D’any de figues, no te’n rigues

Podem dir que els fruits de la figuera marquen l’inici i el final de l’estiu. “Per Sant Joan, bacores; verdes o madures, però segures”, afirma la dita popular, perquè per aquestes dates es poden collir aquestes primeres figues, que generalment són més grosses i són les primeres que fan les figueres bíferes. És a dir, aquelles que fan fruit dues vegades a l’any. Per altra banda, cap a finals de setembre trobarem les figues, ja madures i a punt per a menjar. Tanmateix, cal dir que, des de la mirada de la botànica, la figa és un siconi, és a dir, una inflorescència que protegeix un conjunt de petits fruits que estan a l’interior.

Les figues han estat un producte molt valorat arreu de la Mediterrània, sobretot pels seus efectes curatius, perquè ajuden a regular la digestió, combaten l’esgotament, estimulen la capacitat de concentració, milloren l’estat d’ànim i eliminen el nerviosisme. A la Grècia antiga ja es recomanaven per combatre la desnutrició i als atletes perquè la incorporaren a la seua dieta. A més, la llet de les figues, quan encara són verdes, s’usa per a eliminar berrugues.

Pel que fa a l’ús culinari, les podem trobar en salses, melmelades, gelats, com a acompanyament de carns, en amanides –fent contrast amb sabors salats, com el formatge– i, sobretot, en dolços. Es poden menjar fresques o seques. En aquest segon format se solen hidratar primer per a després cuinar-les. L’assecatge és una bona manera de conservar-les, a banda de les melmelades.

---

COCA DE SOBRASSADA, FORMATGE I FIGUES