El lleidatà Salvador Seguí (1887-1923) fou un personatge clau en les lluites obreres d’inicis del segle XX. Conegut popularment com el Noi del Sucre va ser un destacat dirigent de la CNT que va jugar un paper decisiu en la vaga de l’empresa elèctrica la Canadenca, que va desembocar en una vaga general que aconseguiria la jornada laboral de vuit hores.
Precisament a aquestes “8 Hores” fa referència el títol de la novel·la gràfica signada pel dibuixant Alfons López i el guionista Pepe Gálvez que vol homenatjar la seva figura i la seva contribució a l’avanç de les reivindicacions dels treballadors, i ho fa d’una forma documental, situant El Noi del Sucre en el centre de l’evolució dels esdeveniments, però sense acaparar el protagonisme d’una història que al cap i a la fi va ser col·lectiva. I on no arriben les imatges, per fer més comprensible la crònica d’aquells fets, ho fan uns textos que ens situen en el necessari context.
Aquestes imatges, però, són les que mereixen l’interès del lector, ja que estan sàviament concebudes, amb un realisme poc canònic, ben bé es diria que llibertari, que sovint reprodueix paisatges urbans de la Barcelona de l’època, i que sobretot crida l’atenció perquè només ha triat quatre colors: el blanc, el negre, el gris i un groc fosc tirant cap al whisky, tot barrejat amb el que semblen uns cops de pinzell fets amb aquarel·la.
