Que les vostres decisions responguin a les vostres esperances, no a les vostres pors
Nelson Mandela
Menjar és un acte polític, i aquesta setmana especialment i les que vindran, ens toca decidir de quin costat estem, donat que s’inicia a Barcelona una etapa de treball importantíssima que ens pot portar a dos nous escenaris, i només de nosaltres dependrà cap a on girin les tornes. S’està gestant el que pot ser el naixement d’un supermercat cooperatiu, seguint el model del Food Coop de Brooklyn i de tants altres models en ciutats d’arreu. I aquest projecte em suposa personalment unes pors i unes esperances que intentaré explicar tot seguit.
Pel que fa a les pors, en primer lloc, se’m fa contradictòria la idea de lluitar per la sobirania alimentària i, per tant, contra el capitalisme, des d’un supermercat, donat que en la dinàmica depredadora del capitalisme, els supermercats i les grans cadenes de distribució s’han convertit en peça fonamental dintre del Sistema Alimentari Global, lluny d’aportar a “el dret de les persones a aliments adequats des del punt de vista saludable i cultural, obtinguts a través de mètodes sostenibles i ecològics, i el dret a definir els seus propis sistemes alimentaris i agrícoles” que la sobirania alimentària ens proposa, segons Via Campesina.
A l’Estat espanyol, aquesta realitat es tradueix en el fet que cinc grans cadenes de distribució d’aliments (Carrefour, Mercadona, Eroski, Auchan i El Corte Inglés) controlen més del 55% d’aquesta distribució
Els supermercats convencionals promouen, entre d’altres, unes polítiques de producció basades en la sobreproducció i posterior malbaratament d’aliments, dues eines elementals pel capitalisme, que necessita aquestes polítiques per continuar la seva reproducció i pertinent expansió, que no veu paisatges sinó matèries primeres: és, precisament, el model productiu actual, i no la humanitat, qui destrueix la naturalesa, incloent-hi la potencialitat de l’ésser humà.
En el cas de l’Estat espanyol, aquesta realitat es tradueix en el fet que cinc grans cadenes de distribució d’aliments (Carrefour, Mercadona, Eroski, Auchan i El Corte Inglés) controlen més del 55% d’aquesta distribució; de fet, el 24% de la quota de mercat correspon només a Mercadona.
A més, en els darrers anys i vist el boom dels productes ecològics, el capitalisme, que tot ho devora, ha optat per apoderar-se també d’això, i l’agricultura ecològica s’ha convertit en un nínxol de mercat més dins de l’economia capitalista; avui dia m’atreviria a dir que tots els supermercats convencionals han optat per vendre productes ecològics. Però són productes locals o vénen de l’altra punta del globus? Paguen un preu digne a qui produeix l’aliment? Si van embolcallats de plàstic, segueixen sent ecològics? Es tracta d’aliments de temporada o seguirem fent veure que a la natura no hi ha estacions? Sovint les respostes són negatives i, per tant, aquesta aposta per l’ecològic, lluny de ser motor de transformació, és pur negoci amagat de bona fe i es converteix en blanquejador del capitalisme. L’ètica feta pols.
Aquesta aposta per l’ecològic, lluny de ser motor de transformació, és pur negoci amagat de bona fe i es converteix en blanquejador del capitalisme
La idea d’un supermercat cooperatiu pot pretendre de per si trencar la relació social d’explotació de la força de treball i l’acumulació de la riquesa per part dels “homes de rapinya” del capitalisme, per passar a socialitzar la riquesa i aportar així justícia, igualtat i democràcia. “Produir per la solidaritat, no pel mèrit”, com diu Josep Manel Busqueta.
Però si després no implementem aquestes lògiques solidàries no només entre les treballadores sinó també amb la petita i mitjana pagesia, així com amb el medi ambient; si, per tant, aquest supermercat treballa en forma de cooperativa però ven i distribueix productes que, com a les grans cadenes de distribució, refermin les injustícies globals i la destrucció del planeta; si no actuem amb fermesa en unes maneres de treballar que tinguin la sobirania alimentària com a horitzó de la nostra proposta, aleshores haurem caigut nosaltres també en blanquejar el capitalisme.
Afronto aquesta etapa, però, amb grans esperances, perquè aquest supermercat cooperatiu pot ser una finestra, una oportunitat, l’espurna que encengui la flama d’un nou model de consum i de transformació social. Es tracta, com deia Angela Davis, de “deixar d’acceptar les coses que no podem canviar, i canviar les coses que no podem acceptar”.
La meva utopia és comprar directament a pagès, però en un país com el nostre on ja el 90% vivim en entorns urbans, aquesta aposta es fa cada vegada més difícil
La meva utopia és comprar directament a pagès, però en un país com el nostre on ja el 90% vivim en entorns urbans, aquesta aposta es fa cada vegada més difícil. Després, i sense oblidar la compra directa, entren les cooperatives de consum, que tot i engegar amb èxit els primers anys, veiem com darrerament s’han estancat. I si volem apostar per la sobirania alimentària, crec que ens cal afrontar el debat de què fer perquè el missatge arribi a un gruix social de la població a qui no està arribant o que no el considera una emergència.
Sense voler que aquest supermercat suposi un substitut per la compra directa i les cooperatives de consum (més aviat una eina per ajudar-les en tant que unim esforços i compartim estructures i coneixements), i sense pensar que sigui la solució a tots els problemes, però aquest nou model de supermercat sí que pot suposar un motor de canvi, una nova eina per aquest gruix de la població a qui no hem arribat, un trampolí per apropar-nos a la sobirania alimentària des de la confiança i esperança mútua.
Caldrà, això sí, bolcar-nos amb la petita i mitjana pagesia de proximitat i agroecològica tenint en compte que la distribució en serà el pal de paller, amb les productores que aposten pel cooperativisme, amb projectes amb vessant social, eliminar al màxim els plàstics i tot tipus d’envasos, potenciar la compra a granel, fer pedagogia sobre el malbaratament alimentari, cuidar i respectar tots els racons del país, buscar sinergies amb altres projectes i mirar d’unir esforços i mancomunar estructures… Utòpic? Segurament, però com deia Eduardo Galeano “la utopia serveix per caminar”… Caminem?
