Els espais naturals dels entorns del santuari de la Cisa, a mig camí entre Premià de Dalt i Vilassar de Dalt (Maresme) han vist els darrers mesos com s’iniciava una operació urbanística que restava aturada d’ençà que fou projectada el 1992. Aquesta actuació preveu la construcció de 89 habitatges i un parc a la zona propera a l’ermita que li dona nom, que està previst que cupi el 50% de les catorze hectàrees contemplades en el projecte, desenvolupant un model de construcció de ciutat jardí equiparable als implantats als afores d’altres municipis maresmencs, com Mataró o Palafolls, a tocar del Parc Natural del Corredor.
Aquesta actuació tindria un desenvolupament futur al paratge natural de Can Nolla, al sud de la Cisa i a tocar del parc aquàtic d’Illa Fantasia, amb la construcció d’altres 300 habitatges, segons denuncien els membres de la Plataforma la Cisa per Tothom. Un dels seus portaveus és Jaume Batlle, que qualifica el projecte com a “especulatiu” i exposa com aquests dos indrets “són l’únic espai sense urbanitzar de les poblacions i esdevenen un corredor biològic que va de la plana fins al Parc Natural del Corredor, un dels pocs que resten a la zona”.
Aquesta actuació tindria un desenvolupament futur al paratge natural de Can Nolla, al sud de la Cisa, amb la construcció d’altres 300 habitatges, segons que denuncia la plataforma La Cisa per Tothom
Batlle reivindica també que aquest és un indret amb “moltes restes arqueològiques i de confluència de torrents amb molta identitat” i posa d’exemple el tradicional Aplec de la Cisa celebrat cada primer de maig. Finalment, el portaveu de la Plataforma –que la setmana passada va aplegar prop de 200 persones en una marxa reivindicativa– diu que el projecte no té “bon pla d’inundabilitat” que tingui en compte els impactes d’urbanitzar un terreny boscós.
Un projecte d’origen dubtós
Els orígens de l’operació cal cercar-los l’any 1985, quan el Pla General Urbanístic de Premià de Dalt va declarar el paratge de la Cisa com a sòl urbanitzable. L’any 1999, explica Batlle, “van entrar les màquines, però es va poder parar perquè no s’havia planificat l’actuació a Vilassar de Dalt”.
Els orígens de l’operació cal cercar-los l’any 1985, quan el Pla General Urbanístic de Premià de Dalt va declarar el paratge de la Cisa com a sòl urbanitzable
És aquell context que es crea la plataforma Salvem la Cisa, de la qual és hereva l’actual organització, per denunciar el caràcter especulatiu d’aquella operació. Així ho apuntava un article publicat al setmanari El Triangle el setembre de l’any 2000, on exposava que l’aleshores regidora de CiU a Premià de Mar, Maria Antònia Xivillé, era propietària de part dels terrenys urbanitzables de la Cisa i alhora membre de la junta de compensació del Pla Parcial que l’havia de regular.
La mateixa publicació posava també de manifest que els terrenys de Can Nolla eren propietat de l’empresari tèxtil Olegario Soldevilla i Godó –mort el juny de 2013–, una persona propera a Jordi Pujol amb qui va coincidir al consell d’administració de Banca Catalana i propietari de l’emblemàtic Hotel Majestic.