En certs entorns està creixent el debat de les maternitats subversives o les paternitats conscients. Grups de suport, llibres, xerrades i fins i tot articles en diaris generalistes aborden les incoherències d’un sistema sociopolític que relega la reproducció i les cures als darrers llocs de les seves prioritats. També és cert que molts d’aquests debats no aborden les opcions que hi ha de crear una família. S’acostuma a donar per fet que la manera és “fer” criatures o, com a molt, començar processos d’adopció.
En pocs entorns es coneix l’opció de l’acolliment familiar. I per això es va impulsar l’edició de Pintas mucho, un llibre que és una cercavila de vinyetes on Flavita Banana, Cristina Bueno, Monstruo Espagueti i Lyona ens expliquen la seva experiència fent tallers d’il·lustració en centres residencials d’acció educativa (CRAE). Les il·lustradores també posen el seu art al servei de les adolescents que hi viuen perquè ens expliquin la seva quotidianitat. El llibre explica que la maternitat i la paternitat es poden concebre com una forma d’acompanyament temporal
i ens pregunta si podem pensar-nos com a família d’acollida.
