L’aparició de la intel·ligència artificial generativa ens situa davant d’un suposat escenari de múltiples oportunitats i avantatges, però aquest panorama d’entusiasme és només un miratge que desdibuixa el veritable caràcter opressiu i invasor d’aquesta tecnologia. Per mitjà d’un discurs publicitari enganyós, les empreses desenvolupadores la presenten com una solució per a qualsevol mena de problema. Però, a la pràctica, està causant més danys que beneficis en els àmbits on s’està utilitzant. Això desencadena una controvèrsia global al voltant de la legalitat, l’ètica i la seguretat d’aquest nou model de negoci basat en l’extracció i la comercialització de dades allotjades a internet.
El 2022, la indústria creativa va ser la primera a rebre l’impacte d’aquesta tecnologia i la més perjudicada després del llançament dels principals serveis comercials generatius, com Stable Diffusion, Midjourney, Dall-e i ChatGPT, entre d’altres. Anunciada i oferta com una “eina creativa”, la realitat és que la IA generativa s’ha desenvolupat per funcionar com un sistema de plagi automatitzat a gran escala. S’afirma que és capaç de crear obres noves i originals, però és només una de les moltes fal·làcies que les empreses tecnològiques utilitzen per vendre els seus productes. Els serveis d’IA generativa només poden reproduir un resultat de treballs existents a les seves bases de dades, no poden crear res des de zero. L’únic que fan aquests programes és presentar a les usuàries resultats que corresponguin a les indicacions que hagin demanat. Escriure una indicació no converteix ningú en il·lustrador, dissenyador o escriptor. L’aptitud artística es desenvolupa amb el temps i per mitjà de l’experimentació. És un procés, no un resultat instantani.
No hi ha creativitat en una obra generada automàticament per algoritmes, perquè aquesta és una capacitat humana que ens permet pensar més enllà dels límits establerts, i ens anima a imaginar i crear obres úniques que aconsegueixen transformar-nos com a individus. L’objectiu de les empreses desenvolupadores no ha estat mai ajudar els artistes, sinó oferir un servei al qual altres empreses podrien acudir i, d’aquesta manera, prescindir dels professionals creatius i afavorir la reducció dels costos laborals i l’augment dels seus beneficis.
L’objectiu de les empreses desenvolupadores no ha estat mai ajudar els artistes, sinó oferir un servei al qual altres empreses podrien acudir i, d’aquesta manera, prescindir dels professionals creatius i afavorir la reducció dels costos laborals i l’augment dels seus beneficis.
La clau d’aquest conflicte rau en la forma en què aquestes companyies extreuen dades per entrenar els seus models generatius. L’empresa StabilityAI va aconseguir des de l’inici de les seves activitats eludir la legislació europea vigent en matèria de Privacitat i Protecció de Dades mitjançant la utilització d’una organització sense ànim de lucre anomenada LAION, amb seu a Alemanya, que va fer un raspatge massiu de dades de tot el contingut d’internet, tot reivindicant “finalitats de recerca”. D’aquesta manera, va obtenir l’autorització que li permetria apropiar-se d’aproximadament 6.000 milions d’imatges sense sol·licitar el consentiment obligatori de les autories d’aquestes, i després transferir aquest vast conjunt de dades al seu model de negoci generatiu de Stable Diffusion. Aquesta pràctica constitueix una violació de la llei de propietat intel·lectual i de la llei de privacitat i protecció de dades, perquè aquest conjunt de dades no només conté obres amb drets d’autoria, sinó que també inclou informes mèdics, dades biomètriques i altres registres privats i sensibles de milions de persones, a més d’abundant material pornogràfic i CSAM (abús sexual contra infants i adolescents) verificat per l’Observatori d’Internet de la Universitat de Stanford.
Actualment, no existeix cap servei d’IA generativa que sigui ètic o lícit. Tots, sense excepció, vulneren drets fonamentals en basar-se en el mateix conjunt de dades amb què es va formar Stable Diffusion. La manera de procedir d’aquestes grans empreses multimilionàries ha estat, i continua sent, de forma intencionada, perjudicial per a la comunitat artística. Perquè no només no s’ha sol·licitat el consentiment explícit dels autors, sinó que tampoc s’ha plantejat una compensació econòmica per l’explotació de les seves obres. Sam Altman, director executiu d’OpenAI, va admetre el maig de 2023 que havia infringit els drets d’autoria amb ChatGPT. I no era l’únic. Diverses d’aquestes empreses també van afirmar que, si no infringissin aquests drets, no haurien pogut desenvolupar els seus programes amb la qualitat requerida, perquè, segons les investigacions, les dades més valuoses s’obtenen a partir d’obres que han estat creades per professionals.
Tal com recollia al mes de juny el diari The New York Times, executius, advocats i enginyers de Meta “van debatre la possibilitat de recopilar dades protegides per drets d’autoria a través d’internet. Fins i tot si això implicava enfrontar-se a demandes. La negociació de llicències amb editors, artistes, músics i la indústria del periodisme trigaria massa, segons deien”. Declaracions com aquesta no són una demostració d’honestedat i transparència sobtades, sinó que es produeixen com a resultat de les nombroses denúncies públiques interposades per artistes i grans empreses preocupades per la infracció dels drets d’autoria en relació amb les seves marques. Molly Crabapple, reconeguda artista i escriptora nord-americana, que es troba entre els creadors afectats, va resumir aquesta situació en una frase: “Ens enfrontem a un robatori corporatiu massiu d’obres d’art”.
El propòsit de les Big Tech, per mitjà de la IA generativa, és despullar els artistes dels seus drets com a autors i privar-los de la possibilitat de desenvolupar la seva professió en condicions de treball dignes. La indústria creativa no necessita aquesta eina perquè “la IA generativa no és realment útil”, tal com va afirmar Meredith Whittaker –presidenta de Signal i cofundadora de l’AI Now Institute– a la cimera d’intel·ligència artificial Washington Post Live. L’executiva va ser categòrica en expressar que “Silicon Valley funciona gràcies a les exageracions del capital de risc, i aquest capital risc necessita exagerar per tenir una rendibilitat en la inversió, perquè el que necessita és una oferta pública inicial o una adquisició. Ningú no es fa ric perquè la tecnologia funciona, sinó sempre que la gent cregui que funciona el temps suficient perquè una d’aquestes dues coses els doni diners”. Si entenem la democràcia com un sistema que promou i permet el respecte als drets de les persones, es podria dir que les pràctiques d’aquestes empreses no són democràtiques, sinó més aviat maniobres més pròpies d’un totalitarisme l’única pretensió del qual és sotmetre la població a la seva voluntat monopolitzadora.
Aquesta tecnologia, desproveïda de les seves múltiples disfresses, no és més que un negoci lucratiu basat en un extractivisme voraç de dades que recorda, en certa manera, el colonialisme més ferotge. Perquè, tot i que en aquesta ocasió no s’apodera de territoris físics, sí que s’apodera de l’espai virtual que conté la informació privada de gairebé tota la població mundial. Malbarata recursos naturals perquè els seus centres de dades funcionin de manera òptima, contribuint d’aquesta manera al deteriorament del medi ambient i a l’agreujament del canvi climàtic. S’apropia del valor del treball dels altres sense fer una redistribució justa de la riquesa obtinguda. Indueix la dependència tecnològica per acomplir qualsevol tasca i l’atròfia de les nostres capacitats cognitives, la qual cosa ens podria portar a experimentar una servitud normalitzada. La IA generativa s’està erigint en un mecanisme de control sobre el pensament crític fins al punt d’haver convençut l’opinió pública que és un símbol inequívoc de progrés, malgrat l’evidència que indica que pot arribar a ser un dels majors generadors d’opressió, devastació i desigualtat del món.
