Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Incendis forestals a Galícia: crònica d'una emergència anunciada

Els anuncis de plans de xoc per mitigar la gravetat d’incendis el 2018 van ocupar portades durant l’hivern i van protagonitzar decrets i augments de partides pressupostàries. Però ara que comença la temporada d’alt risc, les notícies, que arriben amb comptagotes, no aproven la gestió del govern

 

Helena Martínez-Cabrera | @trama_lume

Diu la cita que, quan la història es repeteix, la tragèdia esdevé en no-res. Amb aquesta sensació —de tornar a començar de bell nou— ha arribat l’estiu Galícia; i també als seus boscos i muntanyes. L’onada d’incendis forestals de la passada tardor es va saldar amb més de 50.000 hectàrees arrasades, quatre persones mortes, centenars de nuclis de població afectats i una important mobilització social davant la mala gestió de la crisi, la manca de mitjans d’extinció i, sobretot, l’absència d’una política de llarg recorregut per al forestal gallec. Si per una banda, els anuncis de plans de xoc per mitigar la gravetat d’incendis el 2018 van ocupar portades durant l’hivern i van protagonitzar decrets i augments de partides pressupostàries, ara que comença la temporada d’alt risc, les notícies, que arriben amb comptagotes, no aproven la gestió del govern.

Durant els últims dies, els agents forestals i mediambientals, entorn d’un 10% del personal autonòmic en plantilla per aquesta campanya d’extinció, ha anunciat que tira endavant la vaga que porten mesos anunciant, després que les negociacions sobre les seves condicions, que han anat empitjorant durant els darrers anys, hagin acabat en no res. Alhora, tot i que la Xunta va dedicar més de 10 milions d’euros en ajuts als ajuntaments per desbrossar i contractar brigades antiincendis, el president de la Federación Galega de Municipios e Provincias, a principis de juny, denunciava que era impossible complir amb els objectius de tenir desbrossades les franges de seguretat marcades i reconeixia que el cofinançament d’aquests ajuts creen molts problemes a les delicades hisendes municipals. Més a les zones de major risc, molt abandonades.

Durant els últims dies, els agents forestals i mediambientals, entorn d’un 10% del personal autonòmic en plantilla per aquesta campanya d’extinció, ha anunciat que tira endavant la vaga que porten mesos anunciant

I què ha fet el govern Feijóo darrerament? Si bé fa només un parell de setmanes que el Pla Forestal de Galícia, marc regulador de l’estat de les masses forestals a la comunitat, ha sortit a la llum, no inclou mesures per evitar que la situació es repeteixi, sinó tot el contrari. Obre la porta a la intensificació de les plantacions forestals, una de les causes de fons dels incendis. Tothom sembla estar interessat en fer els recursos forestals més productius, però no per la via de la diversificació. Fins i tot el Pedro Sánchez incloïa en el seu discurs al Parlament mesures per consolidar una silvicultura més eficient com a part del seu programa de govern. Pel que fa als incendis i als incentius estructurals que els generen, estem on estàvem. I això passa malgrat que tots els pronòstics assenyalen que enguany tindrem, un altre cop, un dels estius més secs en dècades. Ho assenyalen ja les campanyes institucionals de la Xunta, que diuen que Galícia també pot sofrir una seca; que s’utilitzi l’aigua amb seny. El risc que Galícia torni a patir una sèrie d’incendis de gran magnitud és alta. Però, per què crema Galícia? I què ha passat a l’altra banda de la península des d’octubre del 2017?


Incendis provocats i abandonament de les zones rurals

Des de mitjans dels anys 70, Galícia concentra al voltant de la meitat dels incendis forestals de l’Estat espanyol. I no només això. Segons els estudis, Galícia i el nord de Portugal estan situades en un punt calent on històricament la prevalença dels incendis ha estat elevada. Entre l’any 2000 i el 2011, i gràcies a l’increment de la despesa pública en extinció i prevenció, la mitjana d’incendis i la superfície cremada a Galícia havien seguit una tendència a la baixa, situant-se l’última en una mitjana de 10.000 hectàrees afectades per any, l’equivalent a la superfície del municipi de Barcelona. La il·lusió del control del problema es va trencar amb les onades d’incendis de 2006, 2016 i 2017, que van arrasar extensions equivalents a vuit, dos i cinc Barcelones, respectivament. En la sessió extraordinària de control al govern de la Xunta de Galícia, el novembre de 2017, les xifres parlaven per si soles: en un cap de setmana d’octubre havia cremat una superfície més gran que la dels tres anys anteriors plegats.

Es podria haver fet quelcom per evitar-ho? D’acord amb la versió oficial de l’administració Feijóo, poc. El govern autonòmic justificava la gravetat de l’última onada d’incendis al·ludint a dues condicions excepcionals. La primera: meteorològica. L’huracà tropical Ophelia va fregar Galícia en plena onada d’incendis i fou clau en la propagació del foc. Va portar vents del sud que arribaren als 100km/h, va fer baixar el grau d’humitat relativa i va disparar les temperatures en un estiu ja particularment sec. Un còctel perfecte per als macroincendis. La segona raó: el terrorisme incendiari. El govern va revestir la crisi incendiària per fer-la semblar un problema d’ordre públic, i el propi president de la Xunta va apuntar a la possibilitat de què existís una trama organitzada darrere el devessall de focs encadenats.

Muntanya cremada a Chandebrito, Nigrán, durant els incendis massiu d’octubre de 2017 | Óscar Górriz

 

Tot i que la major part dels incendis a Galícia són provocats, fins al moment no hi ha hagut proves de l’existència de cap trama incendiària, i la ratio de persones amb trastorns relacionats amb la piromania és equivalent a la d’altres zones de l’Estat i del nostre entorn immediat. Aquesta lectura de la crisi exculpava de tota responsabilitat al govern del PP, per al qual hauria estat impossible preveure cap dels dos factors desencadenants del drama que va viure Galícia: ni la tempesta, ni les piròmanes. De fet, el fiscal superior de Galícia va emetre un informe el passat abril desmentint la teoria de les trames i el terrorisme incendiari.

Ja abans, el gener del 2018, unes jornades amb expertes en matèria forestal, organitzades pel Consello da Cultura Galega, van recordar que en l’equació oferta pel govern autonòmic per explicar els incendis de 2017 faltaven variables importants, les de fons, les que porten molt de temps allà. Els incendis, es va subratllat durant l’acte, vindrien a ser una de les múltiples evidències de l’abandonament de les zones rurals a Galícia, i específicament de la manca d’una política d’ordenació forestal. De fet, l’objectiu últim de les jornades va ser debatre si la virulència, la simultaneïtat dels focus, el risc per les zones poblades i la relació amb el canvi climàtic dels incendis a nivell global portaven a parlar d’una nova generació d’incendis. Això ho corrobora també un informe tècnic encarregat pel govern portuguès després dels devastadors incendis de l’any passat a l’altre costat del Miño. Hi ha proves de què els incendis són cada cop més grans i que han vingut per quedar-se, igual que el canvi climàtic. Tal i com va denunciar la Rede de Investigación Comunal sobre Montes e Lumes Forestais, si s’haguessin tingut en compte les causes estructurals que provoquen que aquests incendis siguin cada cop més freqüents a Galícia, moltes coses podrien haver estat diferents l’octubre de 2017. I el més important: podrien esdevenir diferents en un futur.


El teló de fons dels incendis forestals a Galícia

Félix és Agent Facultatiu Mediambiental de la Xunta de Galícia. Rubén treballa a la Comunitat de Montes de Coruxo i és Tècnic Superior d’Educació i Control Ambiental. Analitzem amb ells els usos i pràctiques de l’empresa Ence sobre les plantacions d’eucaliptus al territori gallec, com afecten social i econòmicament, les polítiques forestals actuals i les alternatives ideals per a frenar el desastre.

El bosc no es neteja. El rural gallec està abandonat, amb més de 2.000 nuclis de població deshabitats i un urbanisme difús, amb habitatges que han menjat terreny al bosc i viceversa, cosa que dificulta molt els treballs d’extinció quan es produeix un foc

Per què, any rere any, crema Galícia? Aquí, no valen explicacions simples. Els estudis coincideixen en què existeix un conjunt de factors que es retroalimenten. Per començar, dos terços de la superfície gallega és forestal. A més, i degut a la pluja, la climatologia i la fertilitat de la terra, la gallega és una de les biomasses més productives d’Europa. Galícia és verda, i aquest verd creix cada any a taxes impensables en el nostre entorn immediat. El verd és la marca identitària, però implica, també, que cada any tones de matèria orgànica i combustible s’acumulin als boscos.

A més, el bosc no es neteja. El rural gallec està abandonat, amb més de 2.000 nuclis de població deshabitats i un urbanisme difús, amb habitatges que han menjat terreny al bosc i viceversa, cosa que dificulta molt els treballs d’extinció quan es produeix un foc. Malgrat l’estereotip, el percentatge de població que es dedica a l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura és menor a Galícia que a Andalusia, i el sector primari continua sent el principal responsable de la gestió del territori a nivell global. A més, de les persones que viuen en nuclis rurals avui a Galícia, només un 15% té com activitat principal l’agrària i forestal. En part, això es deu a què, a partir de 1950, Galícia va protagonitzar un procés de desagrarització, brusc i retardat, que va portar a què la població ocupada en el sector primari passés del 70% al 6% del total.

Les gallegues van marxar a les ciutats i capitals comarcals, però què van fer amb les seves propietats al medi rural? Els estudis sobre l’evolució en els usos del sòl suggereixen que, o bé les van abandonar, o bé hi van plantar espècies de creixement ràpid: pi, en primer lloc, i després eucaliptus. Totes dues són espècies piròfiles. Cremen fàcilment i tenen una capacitat de rebrot i germinació molt alta després dels incendis. Les dades de l’últim Inventari Forestal certificaven que aproximadament la meitat de les masses d’arbratges gallecs eren ja, el 2009, plantacions forestals, majoritàriament d’eucaliptus. L’estructura de la propietat de la terra a Galícia tampoc ajuda gens. Les masses forestals no estan ben gestionades, la grandària mitjana de les finques és molt petita i en gran part són propietat privada. La mobilitat d’aquestes terres és molt baixa i la productivitat de les plantacions forestals també.

Resultat dels incendis massius l’octubre del 2017 a Alto de Sanomedio, a Nigrán | Óscar Górriz

 

A banda d’això existeix un altre motiu més per cremar la muntanya que té a veure amb diverses coses: les condiciones del mercat de compra de fusta d’eucaliptus, la legislació estatal i autonòmica en matèria forestal i el finançament de les brigades antiincendis. Està demostrat que els terrenys que més cremen són els plantats amb espècies de creixement ràpid. No només és que l’eucaliptus i el pi cremin més fàcil, és que quan el territori es crema, el preu de compra d’eucaliptus, mercat que controla ENCE com a gran compradora, baixa. En molts casos el sistema de venda de la fusta cremada és el de licitació pública, que en condicions de sobreoferta quan la muntanya crema, acaba fent baixar els preus, però que fixa un preu mínim. A més, molts ajuntaments tenen contractades assegurances i indemnitzen a les propietàries si no troben un responsable. El preu de la fusta ha anat baixant sense parar durant els últims anys. Segons l’evolució del preu de compra, els propietaris poden sortir beneficiats de cremar les seves muntanyes, però l’ampla majoria no són piròmans. Si bé la Llei de Monts gallega obliga a reinvertir el 100% dels diners que es treuen de les vendes de fusta cremada, les dades demostren que en molts casos els diners es reinverteixen en tornar a plantar eucaliptus amb millora genètica, que en molts casos acabarà comprant ENCE. La llei estatal, a més, prohibeix la requalificació de terrenys forestals cremats. Això no obstant, es pot construir en terrenys forestals si es pot demostrar que el nou projecte correspon a un interès públic. Amb aquesta fórmula s’han fet parcs eòlics o s’han construït urbanitzacions. Les brigades antiincendis contracten durant tot l’estiu a gent, normalment jove amb dificultats per tenir feina a les zones rurals, depenent de si hi ha hagut incendis els anys anteriors. Tot i que no ha sigut demostrat que el sistema de finançament de les brigades hagi sigut la causa de cap incendi, els experts apunten al fet que la creació de llocs de feina pot ser un incentiu perquè cremi la muntanya.

Galícia està fortament especialitzada en les primeres fases de transformació de la fusta, molt mecanitzades. Això vol dir que el sector genera poc valor afegit i té una capacitat menor de generar llocs de treball. La immensa majoria de plantacions forestals gallegues estan destinades a abastir la demanda de fusta per a pasta de paper de les centrals d’ENCE a Pontevedra i Navia a Astúries. Com a principal comprador, ENCE i les seves empreses auxiliars tenen capacitat per fixar el preu de la fusta a la baixa. Així doncs, malgrat l’impacte ecològic, social i paisatgístic de les plantacions forestals i la baixa rendibilitat per a les propietàries, la manca d’alternatives al monocultiu amb espècies de creixement ràpid més rentables, i les escasses cures i la inversió necessària dels eucaliptols porten dècades ajudant a la seva expansió.

Quin ha estat el paper del govern autonòmic en la lluita contra les causes de fons dels incendis? La Xunta ha tingut un paper ambigu: a la pràctica, ha apostat pel model que els experts han qualificat de “gestió forestal liberal”, delegant en ajuntaments i propietaris el control de l’acompliment de la normativa o privatitzant i retallant pressupostos per als dispositius d’extinció d’incendis; de cara la galeria, ha aprovat lleis i decrets destinats a la prevenció contra els incendis forestals, la diversificació de les masses arborades i la conservació dels boscos autòctons. Per què el doble joc? Una de les explicacions possibles és que aplicar la llei forestal resta vots a Galícia. Dels prop de tres milions de persones que viuen avui a a la comunitat, unes 700.000 són propietàries d’una finca forestal. Limitar la plantació d’espècies de creixement ràpid afecta directament una part important de l’electorat gallec. Per ara, pocs partits de l’arc parlamentari s’han volgut posicionar.

Aplicar la llei forestal resta vots a Galícia. Dels prop de tres milions de persones que viuen avui a a la comunitat, unes 700.000 són propietàries d’una finca forestal. Limitar la plantació d’espècies de creixement ràpid afecta directament una part important de l’electorat gallec

Una altra de les explicacions són els estrets vincles entre nombroses institucions polítiques, les grans empreses pasteres (ENCE) i el lobby fuster i paperer al territori. Les portes giratòries a ENCE han estat denunciades en multitud d’ocasions i entre els noms més coneguts que han passat pel consell d’administració de l’empresa figuren l’exministra de Medi Ambient Isabel Tocino; Pascual Fernández, ex-secretari d’Estat o Carlos del Álamo, qui fou conseller de Medi Ambient a l’administració Fraga entre 1997 i 2003, quan la crisi del Prestige el va forçar a dimitir. El president d’ENCE fins l’any passat, Antonio Casal Lago, està casat amb l’encara Subdirectora General de Coordinació Ambiental, María José Echevarría Moreno.

El 2017 va ser un any més de clarificació de la direcció de la política forestal gallega del govern de la Xunta. Encara no s’havien acabat de sufocar els incendis d’octubre quan el grup parlamentari popular aprovava en solitari la coneguda com a Llei de Depredació, o Lei de Fomento da Implantación de Iniciativas Empresariais en Galicia, que simplifica els tràmits administratius per a la instal·lació de grans iniciatives de la mineria, de l’energia eòlica o de l’explotació forestal i derivades a Galícia. La norma redueix la capacitat de negociació dels ajuntaments, facilita l’expropiació de terrenys per a la instal·lació de grans empreses i suprimeix requisits en matèria d’avaluació de l’impacte ambiental; consolidant un model extractivista per al rural gallec.

La forta oposició ciutadana a aquesta llei cridava l’atenció sobre el fet que la seva aprovació no aconseguiria sinó donar via lliure a una major intensificació dels cultius de creixement ràpid als boscos gallecs. Tan sols un mes més tard, Feijóo anunciava un paquet de trenta mesures destinades a la prevenció, l’ordenació forestal i la lluita contra el terrorisme incendiari, paquet per al qual reclamava un pacte de país. Les actuacions van ser engegades de forma unilateral pel partit de govern mitjançant la Llei d’acompanyament dels pressupostos de 2018, sense el suport de l’oposició. Entre d’altres, es va aprovar l’ampliació de les franges mínimes de seguretat de les plantacions als habitatges i la prohibició per replantar amb espècies de creixement ràpid prop dels habitatges, o les possibilitats d’expropiar o netejar terrenys mal cuidats. Moltes de les actuacions existien amb anterioritat i havien estat anul·lades durant la primera legislatura de Feijóo, l’any 2010.

En aquesta mateixa línia, l’esperadíssima revisió del Pla Forestal de Galícia, norma base que no s’actualitzava des de l’any 1992, va arribar a inicis de juliol i es troba ara en fase d’al·legacions. Malgrat defensar que un dels objectius principals del text és promoure la sostenibilitat i l’ús multifuncional del forestal gallec, la norma estableix també que el “bosc gallec és sobretot un bosc productor” i que és prioritària l’optimització dels recursos econòmics, i després dels ambientals i socials, que se’n deriven. Proposen fer-ho promovent la plantació d’espècies de creixement ràpid, com ara l’eucaliptus, espècie que el Comitè Científic Flora i Fauna Silvestre del Ministeri va recomanar, el mes d’abril, incloure al Catàleg Estatal d’Espècies Exòtiques i Invasores. L’actual consellera de Medi Ambient, Ángeles Vázquez, declarava que uns dels grans reptes que Galícia té com a representat estatal a les negociacions de la nova Política Agrària Comunitària és aconseguir la renovació generacional a les explotacions. Fixar població al rural. Entre els sectors a consolidar com a estratègics per a Galícia, destacava fer més productiu el forestal. Els estudis sociològics apunten ja que el forestal, tal i com funciona a Galícia, no genera prou llocs de feina ni contribueix significativament al desenvolupament local.


La ciutadania activa contra el desgovern rural a Galícia

L’activitat no només ha estat frenètica en seu parlamentària durant l’últim any. Milers de persones i col·lectius es van mobilitzar durant l’onada d’incendis de 2017 i després. Marees de voluntàries van arribar a Galícia per apagar focs, portar aigua i menjar a les aldees més afectades o rescatar animals aïllats. També hi va arribar gent per col·laborar en les feines de repoblació per a reduir l’erosió dels terrenys. Sota el lema Lumes Nunca Máis, es van convocar manifestacions i concentracions a les principals ciutats gallegues, reunint a més de 15.000 persones a Santiago de Compostela el 22 d’octubre de 2017. Moltes comunitats de monts veïnals en mà comuna, com les de Vincios, Couso o Frouxán, es van posar mans a l’obra després dels incendis per demostrar a la pràctica que diversificar els cultius forestal és possible i per visibilitzar els beneficis de fer-ho, tant econòmics com paisatgístics i socials.

El 2017, marees de voluntàries van arribar a Galícia per apagar focs, portar aigua i menjar a les aldees més afectades o rescatar animals aïllats |  Nacho Morán

 

Entre les accions amb una major repercussió d’aquesta efervescència social, des del passat desembre, s’han recollit més de 40.000 signatures per a la Iniciativa Lexislativa Popular para a Defensa do Bosque Autóctono e a loita contra os incendios forestais, promoguda per una xarxa d’entitats ecologistes, de defensa del territori i sindicats. La campanya cerca la promoció d’una proposició de llei per arribar a prohibir la plantació d’espècies invasores, per aconseguir una moratòria a l’eucaliptus o perquè s’atorguin incentius per al manteniment del bosc autòcton i de la multifuncionalitat en l’aprofitament dels terrenys forestals. Es va entregar el juny i ara entrarà en fase de debat parlamentari.

Des de la universitat gallega va sorgir el Manifest Por unha nova política para o rural, al qual s’hi van adscriure més de 130 professionals dels estudis del territori, reclamant polítiques integrals per a dinamitzar el rural com a solució de fons davant dels incendis forestals. En la mateixa línia, la Plataforma Ence Fóra da Ría, que lluita perquè l’empresa pastera marxi de la seva actual ubicació, la Ria de Pontevedra, té més suports que mai. Entre el mosaic de noves iniciatives es troben també les Brigades deseucaliptizadores, grups de treball local de custòdia ambiental que busquen posar fre a l’expansió dels monocultius o la Rede Galega de Educación e Desenvolvemento Rural, una aposta promoguda per professionals de l’educació per fixar població al rural mitjançant uns serveis públics de qualitat.

En aquest moviment s’emmarca també la Rede de Investigación Comunal sobre Montes e Lumes Forestais, nascuda a l’octubre de 2017 com un espai d’investigació ciutadana per abordar les causes de fons dels incendis forestals i de desestructuració del rural a Galícia, i investigar els interessos dels diferents agents socials en què el territori cremi, que el rural s’abandoni o que no existeixi una gestió forestal com a tal a Galícia. D’aquells focs, aquests nodes.

*Article adaptat de l’aparegut al número 1 de la revista digital de LoComunal