La idea que resa que Rússia està mantenint una guerra defensiva contra l’expansió de l’OTAN ha esdevingut gairebé un axioma per gran part de l’esquerra occidental. Aquesta idea li és útil perquè dona sentit a les accions de Rússia i justifica una crítica radical als mateixos governs que conformen l’aliança. Però quin és, segons Putin, el pes d’aquesta suposada amenaça de l’OTAN? Una lectura atenta dels seus discursos mostra que tota la passió del dirigent rus es concentra en un altre lloc: en la qüestió d’una “justícia històrica” primordial. Putin desempolsega cròniques mil·lenàries per tal de trobar-hi fonaments que justifiquin el seu il·lusori dret històric de posseir Ucraïna: la idea fixa de Rússia.
Putin desempolsega cròniques mil·lenàries per justificar el seu il·lusori dret de posseir Ucraïna
1.300 quilòmetres. Aquesta és la distància que es va afegir a la frontera que Rússia comparteix amb el bloc militar de l’OTAN després que dos estats que fins llavors havien estat neutrals —Suècia i Finlàndia— s’unissin a l’aliança. Sant Petersburg es troba ara a només 148 quilòmetres de la frontera amb un bloc hostil. Com va reaccionar Rússia a tot això? No va fer res.
Mentrestant, pel que fa a Ucraïna, la qüestió de l’OTAN segueix emergint en el discurs de l’esquerra occidental. I això malgrat que l’OTAN va denegar l’accés a Ucraïna l’any 2008. El veto d’un sol estat n’hauria impedit l’adhesió. La presencia abans de la guerra de la base naval russa de Sebastòpol, a Crimea, ja la feia impossible. Després de l’annexió de Crimea i de la guerra al Donbàs, l’adhesió d’Ucraïna a l’OTAN es va tornar encara més impensable —els conflictes en curs en tanquen automàticament la porta.
Resulta que el fet que Finlàndia accedís a l’OTAN no suposava per a Rússia cap amenaça, mentre que Ucraïna, que de bon començament no tenia cap opció d’accedir-hi, va ser envaïda. Com s’explica això?
Qui és el senyor Ruric?
Remuntem-nos al febrer de l’any 2024. Som a Moscou. Després de dos anys de boicot per part de la premsa occidental, un periodista estatunidenc vinculat aleshores al moviment MAGA i amb relacions amb l’extrema dreta arriba a la capital de Rússia per entrevistar Vladímir Putin. El periodista és Tucker Carlson. Vol escoltar en primera persona allò que va dur Putin a iniciar la guerra.
“El 24 de febrer del 2022 […] va dir que estava actuant així perquè havia conclòs que era possible que els Estats Units, mitjançant l’OTAN, llancessin un “atac sorpresa contra la nostra nació”. […] Expliqui’ns per què creu que els Estats Units podrien atacar Rússia de cop i volta. Com va arribar a aquesta conclusió?”, pregunta Carlson.
Clar. Si Rússia entenia que s’estava defensant, davant de quina amenaça es trobava? Quin perill intentava evitar Putin?
“No es tracta que els Estats Units estiguessin preparant llançar cap atac sorpresa contra Rússia. Mai ho vaig dir”, es retracta Putin. “És un programa d’entrevistes de pacotilla, això, o una conversa seriosa? Només et prendré 30 segons o un minut del teu temps per tal de donar-te un xic de context històric. Et fa res?”, afegeix.
Intentant justificar l’atac a Ucraïna, Putin parla de la sang i de la unitat espiritual entre els russos i els ucraïnesos
Intentant justificar l’atac a Ucraïna, tot i que havia dit que contestaira en menys d’un minut, Putin donar una resposta de 25 minuts en què esmenta sense rigor històric Ruric, Oleg o Iaroslav —prínceps de l’Antiga Rus—Genguis Kan i Batu Khan, el hetman cosac Bohdan Khmelnitski i l’emperadriu Caterina II. Putin parla de la sang i de la unitat espiritual entre els russos i els ucraïnesos, diu que són “un sol poble”.
Qualsevol intent d’en Carlson de preguntar fracassa. Putin el segueix guiant per un viatge a temps remots explicant com els enemics van “separar artificialment” els ucraïnesos de la nació russa.
“Volen atacar Rússia”, “Volen destruir Rússia”, “El país s’enfronta a una invasió militar”, “Ens estan arrabassant el nostre territori reconegut internacionalment”. Putin no va dir cap d’aquestes frases.
Putin admet que la Federació Russa no afrontava cap amenaça. El perill plana sobre la mitològica Rússia mil·lenària que abasta terres “històriques”
Putin admet que la Federació Russa no afrontava cap amenaça. El perill planava sobre una altra Rússia — la mitològica Rússia mil·lenària que abasta terres “històriques” més àmplies. Segons ell, la Federació Russa dins els límits de l’antiga RSFSR només és un fragment de l’antiga gran Rus, que inclou Bielorússia i Ucraïna. És la separació d’Ucraïna respecte a aquest “món rus”, el perill que intenta combatre.
“La reunificació [d’un sol poble] tindrà lloc. No se n’havia anat mai enlloc”, conclou Putin.
De(l) dret a Ucraïna
Si el líder que ha iniciat una guerra fa un discurs sobre les profunditats de la història per tal d’explicar-se, podem concloure que això és important per ell? Sí, i tant. Res és més important. Putin va disposar de dues hores per demostrar que només defensava Rússia de l’OTAN, però les va dedicar als motius que justifiquen el seu “dret” a Ucraïna. Com anomenar-ho? Obsessió ideològica.
Contràriament a molts marxistes occidentals, Putin nega que Rússia afrontés una amenaça de l’OTAN. El motiu de la guerra, diu Putin, és la supressió “il·legal”, “blasfema” i “històricament criminal” de l’esfera d’influència russa sobre el mític bressol rus, Kíiv i la Rus del sud.
Per a Putin, el motiu de la guerra és la supressió “il·legal” i “blasfema” de l’esfera d’influència russa sobre el mític bressol rus
No sorprèn que Putin ignori l’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN: no formen part del “món rus”. No es pot dir que el poble finès i el rus siguin “una sola nació”. Però Ucraïna és tota una altra història, i posseir-la és la fixació del irredemptisme imperial.
El dirigent rus veu aquesta guerra com a defensiva, però en quin sentit? Putin no està defensant la Federació Russa dins de les fronteres de 1991, sinó els confins d’un antic imperi que, segons ell, van ser arrencades de manera artificial pels enemics de l’estatalitat russa mil·lenària.
Tal com fan aquells líders sionistes que creuen que el seu “dret a Judea i Samària es troba escrit a la Bíblia”, les elits russes creuen que les cròniques de la Rus de Kíiv i les cartes de Bohdan Khmelnitski confirmen el dret de Rússia a posseir Ucraïna.
Com els líders sionistes que creuen que el seu “dret a Judea i Samària es troba escrit a la Bíblia” les elits russes creuen que les cròniques històriques confirmen el dret sobre Ucraïna
Per a Israel i Rússia, el concepte de dret internacional és massa jove i encara no ha superat el judici de la història. Les Nacions Unides tenen només vuitanta anys, i el tractat europeu d’inviolabilitat de les fronteres, cinquanta. Poc comparat amb cròniques mil·lenàries i textos sagrats.
Si la llei internacional humilia Rússia i nega a Rússia la seva “reivindicació” del bressol de la civilització russa, és una mala llei internacional que serveix als enemics de Rússia. Si perpetua el desmembrament de l’Imperi Rus, respectar la llei internacional constitueix un crim. Així pensa el Kremlin.
El concepte de nació dividida
Sis mesos abans de la invasió, el juliol del 2021, Vladímir Putin va publicar el seu article Sobre la unitat històrica dels pobles rus i ucraïnès, on va declarar per primer cop el seu compromís exhaustiu amb el mite originari del “Món Rus”, tot preparant així els fonaments ideològics de la invasió.
En aquest article Putin declara que els pobles rus, bielorús i ucraïnès no són pas nacions diferents, sinó només branques d’una de sola: la russa. L’article està impregnat d’una idea clara: la identitat nacional ucraïnesa és un producte creat i esperonat pels enemics de Rússia amb l’objectiu de trencar la nació russa i confrontar-ne els pobles que li pertanyen.
Abans de la guerra, Putin va afirmar que la identitat nacional ucraïnesa és un producte creat i esperonat pels enemics de Rússia
L’article nega tant la identitat nacional pròpia i distinta d’Ucraïna com el seu estat i el seu dret a exercir la sobirania nacional tal com ho consideri oportú. Per primer cop, Putin exposava sense embuts i sistemàticament la seva visió del món: l’existència d’Ucraïna és i ha de ser exclusivament la d’una part de l’espai “polític i espiritual” de Rússia. Qualsevol intent del poble ucraïnès de fugir d’aquesta esfera seria entès com una violació de la integritat i harmonia de Rússia.
Què és això, sinó una declaració directa dels motius ideològics de la invasió? És possible que algú pensi que hi ha altres textos on Putin explica com l’imperialisme occidental amenaça Rússia. Doncs no, l’article és l’únic i definitiu manifest de la invasió.
Tres dies abans d’envair Ucraïna, Putin va repetir aquestes mateixes tesis al discurs que va adreçar a la ciutadania russa. La meitat d’aquest discurs està dedicada a l’argument ideològic segons el qual Ucraïna és un estat artificial creat pels bolxevics, un error criminal de Lenin que va acabar amb l’aparició d’una “criatura monstruosa”, la Ucraïna independent. I, aparentment, ara li toca a Putin corregir aquest error.
Putin considera que Ucraïna és un estat artificial creat pels bolxevics, un error criminal de Lenin
Aquest discurs també tracta la qüestió de la influència militar de l’OTAN arreu d’Ucraïna. Però el problema, des de la perspectiva de Putin, és aquest: les ciutats de la costa d’Ucraïna van ser conquerides al segle XVIII amb la sang de soldats russos, і, per tant, la presència de bases de l’OTAN allà seria una burla a la memòria dels heroics colonitzadors russos.
Què ens queda, doncs? Les dues principals encícliques de Putin sobre la invasió són pures destil·lacions d’ideologia.
L’argument principal
Potser després de quatre anys de guerra Vladímir Putin finalment ha abandonat la fixació de “reunir la nació dividida” i ha optat per una justificació de caràcter pragmàtic? Doncs no, roman lleial a la seva utopia reaccionària. “El poble rus i el poble ucraïnès són una sola nació. En aquest sentit, tota Ucraïna és nostra”, va declarar Putin l’estiu del 2025.
“El poble rus i el poble ucraïnès són una sola nació. En aquest sentit, tota Ucraïna és nostra”, va dir Putin el 2025
Aquell mateix estiu, Donald Trump havia convidat Putin a una cimera a Alaska. La seva esperança era que Putin, un polític pragmàtic, s’avindria a tancar un acord de pau amb concessions generoses. Però Trump s’equivocava. L’Irish Times descriu així els detalls d’aquella reunió:
“Putin va rebutjar la proposta dels Estats Units de declarar l’alto el foc a canvi de retirar-li les sancions i no va deixar d’insistir que la guerra només s’acabaria si Ucraïna es rendia […]. Tot seguit el president rus va deixar anar una dispersa diatriba sobre prínceps medievals tals com Ruric de Nóvgorod o Iaroslav el Savi i sobre el capità cosac del segle XVII Bohdan Khmelnitski —personatges que cita tot sovint a l’hora de defensar que Rússia i Ucraïna són la mateixa nació”.
No va parlar ni sobre “la Rússia envoltada de l’OTAN”, ni sobre “les preocupacions sobre la seguretat de Rússia”. No es va parlar de cap dels temes que l’esquerra occidental sempre posa sobre la taula. No, a Putin li importen altres qüestions. En una reunió d’alt nivell es va invocar llegendes medievals com a principal argument pel dret a posseir Ucraïna.
Praxi
Es podria pensar que aquesta fixació per “tornar a unir un poble dividit” no va més enllà dels discursos pseudohistòrics que Putin repeteix en públic, però que a la pràctica Rússia actua només per desfer-se d’amenaces externes. Però no és així. Els dogmes ideològics de la utopia reaccionària de Vladímir Putin s’estan duent a terme.
Durant els últims anys, a Rússia s’ha estès una campanya ideològica per negar l’existència d’Ucraïna. A les escoles, hi ha classes de Converses sobre qüestions importants, lliçons de propaganda xovinista. L’any 2023, el ministre de Cultura Vladímir Medinsky va reescriure llibres de text dient que Ucraïna és una creació artificial dels bolxevics. Dmitri Medvédev va demanar que la independència ucraïnesa “desaparegui per sempre”, amb el teló de fons d’un mapa amb plans annexionistes. El propagandista Vladímir Soloviov demanà que es destruïssin completament les ciutats ucraïneses si la seva població no es rendia.
A Rússia s’ha estès una campanya ideològica per negar l’existència d’Ucraïna a les escoles
Allò que encarna les idees primordialistes de Putin és la política als territoris ocupats. L’any 2025 l’ONU va informar:
“[Té lloc] una campanya a gran escala per tal d’esborrar sistemàticament la història, la cultura, la identitat cultural i la llengua ucraïneses [a] les zones sota control efectiu rus”.
L’objectiu d’esborrar la identitat ucraïnesa se centra en els infants dels territoris ocupats. La llengua ucraïnesa ha estat retirada dels currículums escolars, i la canalla que segueix parlant ucraïnès pateix abusos. Els adolescents són reclutats en grups paramilitars per adoctrinar-los en el xovinisme rus i entrenats en camps “militar-patriòtics” amb vista a enviar-los a lluitar contra Ucraïna. La sistematicitat de segrestos, adopcions i reeducacions forçades va portar el 2023 el Tribunal Penal Internacional a emetre una ordre de detenció contra Vladímir Putin.
Ens hem de creure que tot això són “mesures defensives contra l’OTAN”? No, és una política d’expansió territorial i assimilació contra el poble ucraïnès — la implementació de la doctrina d’“una sola nació”.
Carthago delenda est
Sovint el marxisme contempla amb suspicàcia que hi pugui haver guerres per motius ideològics i recorre a explicacions pragmàtiques com el determinisme econòmic o el “realisme ofensiu”, avui molt en voga. Tanmateix, som davant d’un sistema on pràcticament tot el poder és a les mans d’un líder suprem que, a més, disposa de l’arsenal nuclear més gran del món, les seves obsessions ideològiques esdevenen un factor decisiu.
En un sistema on pràcticament tot el poder és a les mans d’un líder suprem, les seves obsessions ideològiques esdevenen un factor decisiu
Poca gent posa en dubte els motius ideològics profunds rere la guerra d’expansió permanent dels líders israelians. Aleshores per què l’esquerra internacional rebutja veure els impulsos ideològics del lideratge rus? Ignorar com d’obsessionat està Putin amb la conquesta d’Ucraïna requereix una ceguesa excepcional.
L’esquerra critica l’eurocentrisme, però sovint n’és la víctima quan culpa només les elits occidentals de tots els problemes, ignorant els motius i aspiracions de Rússia i eliminant la mateixa responsabilitat en la guerra que ella mateixa va iniciar.
L’esquerra critica l’eurocentrisme, però sovint n’és la víctima quan culpa només les elits occidentals de tots els problemes
Rússia no només reacciona, sinó que imposa la seva voluntat. Té una visió pròpia de l’ordre mundial segons la seva utopia reaccionària. Un element central, la idea d’“una sola nació”, consisteix, per una banda, a subjugar Ucraïna, i per l’altra a reconfigurar la identitat de la seva població, un laboratori del qual es pot observar en els territoris annexats.
Per Vladímir Putin, una nació ucraïnesa independent i insubmisa ha esdevingut un “Cartago que s’ha de destruir” — la idea fixa de Rússia. Sense comprendre això, el 24 de febrer del 2022 resulta incomprensible.
Traducció de Pit-roig Vinyals
