Hostalatge en clau pedagògica

En un context en el qual la retòrica del creixement del turisme rural i sostenible per evitar el despoblament impregna els discursos institucionals i se situa com la promesa de salvament, observem iniciatives que aposten per una mirada crítica de l’hostalatge i d’aquest tipus de turisme.

“M’agrada pensar que som un sostre per la gent que està de pas”, relata Mireia Font de Casa Leonardo a Senterada (el Pallars Jussà). Ella ve d’una família que va mantenir una posada des de 1913 fins a 1975. Recuperant aquesta tradició familiar, Casa Leonardo va obrir el 2001 com a establiment de turisme rural. Font explica a la Directa que la marca de quin tipus de turisme fa és un aspecte que se li escapa perquè el que desitja és “una comunitat saludable i un medi cuidat”. De fet, posa l’accent en el vincle amb la gent del poble i en quin tipus de servei proactiu pot oferir.

Per això, descriu la pagesia local com a gestora del patrimoni natural i cultural on viu i remarca el vincle que hi manté. Segons Font, les seues veïnes són aquelles que cuiden el paisatge, que és l’atractiu principal per a les persones que acull. “Per tant, compre a aquestes veïnes perquè vull que visquen bé”, conta alhora que expressa que va obrir la casa “fent les coses amb sentit comú”.

Allotjar a xicoteta escala

Cal Calsot és una xicoteta casa rural als peus del parc natural del Cadí-Moixeró, en el municipi de Montellà (la Cerdanya). Marc Garcia i Lídia Díaz van agafar el relleu d’aquest habitatge el 2011. Una masia que, segons expliquen, sempre havia estat habitada respectant l’entorn on es troben i que ofereix hostalatge per una desena persones. Tot i que plantegen aquest projecte de vida des de la implicació de les visites, l’alimentació ecològica o la compra a l’engròs i de proximitat, Díaz afirma que “no som tot el que voldríem ser”.

“És impossible que el turisme no deixe empremta i la nostra activitat té aquest problema, tot i intentar minimitzar-lo”, lamenta Díaz. Amb tot, assumeix aquest doble vessant d’un turisme que alhora pot ser vector potencial de transmissió de valors i de coneixements. De fet, Díaz afegeix que és fonamental una protecció rigorosa d’aquests espais naturals o rurals “i això no depén només de projectes com els nostres”.

Un altre exemple d’aquest tipus d’hostal a xicoteta escala, que funciona a través d’una perspectiva crítica amb l’activitat que duen a terme, l’observem també a la Casa Refugi El Boixar del parc natural de la Tinença de Benifassà (el Baix Maestrat). Fa ara deu anys, arran de la crisi de la indústria del moble i per motius de jubilació de les antigues propietàries, Joel Garcia va decidir reprendre aquest negoci i manera de viure.

Garcia parteix del fet que la gent no visita aquest allotjament, sinó l’entorn que l’acompanya. Amb això, defensa un turisme respectuós amb el medi ambient, no massificat, de grups reduïts i puntual. Quant al terme sostenibilitat, Garcia assegura que, més enllà d’una etiqueta que qualificara de “sostenible” el seu comerç, ser sostenible implica reduir el consum i l’empremta ecològica, perquè aquesta siga mínima. “El terme ha estat consumit des de tants llocs, empreses i institucions, a través de l’ecoblanqueig [greenwashing], que només ho gasten per vendre més”, denuncia. Per això, explica que la conscienciació i la pedagogia també són fonamentals per a evitar que les visites malbaraten llum, calefacció o altres recursos pel fet de tenir l’allotjament ja pagat.

Fer pedagogia ambiental

Més al sud, trobem la Riera d’Agres (el Comtat), a les faldes del parc natural de la Serra Mariola, allotjament que va començar a caminar de la mà de Carles Ferrandiz i Sari Abad. Com a granja escola, han desenvolupat itineraris, així com tallers, al voltant de matèries primeres com ungüents o flautes de canya, que estan dirigits a xicalla des dels dos anys fins a estudiantat universitari. “La nostra lluita sempre ha estat el que és bàsic: que la gent conega el seu entorn per estimar-lo”, explica Abad. Des de fa ben poc, tracten de cercar altres fórmules i han estat punt de trobada de persones que formen part d’altres projectes, com Tornallom, el mapa d’iniciatives econòmiques solidàries al País Valencià, o Enginyeria sense Fronteres.

En el seu cas, de l’inici conceben la sostenibilitat com una eina per a conscienciar, estimular i obrir els ulls a unes maneres de viure en comunió amb el territori. “Especialment, la gent que ve de les ciutats no ho veu perquè està molt normalitzat en la seua vida. Per això, la nostra consciència és el dia a dia”, relata Abad. Per ella, la premissa “si no fas res, no t’equivoques” ha estat el motor principal d’aquesta iniciativa.

Encara més, el projecte pioner amb el qual es van inspirar des de la Riera és el Mas de Noguera, que s’alça entre les comarques de l’Alt Palància i l’Alt Millars. Aquest establiment és vital pel que fa al desenvolupament d’un turisme que seguisca criteris de sostenibilitat al País Valencià perquè va nàixer el 1982. Les seues promotores es van organitzar en forma de cooperativa de treball associat per “viure i treballar del medi rural i buscar alternatives reals al declivi d’aquest medi”.

Entre moltes altres tasques, han desenvolupat un centre educatiu, de turisme agroecològic i de divulgació de la sostenibilitat. “Des del nostre naixement, treballem conceptes com l’agricultura ecològica o les energies renovables, quan amb prou feines existien o eren desconeguts”, afirmen. A més, compten amb una granja, hortes ecològiques –producció de farina–, aerogeneradors, plaques solars i una depuradora que funciona amb mètodes naturals, recursos que també fan servir per a la multitud de formacions i animacions que ofereixen. Les seues premisses han estat sempre la cooperació, l’autogestió, la sostenibilitat, la recuperació del patrimoni i la formació.

Donar hostalatge des del cooperativisme

El model cooperatiu està força consolidat en molts d’aquests projectes de vida i econòmics basats en l’hostalatge. Per una banda, permet un ingrés gairebé continuat a través de l’acomodació i dels àpats i, per l’altra banda, permet dur a terme tasques de dinamització i educació vinculades a la cura de l’entorn, de la terra o de la comunitat. Unes característiques que atrauen molts col·lectius urbans per la transformació social als medis rurals.

A la mateixa comarca que el Mas de Noguera, a l’Alt Palància, descobrim també La Surera, un espai d’encontres rurals al poble d’Almedíxer. En aquest alberg de la serra d’Espadà, cerquen consolidar un projecte econòmic, rural, cooperatiu i obert per dinamitzar el seu territori a través de la cooperativa de treball associat Canopia Coop. Des de la seua creació en 2016, gestionen aquest alberg com espai d’allotjament i com a lloc d’encontre i d’intercanvis, darrerament vinculats amb la pràctica artística o la recuperació de sabers tradicionals.

Al Bages trobem l’alberg els Caus de Mura, al municipi del mateix nom, que s’ha consolidat també com un espai on desenvolupar encontres, formacions o colònies des de la perspectiva de l’economia social i solidària. Les persones promotores van decidir recuperar una antiga casa de colònies, cinema i teatre d’aquesta localitat que havia quedat en desús, llavors en propietat del bisbat de Vic, i que van habilitar amb suport financer de Coop57. Ferran Martínez, soci fundador, explica que el projecte naix de la voluntat de treballar al poble on viuen cuidant les formes i tenint cura de cada pas.

Per això, aquest projecte se sosté sobre quatre pilars: el cooperativisme, la cura de les relacions, la sostenibilitat i l’origen dels productes. De fet, assumeixen els costos de distribució de certs productes que ofereixen projectes veïns, els quals no es distribuïen fins ara a Mura, i que “donen sentit a la nostra filosofia i valors”, segons esmenta Martínez. Si més no, veuen la sostenibilitat com a paradigma llunyà en un poble on gairebé la totalitat de la gent viu del turisme. “Si pot existir el turisme sostenible, s’hauria de repensar des de quina proposta, mirada i acollida es planteja una destinació cap al turista qui, alhora, ha de respectar directament l’entorn”, conclou fermament, a l’hora que obri la porta a noves iniciatives que tinguen en compte la cultura, l’ecologia i la transformació social com eixos vertebradors.