algèria i el Marroc, tot i que també hi ha una presència destacada de persones provinents de països de l’Amèrica Llatina com ara Colòmbia, Equador, Perú i Xile, i de l’est d’Europa, majoritàriament búlgars, rumanesos i albanesos. En darrer lloc, es constata un augment del temps de reclusió, ja que més de la meitat del interns visitats van romandre més de quaranta dies privats de llibertat, apropant-se al límit de seixanta dies establert en el cas de l’Estat espanyol.
Desmuntant el relat oficial
Les devolucions, a diferència de les expulsions, no es consideren tècnicament una sanció i no comporten prohibició de tornada. Es procedeix a executar-les en els suposits de que la persona migrant hagi fet cas omís d’una prohibició explícita d’entrada a l’Estat o per intentar entrar il·legalment al país. És en aquesta darrera casuística on Migra Studium ha detectat que s’han multiplicat per tres els casos, passat del 17’46% de 2015 al 57’53% en els quatre mesos analitzats el 2016. En aquesta tipologia és on s’ubiquen les persones provinents dels Centres d’Estada Temporal d’Immigrants (DETI) de Ceuta i Melilla o persones arribades en situació administrativa irregular, tant en pasteres com directament a ports i aeroports. D’això es conclou que el CIE de Barcelona està absorvint interns procedents d’altres instal·lacions privatives de llibertat d’arreu de l’Estat espanyol, tot això en un moment on el Govern espanyol s’ha quedat sol en la defensa de la seva utilitat i necessitat.
Migra Studium afirma en el seu informe que “el Ministeri de l’Interior continua criminalitzant les persones migrants privades de llibertat en els CIE”. Condiseren que fomenten un discurs fonamentat en l’argument que “s’interna i expulsa persones delinqüents i/o d’alta perillositat”, fet que al seu parer “estigmatitza el conjunt de la població migrant en situació irregular justificant les mesures de control, seguretat i la gestió policial de l’expulsió i l’internament”. Aquest discurs oficial queda desacreditat amb les dades recollides per la fundació, que ha documentat com un 74’66% de les persones internes no presentava antecedents penals i que dels 27 casos de persones que sí en tenien, el 25’92% van ser detingudes a la sortida de la presó, després d’haver completat íntegrament la condemna i degut a la pèrdua d’autorització de residència que això comporta.
El 53’42% de les persones visitades durant el 2016 van ser finalment posades en llibertat sense ser expulsades de l’Estat
Un altre del punts més rellevants de l’informe conclou amb una afirmació contundent: “L’internament s’ha convertit en una pràctica que criminalitza i priva de llibertat moltes persones migrants de forma gratuïta, sense que es porti finalment a terme l’expulsió”. I és que, segons les dades recollides, el 53’42% de les persones visitades durant el 2016 van ser finalment posades en llibertat sense ser expulsades de l’Estat, contravenint un dels principals arguments que utilitzen les defensores del CIE per justificar la seva existència. “S’està fent servir el CIE com un alberg temporal de persones inexpulsables”, ha afirmat durant la roda de premsa Margarita García O’Meany, coordinadora de l’equip de voluntaris CIE Zona Franca de la Fundació Migra Studium.
Les persones qualificades com a “inexpulsables” ho poden arribar a ser per diferents motius: estan indocumentades i no són reconegudes per les autoritats dels països dels quals són originaris, no existeixen acords de readmissió bilaterals, són membres de col·lectius vulnerables que requereixen protecció especial o no hi ha prou pressupost per contractar vols a determinats països. Segons l’entitat “els baixos índexs d’expulsions fan sospitar que s’està fent un ús excessiu i injustificat de la privació de llibertat, el que provoca una vulneració flagrant del dret a la llibertat”.
