Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'Ajuntament de València decideix esborrar el mural dedicat als joves d'Altsasu

El passat dimarts, militants dels grupuscles del GAV, España 2000, La Falange Española de las JONS i Defenem València, encapçalats per l’advocat i militant ultra Juan Garcia Sentandreu, van vandalitzar el mural de l’artista gràfic Elias Taño amb pintades i adhesius d’exaltació blavera i feixista

 

Marta Santacatalina | @MSantacatalinaG
Paula Duran | @Paula__Duran

“No estem d’acord en cedir espais públics per posar en qüestió l’Estat de Dret”, va declarar la secretaria general dels socialistes a València, Sandra Gómez, al diari Valencia Plaza; “a Espanya no existeixen els presos polítics”, afegia a continuació. L’Ajuntament de València va fer públic a l’agència Europa Press ahir que esborrarà el mural de l’artista gràfic Elías Taño en solidaritat als joves d’Altsasu al·legant que ja no s’aprecia i que, per tant, segueixen el protocol que s’aplica en aquests casos: si està brut, s’esborra. El mural va ser vandalitzat el passat dimarts per persones vinculades a diferents grupuscles de l’extrema dreta.

Unes eleccions autonòmiques en girar la cantonada, una convenció de militants d’extrema dreta per “tornar a tindre una veu”, un cas de repressió que ha estat objecte de polèmica i una nova radiotelevisió pública. Aquests han sigut els ingredients que han portat a militants de diferents organitzacions de l’extrema dreta valenciana a causar rebombori mediàtic per la pintada d’un mural polític a València en solidaritat amb els joves encausats a Altsasu. “Actuar amb una pintura amb aquest odi és el que deslegitima aquest odi”, diu Elias Taño, l’artista tinerfeny afectat, fent referència als atacs que ha patit la seua última obra.

Aquesta havia sigut duta a terme pel col·lectiu A Tiro Hecho, al qual pertany, seguint la metodologia que feia servir la brigada muralista Ramona Parra del Partit Comunista Xilé. Ell dissenya els dibuixos i delimita les línies, la resta del col·lectiu pinta l’interior del dibuix i, finalment, torna a delimitar la massa de color amb les línies negres. Així, diu, no hi ha complexitat tècnica i l’obra pot nàixer de la col·lectivitat. I així es va pintar un mural en solidaritat amb els joves encausats a Altsasu el passat diumenge 22 de juliol amb la col·laboració d’una quarantena de persones, entre les quals s’hi trobaven algunes familiars dels joves.

Elías diu que l’objectiu d’aquests murals és crear un diàleg amb les persones de la comunitat; “llavors el fet que una obra artística siga salvatgement tapada com ha sigut aquest cas o el de Sagunt, per mi no respon a un mateix diàleg. Perquè la dreta no té la capacitat de fer representacions artístiques per realitzar els seus discursos”.

Un dia després de la intervenció artística, diversos perfils d’organitzacions polítiques d’extrema dreta i blaveres van iniciar una onada de crítiques contra la corporació que governa l’Ajuntament de València

Un dia després d’aquesta intervenció artística, diversos perfils d’organitzacions polítiques d’extrema dreta i blaveres van iniciar una onada de crítiques contra la corporació que governa l’Ajuntament de València, a la qual acostumen a insultar per “catalanista”, pel fet d’haver cedit un mur per realitzar aquesta obra. Els grupuscles ultradretans van aprofitar la mediatització que envolta el cas dels joves d’Altsasu per justificar una crítica aferrissada contra el consistori municipal i els seus integrants, titllant-los de “proetarres” i “catalanistes”.

“Les persones que han esborrat el grafiti també tenen dret a practicar la seua llibertat d’expressió”, ha afirmat l’alcalde de València a la cadena Ser. Unes declaracions que han encés les xarxes per ser contradictòries amb el dret a la tolerància i la llibertat d’expressió, com s’explica a la paradoxa de la tolerància del filòsof Karl Popper, que diu que “hem de reclamar, en el nom de la tolerància, el dret a no tolerar la intolerància”. Elías Taño atribueix aquestes declaracions a l’electoralisme: “aquestes persones estan a un any de les municipals i així han blanquejat això”. El tinerfeny exposa que els periòdics també han actuat blanquejant el feixisme tractant de “moviments espontanis” o “d’un grup de ciutadans” als grupuscles blavers i als militants feixistes que han embrutat el mural solidari. L’artista fa referència així a titulars del diari Levante i assegura que “El Palleter no és un grup anònim de persones. Són persones vinculades públicament a un moviment d’extrema dreta”.


Dels “moviments espontanis” a l’extrema dreta organitzada

De la trobada entre diverses organitzacions i representants del moviment blaver d’extrema dreta realitzada el passat 5 de maig a l’Hotel Valencia Palace, anomenada “Tornar a tindre una veu” i organitzada per la Federació Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de València –presidida pel conegut advocat, militant ultradretà i expresident del GAV Juan García Sentandreu– es va establir una mena de coordinació amb l’objectiu de ser una “força de xoc” de l’actual govern autonòmic i local. D’aquesta manera, gran part de les pàgines de Facebook de les organitzacions que pertanyen a la Coordinadora van començar a llançar missatges que comparaven la pintada amb el terrorisme d’ETA, fet que ha fet reaccionar i posicionar-se també als partits polítics de l’espectre dretà, com ara Ciutadans, el PP i VOX, que han condemnat el mural.

Des del passat dilluns 23 de juliol, s’ha iniciat una carrera de fons per veure qui criminalitza més el mural i qui es planta amb més força davant l’Ajuntament de València. Tot va començar mitjançant la pàgina El Palleter, instrument de propaganda del blaverisme i lloc des d’on s’exalta la figura de Juan García Sentandreu com a líder de la “força de xoc” que ha de traure els “catalanistes i traïdors” de les institucions valencianes –malgrat el passat de fracassos electorals que arrossega l’ultra. A través d’aquesta pàgina es va penjar un vídeo “amb la primera resposta ciutadana”, on apareixia un home amb un casc esborrant part del mural amb esprais. Hores després i des d’aquesta pàgina també es va anunciar que Sentandreu amenaçava amb una querella contra Joan Ribó per exaltació i apologia del delicte si no procedia a esborrar el mural.

Pel seu costat, el líder de l’organització ultradretana VOX València, José María Llanos, ha anunciat una querella contra Ribó per incitació a l’odi i omissió del deure d’impedir delictes. També el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme al País Basc (Covite) ha denunciat que el mural a favor dels condemnats d’Altsasu promou el discurs d’odi i la discriminació. I el gestor del PP a València, Luis Santamaría Ruiz, es va fer un vídeo davant del mural condemnant la seua existència.

Moment de la identificació de Sentandreu el passat dimarts

 

Sentandreu al seu perfil de Facebook també va anunciar que si no s’esborrava el passat dimarts 24 de juliol abans de la una del migdia, aniria ell mateix a esborrar-lo. Una crida improvisada, que ja s’anava tantejant a algunes pàgines de Facebook privades, i que va acabar reunint a una trentena de militants de l’extrema dreta valenciana i del blaverisme, capitanejades per Sentandreu. El líder ultra va acabar identificat i retingut al cotxe per la Unitat d’Intervenció Policial (UIP), els antiavalots de la Policia Nacional espanyola, per haver pintat la cara d’un agent. En el lloc dels fets també estava present José Luís Roberto Navarro, alias El Cojo, president d’España 2000 a València. A un vídeo transmés en directe pel partit ultra durant la retenció de Sentandreu, el càmera comenta: “Estan protegint als proetarres i als independentistes catalans quan nosaltres sempre donem suport a la policia nacional. Haurem de tornar a fer l’alçament de 1936. És una vergonya, la veritat que ens fa mal perquè tenim grans amics de la Policia Nacional. Al final haurem d’eixir amb les armes”.

Juntament amb Roberto, es va veure Pedro Rodríguez Vicente, un altre dels encausats per l’assetjament a casa de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra

Juntament amb Roberto, es va veure Pedro Rodríguez Vicente, un altre dels encausats per l’assetjament a casa de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra. Tant Roberto com Rodríguez Vicente van quedar absolts per aquells fets. Aquest últim ja havia dut a terme altres accions vinculades amb l’extrema dreta, com ara la participació en la contramanifestació per censurar les reines magues de la Societat Coral el Micalet, segons Público.

En el lloc també han aparegut alguns investigats pels atacs feixistes del passat 9 d’octubre, com ara Pepe Herrero, militant anticatalanista i imputat per incitar a l’odi durant els atacs feixistes del 9 d’octubre. Herrero va fer una publicació al grup de Facebook Torres Blaves on tractava de defensar els agressors feixistes de la diada amb la següent declaració: “L’Ajuntament de València dóna suport a simpatitzants d’ETA al mateix temps que vol empresonar valencians per defensar València”.

Sentandreu ha estat enarborat a les xarxes de molts dels col·lectius que pertanyen a la Coordinadora d’Entitats del Regne de València per l’acció simbòlica per la qual ha acabat retingut. També per altres personatges com ara Juan Carlos Ponce, també present dimarts al mural, que li ha dedicat una publicació bastant extensa al seu mur personal: “vosté ha agafat el bou per les banyes i no li ha faltat valor per enfrontar-se a la policia”, publicava dimarts. Ponce és empresari, un dels dirigents de Defenem València i va ser candidat a les eleccions europees per la llista Valencians pel Canvi, candidatura que va ser polèmica per haver-se fotografiat amb un bust de Franco. L’any següent va ser candidat del partit regionalista Renovació Política a Burjassot.

“Les parets són la impremta dels pobles”

Aquesta vegada el mural de Taño no ha durat ni dotze hores, però no és la primera obra de l’artista que pateix atacs al País Valencià. El primer va ser un mural realitzat al barri del Carme de València on també s’hi demanava la llibertat dels joves d’Altsasu i que va ser esborrat pel servei municipal de neteja, concedit a l’empresa SAV (Societat Anònima d’Agricultors de la Vega de València), i suposadament motivat per les queixes d’algunes veïnes. Llavors, l’Ajuntament de València va explicar que havia sigut un error de protocol, ja que el servei hauria d’haver-li consultat abans d’esborrar-lo per, a continuació, multar SAV i concedir-li a l’artista un altre mur perquè poguera reproduir l’obra de nou. A Sagunt, el consistori va decidir en una altra ocasió esborrar un dels seus murals gràcies a l’abstenció de Compromís i PSPV; llavors el PP va arribar a demanar dimissions per la qüestió.

El 16 de juliol la facultat de psicologia despertava amb pintures que reivindicaven la unitat d’Espanya i la figura de Franco, i un dia més tard ho feien la seu d’ACPV i la de Compromís amb pintades catalanofòbiques

Els atacs cap a les obres de l’artista tinerfeny no són els únics reivindicats per l’extrema dreta amb caire blaver. A principi de mes El mural del País Valencià de Burjassot de Vicent Andrés Estellés va ser tapat amb simbologia nazi; també la seu de la Comissió d’Ajuda al Refugiat al País Valencià (CEAR-PV) va ser atacada. Lambda, el col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València, va denunciar a mitjan mes l’aparició de diversos adhesius a la façana de la seua seu amb el missatge “El Valle no se toca”. El 16 de juliol la facultat de psicologia despertava amb pintures que reivindicaven la unitat d’Espanya i la figura de Franco, i un dia més tard ho feien la seu d’ACPV i la de Compromís amb pintades catalanofòbiques signades com CDRV, un col·lectiu recentment creat que s’anomena “Llibertadors de València i el seu Regne”, també presents a la tapada del mural de Taño de dimarts.

El col·lectiu d’artistes La Internacional Teatral ha emés un comunicat en què denuncien la tolerància davant dels intolerants: “suposa un discurs molt perillós i col·laboracionista, que permet la lliure exhibició d’aquests grups”. I afegeixen més endavant: “sabem que la socialdemocràcia no farà res davant de l’avanç d’aquesta ideologia”. “Les artistes tenim una ferramenta molt poderosa per crear pensament crític per la societat respecte a les relacions de poder que es donen dins el capitalisme”, defensa Taño, l’artista diu fer art polític: “l’art que parla de les problemàtiques socials deixa incògnites, l’art polític desvetlla aquestes incògnites perquè qüestiona les relacions de poder. Amb els refugiats això es veu molt clar”.

Taño creu que com a col·lectiu no es quedaran parats, tot i tenir por seguiran pintant els carrers per aquesta i per qualsevol altra causa. Denuncien que s’està actuant amb la desinformació a la població, però afirma que les parets són la impremta dels pobles, parafrasejant així al periodista Rodolfo Walsh. “És al que ens acollim, ja que no som propietaris dels grans mitjans de comunicació”, continua. Des de La Internacional Teatral fan una crida a la societat per a situar-se i condemnar aquests fets “prenent els carrers i omplint-los de color i solidaritat”.