“Dues ciutadanes de nacionalitat colombiana són identificades i detingudes a les portes del Consolat de Colòmbia, malgrat tenir la documentació en regla. Una és enviada al CIE de la Verneda i retinguda durant set hores. L’altra és transportada fins a la Comissaria de la Concepció, on se l’obliga a despullar-se i se li practica un registre vexatori. El cas arriba fins al Defensor del Pueblo, qui atura la investigació en veure que l’atestat policial contradiu la versió de les dones colombianes”. Aquest és un dels casos que han tractat des del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) per a Víctimes de Racisme de l’organització SOS Racisme. Nascut l’any 1992 amb el nom d’Oficina d’Informació i Denúncia, des del col·lectiu han acompanyat més de 9.000 persones que han viscut diferents formes de discriminació o agressions de caràcter racista i xenòfob. Ara, poc més de 25 anys després, l’entitat ha seleccionat 25 casos d’abusos que recullen 27 històries personals per acompanyar la publicació (IN)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2017, un document que es farà públic avui coincidint amb el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial. El 21 de març de 1960, la policia va obrir foc i va matar a 69 persones en una manifestació pacífica contra lleis de l’apartheid que es realitzava en Sharpeville, Sud-àfrica.
SOS Racisme ha classificat els casos en tres tipologies, que agrupen vuit categories. La primera d’elles fa referència a les agressions, ja sigui de cossos de seguretat pública, de seguretat privada, entre particulars o per part de l’extrema dreta. En segon lloc agrupen discriminacions laborals, en serveis privats o en l’accés a drets socials. Per últim, també classifiquen els abusos referents a discurs d’odi. Tot i que és un recull, els casos són paradigmàtics de situacions racistes que es viuen cada dia a Catalunya i l’Estat espanyol.
Violència per l’origen
Un dels casos més mediàtics dels 25 és el de Wilson Pacheco, qui l’any 2002 va morir ofegat després de rebre una pallissa i ser llençat a l’aigua del Maremàgnum de Barcelona per dos porters de discoteca i un vigilant de seguretat en intentar entrar al local Caipirinha junt amb uns amics d’origen equatorià, com el mateix Pacheco. Els tres perpetradors van ser condemnats a tretze anys de presó, però per SOS Racisme “la no aplicació de l’agreujant de racisme va ser un punt negatiu a la sentència”, que es va publicar dos anys després de la mort del jove. Tot i que aquest és l’únic homicidi de la llista, l’origen de l’agressió es trobava en l’aplicació racista del dret d’admissió, un fet denunciat per l’entitat en múltiples ocasions, com al Jamboree de Barcelona o alguns locals del Masnou, i que a la Directa hem pogut comprovar.
Les agressions de cossos policials també estan representades al recull dels 25 anys del SaiD i en molts casos també han estat coberts pels mitjans de comunicació. És el cas del guardià urbà de Barcelona que va ser condemnat a un any de presó i 10.000 euros d’indemnització després de trencar la mandíbula a un home de Bangladesh a una zona sense càmeres de la comissaria de Ciutat Vella de la GUB l’any 2011. Tot i que el ministeri fiscal i l’acusació particular demanaven també una condemna per un delicte contra la integritat moral –amb els agreujants de racisme i xenofòbia i el caràcter públic de l’acusat–, el tribunal va decidir absoldre l’urbà d’aquest delicte en la sentència que es va publicar el passat any.
Extrema dreta i islamofòbia
En el cas de l’urbà, l’acompanyament d’entitats com SOS Racisme va ser important a l’hora d’aconseguir una condemna als acusats. Però en altres casos, la vulnerabilitat de les víctimes del racisme pot fer “que si no compten amb uns recursos concrets que els donin estabilitat personal poden entrar en una espiral de declivi”. L’any 2003 un grup de neonazis va organitzar una trobada il·legal al barri de Ca n’Anglada de Terrassa. Segons l’informe, allà van agredir brutalment un home, “arribant a travessar-lo amb una espasa japonesa”. La seva “delicada situació personal, agreujada per l’agressió patida, dificulta el seguiment del cas i el desenvolupament del procés penal contra els seus agressors, que mai van arribar a ser jutjats”.
A Lleida, una dona va haver d’abandonar la ciutat després de rebre l’assetjament veïnal durant mesos per part d’un grup de clients d’un bar de baix de casa seva
El mòbil islamòfob també s’amaga darrere de moltes de les agressions. L’any 2017 un home rebia una navallada a la boca per part d’una persona que penjava cartells contra la construcció d’una mesquita després de cridar-li “¡Hijo de puta, vete a tu país, moro de mierda!”. A Lleida, una dona va haver d’abandonar la ciutat després de rebre l’assetjament veïnal durant mesos per part d’un grup de clients d’un bar de baix de casa seva. Després de denunciar-ho, la situació es va expandir pel barri, un fet que la va fer marxar i actualment “viu una nova vida a França”.
El racisme, institucionalitzat
El 2003, a SOS Racisme van rebre una trucada d’una mestra d’una escola pública de Vilanova i la Geltrú. El director de la seva escola, avalat per un tècnic del Departament d’Ensenyament, havia dit a dues nenes de l’escola que no podien portar el vel per anar a l’escola. L’entitat, després de parlar amb el departament, va fer arribar la normativa al claustre i finalment el director va rectificar la seva decisió. Per l’entitat, “es tracta d’un cas rellevant perquè quinze anys després, tot i els canvis socials que podrien haver suposat una transformació de consciències, tot i que la normativa és clara en aquest àmbit, continuem rebent situacions d’aquestes característiques. Casos que són importants perquè suposen la vulneració d’almenys dos drets: el dret a l’educació i el dret a la llibertat religiosa”.
La sanitat també ha estat un altre focus de discriminació per SOS Racisme, especialment des de l’aprovació del Reial decret 10/2012 impulsat pel Partit Popular
La sanitat també ha estat un altre focus de discriminació per SOS Racisme, especialment des de l’aprovació del Reial decret 10/2012 impulsat pel Partit Popular (PP), que restringeix l’accés de les persones migrants a la sanitat pública. A l’informe, el col·lectiu recull el cas d’una parella que tot i tenir una filla amb la nacionalitat espanyola, es van veure privades del dret a la sanitat l’any 2013. “En aquest cas vam aconseguir que els ascendents poguessin recuperar el dret a la sanitat: la sentència del tribunal del social condemnà a l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) a admetre’ls”, expliquen al recull. Tot i això, després de sis anys des de l’aplicació del decret i tot i les normatives autonòmiques per donar cobertura sanitària, “encara es donen situacions de vulneració de drets que cal atendre i denunciar perquè cap persona quedi sense assistència sanitària pública”.
Precisament, el primer polític a ser jutjat per un delicte d’odi a l’Estat espanyol era del PP. Va ser Xavier Garcia Albiol per les seves declaracions contra el col·lectiu gitano-romanès en el marc de les eleccions municipals de Badalona de l’any 2010. El candidat del PP va ser absolt, tot i que ara el cas es troba en mans del Tribunal Europeu de Drets Humans. A SOS Racisme temen “les conseqüències a escala política i social del missatge que emet aquesta sentència, emparant el discurs de l’odi si s’utilitza per motius electoralistes. En un context de creixement dels partits d’extrema dreta a diferents països europeus, aquesta sentència ofereix un molt mal auguri”.
