El març de 1973, en ple auge i proliferació de les centrals nuclears a l’Estat espanyol, a les acaballes del franquisme que plantejava l’energia atòmica com a solució als greus problemes energètics, es va començar a gestar el projecte de Cofrents. La zona escollida, molt a prop de la localitat, del volcà de Cofrents i del marge dret del riu Xúquer, es un espai inscrit en la Xarxa Natura 2000 com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), a més de ser un indret amb una alta perillositat per inundacions. Tot i així, després de deu anys d’obres, l’octubre de 1984 entraria en servei la central nuclear de Cofrents.
Després de dècades de successives pròrrogues del Permís d’Explotació Provisional de la nuclear, l’any 2011 caducava l’última llicència, i coincidia amb el fatídic accident a Fukushima. Però, malgrat la fèrria oposició de la plataforma ecologista Tanquem Cofrents –que va acabar amb disset activistes encausades– i la llavors recent fuga radioactiva, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va decidir ampliar la seua vida deu anys més, fins al 2021.
Després de dècades de successives pròrrogues del Permís d’Explotació Provisional de la nuclear, l’any 2011 caducava l’última llicència, però el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va decidir ampliar la seua vida deu anys més
Avui dia, l’estat d’envelliment de la central es presenta com un problema estructural de difícil solució. Segons les veus ecologistes, l’única opció viable és el tancament, desmantellament i tractament dels residus provocats durant els 32 anys de funcionament de la nuclear. Tot això, alerten, abans que es produïsca qualsevol accident greu o irreversible. I és que, tan sols en els últims quinze anys, la central nuclear de Cofrents ha estat la que més accidents, o, segons la terminologia de la indústria nuclear, successos, ha patit de tot l’Estat, amb més de 200 registres i desenes d’aturades no programades.
Tanquem Cofrents torna a l’acció
Villar de Cañas, a la província de Conca, a proposta del Govern espanyol, anava pel camí de convertir-se en el futur cementeri nuclear de l’Estat però com es tracta d’una zona de geologia inestable, el projecte es va aturar. Posteriorment a aquesta decisió, el passat mes d’octubre, l’empresa Iberdrola, propietària de la nuclear de Cofrents, va iniciar els tràmits per aixecar un Magatzem Temporal Individualitzat (MTI) en els terrenys de la central de Cofrents, a través d’una sol·licitud al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. El dipòsit pretén albergar els residus nuclears que ja no caben a les piscines d’aigua de dins la nuclear. Aquestes piscines són una instal·lació imprescindible per evitar la contaminació radioactiva de l’aire i els accidents nuclears greus, ja que la seua estructura aïlla les radiacions que provoquen els materials radioactius gastats.
La plataforma Tanquem Cofrents vol aturar la construcció del magatzem ja que, expliquen, estan servint a les propietàries de les nuclears per allargar la vida de les centrals de l’Estat més enllà dels 40 anys de vida útil
Arran de la decisió, al gener, nombroses organitzacions ecologistes i alguns sindicats del País Valencià van tornar a posar en marxa la plataforma Tanquem Cofrents. L’objectiu ara és aturar la construcció del MTI ja que, expliquen, aquests magatzems estan servint a les propietàries de les nuclears per allargar la vida de les centrals de l’Estat més enllà dels 40 anys de vida útil, mesura de seguretat establerta quan es crearen. Pep de la Rubia, coordinador d’Ecologistes en Acció del País Valencià, comenta que “la normativa determina que han de preveure amb antelació l’espai a les piscines, ja que es tracta d’un material molt perillós que no pot albergar-se en qualsevol lloc”, però “no sabem ben bé si és veritat que no tenen suficient espai a les piscines per arribar fins a l’any 2019 o fins al 2021, quan se li esgotaria el permís d’explotació”.
Després de traure el projecte a exposició pública, diversos col·lectius ecologistes van aportar un llistat d’observacions sobre el projecte d’Iberdrola, dirigides al Ministeri espanyol. D’entre totes, subratllen la incongruència que suposa aprofitar els fruits de l’energia nuclear respecte la perillosa herència que deixa per a generacions futures, amb residus –com l’urani o el plutoni–, que poden trigar centenars de milers d’anys a desintegrar-se. També alerten del fet que Iberdrola pagaria sols fins a 1.200 milions d’euros en cas d’accident nuclear màxim, tot i que les pèrdues podrien ser cent mil vegades superiors; la manca d’un estudi d’impacte ambiental sobre la zona on s’ha de construir el MTI; i l’estat envellit i caduc de les instal·lacions de la central, “amb milers de dispositius i materials sotmesos a condicions d’extrema pressió, temperatura i radioactivitat” que augmenten cada dia la probabilitat de patir una fallida greu que ocasione un accident màxim.
El risc d’una nova Fukushima
Les piscines de la nuclear de Cofrents s’abasteixen i refrigeren gràcies a l’aigua del riu Xúquer, una font d’aparent seguretat que pot girar-se en contra en qualsevol moment. La hipòtesi ja es va demostrar l’any 1982, durant les obres de construcció de la central, quan les pluges torrencials que desbordaren el riu i provocaren la Pantanà de Tous -la gran inundació i el trencament de la presa de Tous-, també van inundar per complet totes les instal·lacions del recinte i van matar nou treballadors. Per sort per a la seguretat nuclear, la construcció anava amb retard i la central encara no estava activa.
La història es podria tornar a repetir. Per aquesta raó, i amb motiu del sisè aniversari de l’accident de la central nuclear de Fukushima Dai-ichi, el passat 11 de març, un grup d’activistes de Marfull-Acció Ecologista Agró i de la plataforma Tanquem Cofrents es desplaçaren fins a la presa de l’embassament de Contreras per realitzar una acció directa no violenta. A les pancartes desplegades al llarg de la infraestructura hidràulica es podia llegir que, si la presa arribara a trencar-se, Cofrents passaria a ser una nova Fukushima. A més a més, des de Marfull asseguraren que es tracta d’un risc doble perquè també podria produir-se un accident a l’altre embassament, el d’Alarcón.
Les piscines de la nuclear de Cofrents s’abasteixen i refrigeren gràcies a l’aigua del riu Xúquer, que es va desborar amb les pluges torrencials de 1982. Sumat al trencament de la presa de Tous, van inundar per complet totes les instal·lacions
Així mateix, la central es troba ubicada a una zona inundable segons el PATRICOVA (Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d’Inundació de la Comunitat Valenciana). “A les al·legacions que vam presentar contra el MTI exposàrem que, a l’estudi que aporta Iberdrola per fer el magatzem, s’afirma que la base del magatzem es queda a quatre centímetres per damunt del perill d’inundació, com si açò anara a salvaguardar una zona que és propensa a patir els efectes de la gota freda”, relata de la Rubia indignat. “Això demostra què els pesa més, si el benefici o la seguretat nuclear”, conclou.
De la mateixa manera, el riu Xúquer, el més llarg dels que travessen el País Valencià, és una important font per a l’economia i el sustent de les habitants de la Ribera, així com per a la població de l’Horta i de la mateixa capital. Per tant, en cas d’una fuga de material radioactiu o d’un accident similar, tant la gent que conviu amb el riu, com el sector primari amb què subsisteixen milers de famílies, es veurien greument afectats i hi hauria poques possibilitats de solucionar una contaminació d’aquestes característiques.
El negoci de les nuclears
A tot l’Estat espanyol es consumeixen de mitjana un total de 40 o 42 giga-watts (GW) de llum al dia. No obstant açò, en la producció diària hi ha un excés d’oferta amb més de 100 GW i, per tant, l’ús i justificació de l’energia nuclear per part d’Iberdrola no respon a una demanda d’energia elèctrica real. Igual que amb l’eòlica o els extensos camps de plaques solars, també sota la seua propietat o com a principal accionista, segons de la Rubia “Iberdrola i la resta de grans corporacions com Endesa dominen i manegen el mercat per al seu interès i, a més, reben subvenció de l’Estat”. Cal afegir que aquestes empreses cobren més car el quilowatt del que els ha costat produir-lo: fins a set o huit vegades més, unes xifres que situen el preu de l’energia elèctrica com el tercer més car d’Europa.
Les empreses cobren més car el quilowatt del que els ha costat produir-lo: fins a set o huit vegades més, unes xifres que situen el preu de l’energia elèctrica com el tercer més car d’Europa
Així mateix, les plantes de cicle combinat del País Valencià, situades a Castelló i al Port de Sagunt, sovint han d’aturar la seua producció per l’excés d’energia elèctrica que es produeix a la nuclear de Cofrents –activa les 24 hores del dia–, sobretot de nit, ja que el consum d’energia elèctrica és més elevat durant el dia. D’altra banda, les xifres demostren que l’energia que es produeix a ambdues plantes podria substituir la nuclear, “però les plantes de cicle combinat no es van crear per substituir altres fonts com les nuclears, és a dir, no es van fer a canvi de tancar Cofrents per perillositat, sinó que són un altre negoci més d’aquestes empreses”, destaca de la Rubia.
Tot això fa que l’exigència dels ecologistes per tancar Cofrents es diluïsca en una sèrie d’interessos que ni tan sols responen a una demanda energètica real. “La nuclear està completament amortitzada, pel que tot el que dóna són beneficis i a Iberdrola l’interessa tindre negocis tan rendibles”, exposa de la Rubia. A més, segons les ecologistes, el benefici que trau l’empresa, cada dia, de la central nuclear de Cofrents és d’un milió d’euros. “Això són molts diners i s’aferraran amb ungles i dents al discurs que les nuclears són segures per mantindre aquest negoci”, sentencia l’activista.
El Consell de Seguretat Nuclear, en tela de juí
L’Associació Professional de Tècnics en Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica (ASTECSN) va presentar, el passat mes d’octubre i davant la Secretaria de les Corts Generals del Congrés dels Diputats, un informe sobre l’actual situació que s’està vivint dins del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El grup de professionals exposaren en un document de set fulles el que entenen com “un greu deteriorament de la funció reguladora d’aquest organisme”, degut, sobretot, a les actuacions dels gestors que van entrar a la cúpula directiva l’any 2013. L’ASTECSN denúncia la deriva que ha agafat el CSN, marcada per “la instauració de la por, l’ocultació interna i externa d’informació, per no perjudicar interessos espuris, i les pressions sobre els tècnics avaluadors”.
Fernando Martí Scharfhausen és president del CSN. Membre declarat de l’Opus Dei, ha estat durant molts anys a Repsol, ha sigut vicepresident al Consell Nacional de l’Energia (CNE) i ha ocupat el càrrec de secretari d’Estat de l’Energia amb el PP
Alhora adverteixen de les conseqüències “impredictibles i allunyades de la funció reguladora, tant en l’ambient de treball com en la pròpia seguretat nuclear i protecció radiològica”, finalitats per a les quals va ser creat l’organisme, i assenyala que l’actual directiva del CSN pretén una desregulació nuclear per evitar que es facin tantes inspeccions de seguretat. A la presidència del CSN hi ha Fernando Martí Scharfhausen, conegut per ser un membre declarat de l’Opus Dei, per haver estat durant molts anys a Repsol, haver sigut vicepresident al Consell Nacional de l’Energia (CNE) i ocupat el càrrec de secretari d’Estat de l’Energia durant els primers anys de govern del Partit Popular de Mariano Rajoy. Posteriorment, seria designat president del Consell de Seguretat Nuclear per sis anys, càrrec que manté fins a l’actualitat.
“El CSN està entorpint les tasques dels tècnics i professionals de les nuclears i està caient en una deriva molt perillosa per a la seguretat i la salut de totes nosaltres”, remarca de la Rubia. “Sembla que més que ser un consell de seguretat nuclear, que vetlla pel medi ambient i per la vida de les persones, és un consell per assegurar el benefici de les empreses que gestionen les centrals nuclears”, adverteix. L’Associació Professional també va posar el crit en el cel perquè el CSN està relaxant les inspeccions, deixant que siguen les pròpies centrals les que, si veuen errors, n’informin, sempre i quan ho vegen convenient. D’aquesta manera, el CSN pretén rebaixar la gravetat de qualsevol accident o incident que puga ocórrer a una central perquè, passe el que passe, el nivell de gravetat siga 0 o 1 i no tinga una repercussió negativa sobre la percepció de les nuclears en l’imaginari social. A més a més, denuncien les noves reglamentacions que està fent el Consell que descriuen com absolutament laxes i imprudents, així com totalment decantades cap als interessos del Partit Popular i del lobby nuclear.
L’Associació Professional també va posar el crit en el cel perquè el CSN està relaxant les inspeccions, deixant que siguen les pròpies centrals les que, si veuen errors, n’informen, sempre i quan ho vegen convenient
L’interès principal per reobrir la central de Santa Maria de Garoña (Burgos) és precisament demostrar que la vida de les nuclears espanyoles pot anar més enllà dels 40 anys de vida pels quals van ser dissenyades, ja que la majoria de centrals que resten actives estan a punt d’acomplir-los, com ara les d’Extremadura, Ascó i Cofrents. Quan es reclama la reobertura de Garoña s’obvia que es tracta de la central més antiga de l’Estat espanyol, tancada després de l’accident de Fukushima pel mal estat, l’envelliment i la degradació que pateixen les seues instal·lacions, a causa de la pròpia activitat nuclear.
Rentar la imatge a l’energia nuclear
L’accident nuclear de Fukushima va ser el punt d’inflexió per al futur i la imatge de l’energia nuclear, ja que el greu incident va trencar amb el parany que s’estava gestant al voltant de la nuclear com a energia de futur. Els accidents de Txernòbil i Three Mile Island marcaren grans precedents, però l’accident a la ciutat japonesa ha estat el que més ha commocionat la societat contemporània per la proximitat temporal. Arran del fets, es van aplicar una sèrie de mesures prohibitives a molts països d’arreu del món.
En el cas de l’Estat espanyol, la consultora de comunicació Llorente & Cuenca, encarregada de la comunicació de multinacionals com Repsol a molts països del món, va realitzar un informe que descrivia la situació internacional després de la catàstrofe de Fukushima per al sector empresarial nuclear. El document feia referència a un “tsunami informatiu” per parlar de l’onada informativa que, segons la consultora, havia “arrasat el debat mundial sobre l’energia nuclear” i “havia afectat les decisions comunicatives d’autoritats, empreses del sector i grups socials”. A més, diagnosticava “l’abast internacional i l’efecte emocional” que va provocar la catàstrofe amb “efectes notables sobre la percepció desfavorable de l’energia nuclear”, d’alguna manera, intentant fer veure que la raó per la qual la societat tenia la mala percepció era la labor informativa dels mitjans.
La consultora de comunicació Llorente & Cuenca, encarregada de la comunicació de multinacionals com Repsol, va realitzar un informe que descrivia la situació internacional després de la catàstrofe de Fukushima per al sector empresarial nuclear
De la mateixa manera, la consultora donava certes claus per redirigir la situació i presentava l’escenari post-Fukushima com “una crisi de model o una enorme oportunitat” per a què la indústria nuclear es mostrés compromesa amb la societat i pogués “consolidar el seu futur” per a la seua supervivència. Fins i tot, animava la indústria nuclear a prendre decisions de comunicació estratègiques, com ara reajustar la narrativa sobre la legitimitat del seu negoci enfront d’una situació on les emocions, la por, la pressió de les activistes i la necessitat dels polítics de respondre a les demandes socials podrien fixar-li un escenari de malson per al futur del seu negoci.
En aquesta línia, el director general de la central de Cofrents, Tomás Lozano, fa poc va defendre que la seua instal·lació contribueix a la lluita contra el canvi climàtic perquè no emet gasos de cap tipus. Tanmateix, “a Cofrents s’oculta què fan amb els residus, a qui li compren l’urani, si el seu plutoni després serveix per fer armes nuclears, si hi ha interessos de l’OTAN…”, destaca de la Rubia, que es pregunta “si Cofrents compleix amb el tractat sobre la no proliferació d’armes nuclears.
